"Aquest any és el de gaudir de la Missa de les Santes"

A la Clàudia Dubé, a Mataró, se la pot definir com a multi-directora. Fundadora i directora d’una Orquestra de Mataró que ve de debutar al Palau de la Música amb el West Side Story que repetirà per Santes, directora també de tres corals locals (Cor Madrigalista, Coral Batec i Coral la Perla de l’Havana) i també directora de la Missa de les Santes per segon any, aquest 2023 al capdavant d’un cor de rècord. És vitalista, mare de dues criatures, somrient i expressiva. I encara té temps per respondre a Capgròs abans d’una Festa Major que diu que podrà gaudir de valent més enllà dels tres actes que li toca dirigir.

 L’Orquestra de Mataró acaba de tocar al Liceu i al Palau. T’ho imaginaves que arribaríeu a aquest nivell?

Ni de conya. Vaig començar amb l’orquestra com una prova. No havia dirigit mai res i no sabia si me’n sortiria. Va començar com un experiment que no sabia si duraria un any o deu… i ja en portem vuit! El recorregut que hem tingut no estava ni en el pla més ambiciós de tots i haver arribat a tocar al Palau ens fa molt feliços. És el meu projecte més important.  

Són les mateixes l’orquestra de fa 8 anys i la d’ara i la seva directora de llavors i la Clàudia del 2023?

No tenen res a veure. La Clàudia de fa 8 anys no sabia dirigir i va fer una aposta per deixar el que estava fent (piano a l’Esmuc) i apostar per dirigir. Havia de saber si servia i m’agradava i vaig fer l’aposta d’una petita agrupació, que va començar molt amateur. Jo no sabia muntar programes ni repertoris i el perfil de músics que vaig demanar era també d’un nivell baix. Hem anat creixent junts, l’orquestra i jo. He fet el grau de direcció, estic fent un màster, he anat dirigint i aprenent i el conjunt ha anat creixent a nivell de qualitat i també com a persones. Per això ja no som una orquestra amateur sinó semi-professional amb molts dels músics que tenen estudis superiors i amb un repertori que abarquem que ja és d’un altre nivell.  

Combinar tantes direccions deu ser un grapat d’hores a la setmana, no només d’assajos amb les formacions…

Són moltes hores ultimant-ho tot perquè no només són els assajos, també és preparar programes de la temporada següent. En una setmana jo tinc els tres dies d’assaig però intento que els meus fills també em puguin veure, que amb els horaris no és fàcil. Són dues hores d’assaig amb cada conjunt però també moltes hores de preparar tot el necessari, mirant de treballar amb mínim un trimestre d’anticipació. Ara ja estic tancant el programa de Nadal del Cor Madrigalista, abans del concert de Les Santes. Perquè els assajos siguin profitosos cal fer molta feina prèvia, tenir les idees clares i saber què hi vols aconseguir. Si vas a un assaig a veure-les venir acabes que fas i no fas.  

Si els cors són amateurs i tu ets professional, costa trobar l’equilibri entre els nivells d’exigència?  

La clau és la motivació. Una formació, per molt amateur que sigui, mai pot ser estàtica. Mai ha de voler quedar-se on està. Un director ha de saber qui té al davant i ha d’exigir i motivar segons el nivell del conjunt. Jo dirigeixo diferent les corals i busco exigir-los a partir del nivell que tenen i sobretot motivar-los perquè amb grans projectes i programes ambiciosos siguin les pròpies persones les que vagin apujant el llistó. Sempre hi ha aquest punt d’equilibri que s’ha d’anar buscant i és tot un món trobar-lo. Les formacions són organismes vius que canvien d’any en any. S’ha d’anar fent el seguiment.  

Com definiries cadascun dels tres cors que dirigeixes?

El Cor Madrigalista és saviesa i experiència; és història. La Perla de l’Havana és companyerisme i empenta. La coral Batec és joventut i unió. Cada cor és diferent però alhora sempre intento connectar-les creant projectes comuns.  

I el cor de cantaires de la Missa de les Santes, com l’hem de definir?

Els cantaires de la Missa m’han sorprès molt, especialment aquest any respecte l’any passat que pràcticament no vam tenir temps. Aquest any sí que hem pogut treballar bé, s’hi ha unit molta gent. Jo el definiria com a únic, no té cap adjectiu perquè els té tots. Al ser popular, al ser el poble de Mataró té uns pilars que potser són d’altres cors però la força és el conjunt i tots s’ajuden. És un cor únic al món.  Quines diferències hi ha entre l’any passat i aquest any, al capdavant de la Missa? Aquest any ens hem pogut conèixer millor i treballar més. Un cor popular que ve cada setmana, de nit, com a extra i des del març cal saber-lo motivar i s’ha de crear un vincle de reforç, de sumar. La interpretació de la Missa de les Santes necessita entusiasme i amb un cor com el d’aquest any de 150 persones tenim aquest reforç emocional que el fa especial.  

La Missa de les Santes del 175è aniversari tindrà una participació rècord de 150 cantaires. És un granet de sorra molt important a la història de la peça més especial del patrimoni local.

L’any passat era operació salvar la Missa i aquest és ben diferent. Vaig voler començar els assajos molt abans per poder repassar element per element i per poder-la treballar i gaudir. Més que granets de sorra, es tracta de poder-la assumir com a directora i poder-hi aportar quelcom sense moure-la, sense sortir de l’essència. El que em va faltar l’any passar és gaudir-la, que el cor i l’orquestra s’acostumessin al meu braç. Ara ja em coneixen, els meus moviments, les meves cares. Aquest any toca gaudir-la molt i de fet ja ho estem fent.  

Després de la d’aquest any, com creus que s’hauria d’organitzar la direcció de la Missa de les Santes? Cal recuperar el torn de directors?

Aprofitant el canvi de comissió que hi ha hagut al capdavant de la Missa cal plantejar-se si tots els elements al voltant d’aquesta són moderns i s’han de mantenir. Un projecte tan antic pot agafar maneres de fer que no es concordin amb l’actualitat. Per exemple, fins aquest any no hem tingut un Instagram. Pot semblar una tonteria però amb mentalitat d’avui en dia si no et vens, si no et mostres, si no comuniques és com si no existissis. Cal posar sobre la taula tots els elements i també a nivell de direcció. Entre una direcció rotatòria o estàtica jo crec que caldria trobar un format com el dels Pastorets, que les direccions siguin bianuals. En lloc de canviar cada any, fer-ne dos per tal de consolidar l’aposta i les maneres de treballar. Apostaria per aquest torn de dos anys per director sense marejar el cor amb un canvi anual.  

Fem futurologia o la carta als Reis: com t’imagines la Missa d’aquí a 25 anys?

Jo crec que cal guardar l’essència i la naturalesa de la Missa però que el futur passa perquè es pugui tocar fora del dia 27 de juliol a Santa Maria. La Missa de les Santes no es coneix més perquè si no vas a ofici te la perds. Podem intentar que l’obra sigui molt més coneguda sense deixar de ser la part musical de la missa del 27 de juliol. Que surti una mica, que es pugui programar fora, que cors o orquestres la puguin fer acabaria reforçant la pròpia Missa de les Santes. És una pena que una obra tan impressionant no es conegui més. No ens hem de resignar a que els mataronins la salvin, sinó anar una passa més enllà.