Anuari 2021: Les ocupacions es desborden

Cada dia a Mataró hi ha més d’un intent d’ocupació. 40 al mes. Són dades oficials de l’Ajuntament, que demana i implora “eines” per poder aturar un fenomen compartit amb altres localitats però que a la capital del Maresme s’ha intensificat especialment. L’Ajuntament exigeix més Mossos a la Generalitat per una banda i voldria canvis legals que depenen de Madrid, per l’altra. Tot i això, el Govern carrega més cap als primers davant la percepció ciutadana d’inseguretat que generen algunes d’aquestes ocupacions.

Hi ha ocupacions delictives perquè hi ha pisos buits i perquè hi ha grups i persones que fan de màfia i comercialitzen pisos d’altri. Són ocupacions-negoci que, a més, veuen com les persones que hi entren a viure, si són desallotjades, queden al carrer en situació de vulnerabilitat. Les ocupacions són una de les cares de la problemàtica habitacional en una ciutat (i sobretot una comarca) cada cop més desigual.

El fenomen de les ocupacions ha fet una escalada estadística espectacular en pocs mesos, assolint unes xifres davant les quals la ciutat poc menys que es declara impotent. La unitat especialitzada de la Policia Local n’evita prop del 40% però literalment no dona a l’abast. La notorietat i ressò d’algunes d’elles, a més, així com la vinculació amb elements delicitus com el tràfic de drogues o grups criminals de diversa índole  fa que la percepció social empitjori. 

La Policia Local, una sèrie de suspens

també ha estat una temporada més de la particular sèrie de suspens i enfrontaments que protagonitza la Policia Local i el govern de la ciutat. El cos ha tornat a estar al centre del debat pel seu conflicte sindical contra la seva direcció política. S’ha fet una remodelació, estrenat noves eines i canviat ocasionalment de regidor responsable però l’any acaba amb la denúncia de Juan Carlos Jerez sobre l’absentisme dels agents (del 30%) i la petició de dimissió d’aquest feta pel principal sindicat del cos. 

LA FIRMA: Seguretat pública, un bé comú a protegir: la modernitat líquida a casa

Noe Ayguasenosa i Soro.
Diplomada en Gestió i Administració Pública (UOF), diplomada en Cultura de Pau (UAB), postgraduada en Seguretat Pública (UOC)

Malgrat els indicadors objectius apunten que vivim en la societat més segura de la història de la humanitat, en el pla subjectiu ens sentim més insegures que mai. Els temps d’incertesa que vivim, aquesta modernitat líquida anunciada per Z. Bauman, augmenten la sensibilitat i la percepció d’amenaces constants. Les pors creixen, i entretant l’extrema dreta les etziba i instrumentalitza.

Com respondre a aquesta situació preservant la seguretat i vetllant pel manteniment de la cohesió social? Si la percepció d’inseguretat és multicausal, la resposta adequada mai podrà ser una mera reacció policial, sinó que caldran abordatges interdisciplinars que incloguin perspectives socials, econòmiques, personals. No hi ha solucions que càpiguen en un tweet (al mode de l’extrema dreta).

La policia moderna necessita treballar en xarxa, planificant i avaluant accions coordinades amb els sectors educatius, del treball social i del teixit associa- tiu, entre d’altres. Demandar una policia desconnectada que només actua per apagar focs no té sentit en ple segle XXI, com tampoc no en té que altres sectors implicats en la solució no tinguin en compte la resta d’àmbits implicats.

La solució passa per tres premisses conceptuals de base que enforteixen l’estat de dret, vetllen per la dignitat de les persones i donen protecció: (1) seguretat humana (2) cultura de pau (3) conflicte positiu. I també passa per uns quants criteris que guiïn l’acció: realisme (ni bonisme ni catastrofisme en els diagnòstics), violències (prevenir totes les violències, directa, estructural, simbòlica i cultural), atendre la seguretat (les polítiques públiques han d’incidir en les causes), atendre la percepció d’inseguretat (els sentiments de pertinença compartits que redueixin desconfiances), holisme (la resposta ha de ser global i coordinada).