L'Hospital de Mataró, el centre de referència del Consorci Sanitari del Maresme. Foto  R.Gallofré
L'Hospital de Mataró, el centre de referència del Consorci Sanitari del Maresme. Foto R.Gallofré

El Consorci Sanitari del Maresme es rearma davant de possibles rebrots

El Consorci Sanitari del Maresme estableix un abordatge integral de la Covid-19 a partir de les lliçons apreses durant l’emergència sanitària

La lluita contra la Covid-19 ha marcat un abans i un després al Consorci Sanitari del Maresme. L’ens gestor de l’Hospital de Mataró planteja un nou abordatge integral del virus en una nova etapa en la que el risc de rebrot i de nova emergència sanitària és latent. El que planteja el Consorci és aprendre de l’experiència adquirida i guanyar en eficàcia a l’hora d’actuar des dels punts de vista assistencial, de recerca i social. El que fa el Consorci és reorganitzar-se i rearmar-se davant de possibles rebrots.

Es tracta d'aplicar els coneixements adquirits

L’actuació integral que posa en marxa el CSdM per combatre la Covid-19 és el resultat d’aplicar els coneixements adquirits durant  els mesos de més incidència de la pandèmia, i consta de tres eixos: canviar el circuits d’atenció als pacients, intensificar la recerca i la innovació en la malaltia i implementar accions d’incidència directa en la societat.

Pel gerent del CSdN Ramon Cunillera aquest abordatge integral “és la millor forma d´afrontar les seqüeles de la malaltia i els diferents rebrots, així com una possible nova emergència sanitària”, que conclou que “el nou escenari esdevingut de la pandèmia ens obliga a fer una reflexió conjunta entre professionals de la salut, administracions i pacients. Des del Consorci volem formar part activa d'aquest debat sobre el nostre model sanitari, i començar a actuar ja en aquells àmbits on tenim capacitat de fer-ho, amb un impacte clar en els habitants del Maresme”.

Ramon Cunillera, gerent de l'Hospital de Mataró.

Ramon Cunillera, gerent de l'Hospital de Mataró

L'assistència, el primordial

S'establirà un nou protocol de detecció de casos

L’eix assistencial és, segurament, el més important perquè afecta a l’atenció al pacient de Covid-19. L’aposta és per desplegar els diversos programes que s’han creat per tractar les seqüeles de la malaltia (psicològiques, neurològiques, múscul-esquelètiques, cardiovasculars, nutricionals i dermatològiques, entre d'altres), consolidar el treball en equips multidisciplinaris, on col·laboren professionals mèdics de diferents especialitats, d’infermeria, auxiliars, administratius o tècnics de suport i activar el nou protocol de detecció de casos Covid als centres d’atenció primària i a l’Hospital de Mataró, de manera que s’estableix un sistema d’alerta davant d'un increment dels casos. Igualment es mantindran les estructures polivalents i flexibles dintre dels hospitals de Mataró i de Sant Jaume per poder respondre ràpidament a un nou increment d’ingressos.

La recerca

L'estudi de la disfàgia com a símptoma, un dels que segueix

Altrament, durant la pandèmia es va constituir el Grup de Recerca Covid-19, que integra diferents equips investigadors del CSdM i aplega, per tant, recursos de diferents àmbits de coneixement. Aquest equip transversal està treballant en quatre camps: estudi serològic i epidemiològic dels treballadors del CSdM (2.000 persones) amb l’objectiu de conèixer millor com actua la malaltia, trobar factors de predisposició i com poder prevenir-los, estudi sobre rehabilitació funcional en malalts post-Covid, donada la transcendència de les seqüeles quant a la pèrdua de funció muscular, participació en un estudi clínic multicèntric sobre l’ús combinat d’antivirals i corticoides per tractar la covid-19 en la fase aguda de la malaltia i per últim un estudi sobre la relació entre la Covid-19, la disfàgia, els trastorns nutricionals i la pèrdua de pes que pateixen els malalts, i que podrien condicionar l’evolució de la malaltia.

Equip de la sala de parts de l'Hospital de Mataró durant el Covid-19. Foto: Consorci Sanitari del Maresme

Equip de la sala de parts de l'Hospital de Mataró durant el Covid-19. Foto: Consorci Sanitari del Maresme

Acompanyament i humanització

Dues de les grans lliçons apreses durant l’emergència sanitària, a partir de l’experiència dels professionals de primera línia, han estat la necessitat d’actuar sobre les condicions d’acompanyament a la gent gran, els grans afectats pel virus. Això implica d’una banda, la coordinació entre les residències geriàtriques, els centres d'atenció primària i l’àrea de geriatria dels hospitals de Mataró i de Sant Jaume i, d’altra banda, la formació pel personal dels centres de gent gran perquè adquireixin habilitats de maneig de les situacions creades per la pandèmia (utilització d’EPI, prevenció, aïllaments, cures de malalts, etc).

En aquest sentit, el CSdM ja ha dissenyat un curs essencial de cures Covid-19 i síndromes geriàtrics per a professionals de residències amb la col·laboració del Tecnocampus-Mataró destinat a les infermeres, auxiliars, gerocultors, cuidadors formals i informals i familiars dels residents.

Un altre àmbit en el que es treballarà és la humanització de l’atenció al malalt i als seus familiars, tot consolidant iniciatives com ara la relació telemàtica amb les famílies dels pacients ingressats o les visites de final de vida.

 

Arxivat a:

Comentaris (2)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive