Anuari 2021: Segon any de Covid, primer de vacunes

El segon any havent de conviure amb la maleïda Covid-19 acaba amb una situació que, sense perspectiva, pot induir a engany. És cert que s’han viscut dues onades, la cinquena amb la variant Delta a l’estiu i l’actual amb òmicron just per Nadal, que han situat les indicadors epidemiològics a nivells màxims en tota la pandèmia. És evident que cada retorn a restriccions com el toc de queda, els tancaments o acotaments de sectors i límits a les reunions fan tot el context més pesat. És desesperant veure com els diferents fronts sanitaris (sobretot l’atenció primària) s’acosten ràpidament al col·lapse. Però el segon any de la Covid presenta una diferència essencial amb el primer: les vacunes. 12 mesos de campanya progressiva de vacunació que han fet baixar la mortalitat i la gravetat clínica de les persones contagiades (les vacunades, és clar). 

Per contra hi ha una minoria que segueix evadint la campanya de protecció, articulant discursos i teories que van de la conspiració a la ignorància més supina. L’entrada en vigor del certificat Covid ha fet revifar aquesta polarització envers una campanya que és un èxit i ja va per la tercera dosi.

La disciplina general envers les onades, protocols i normatives -amb episodis de sainet entre governs, justícia o experts- és digne d’elogi com demostra la cultura estesa per l’auto-cribratge en motiu del segon Nadal condicionat. 

Les dades parlen per si soles

Per si hi ha algú que vulgui relativitzar l’impacte de la Covid a la ciutat, ja són un total de 290 els morts totals degut al virus, 128 d’aquests el 2021 que ara acaba. No han estat més gràcies a les vacunes ja que la mortalitat respecte el total de casos ha baixat de manera clara gràcies al vaccí: el 2020 el 2,5% dels positius va morir i aquest any ha estat només el 0,8%. Per sort, la vacunació avança i en la darrera setmana de tancar l’any ja són més de 104.000 els mataronins vacunats i un 86% de la població major de 16 anys té la pauta completa. El punt dèbil d’aquesta estadística són els joves entre 20 i 34 anys, que representen la franja amb menys protecció.

LA FIRMA: Falta visió global

Alicia Abellán
Epidemiòloga, Doctora en Biomedicina

Una pandèmia es defineix com la propagació a escala mundial d’una malaltia que afecta a un nombre elevat de persones de diferents països i continents. Per tant, qualsevol estratègia que no englobi tota la població mundial de forma equitativa és una estratègia amb peus de fang. A banda de mesures de distanciament social, les solucions a la pandèmia de la Covid-19 s’han focalitzat en un ampli i ràpid accés a les vacunes al nord global i un escàs i lent accés al sud global. Un fet que dificulta a dia d’avui el control de la pandèmia. De fet, tant la manca de visió global com la manca d’enfortiment de la salut pública han estat dos grans oblidats d’aquesta pandèmia.

Tenim a les nostres mans una eina que històricament s’ha vist eficaç contra malalties, com per exemple la verola, que gràcies a aquesta ja són coses del passat: la vacuna. Durant els darrers mesos hem pogut comprovar els seus efectes en una clara disminució de les hospitalitzacions i les morts de Covid-19, malgrat l’augment de contagis en comparació amb l’any anterior. I és que les vacunes tenen una lògica global, ja que la seva eficàcia rau en gran part en la col·lectivitat. Actualment, el 60% de la població mundial no està vacunada, arribant fins al 95% en països empobrits, majoritàriament per no haver-hi pogut tenir accés. Amb aquesta repartició desigual estem desaprofitant un temps valuós per posar fre a l’avenç del virus. Per tant, és necessari que la taxa de vacunació sigui màxima no només en tots els grups d’edat, sinó a tots els països. En paral·lel, hi ha d’haver al darrere tot un teixit sanitari públic i universal que necessita ser reforçat, en especial l’Atenció Primària. Els CAP són els primers en patir la pressió assistencial deguda a l’augment de contagis i sovint són els menys dotats dels recursos necessaris per fer front a tota la demanda sanitària que se’ls requereix. Les solucions globals sempre han de partir de bases locals fortes i accessibles.

No oblidem les paraules clau “distància, mans, mascareta, ventilació” i afegim-hi “equitat global i enfortiment del sistema de salut pública”.