Anuari 2021: Final celebrat d’una etapa

52 anys després de la inauguració del primer peatge de tot l’estat, la nit del 31 d’agost el Maresme veia com les barreres s’apujaven per no tornar a baixar. El dia era històric en el sentit més literal de l’adjectiu: no cada dia es tanquen etapes de mig segle, i encara menys en una matèria tan sensible com aquesta. El final de la concessió alliberava els tres peatges, que a finals de setembre començaven a desmantellar-se. 

La desaparició d’aquelles estructures que han fet passar per caixa (i mai millor dit) a diverses generacions de maresmencs per a la seva mobilitat més bàsica era una cara enorme que, com totes, amagava també una creu. L’una, que la mobilitat comarcal i els seus problemes van més enllà del peatge i hi ha hagut un increment de trànsit notable des de llavors. L’altre, que tot i que de moment la C-32 és ‘gratis’, les administracions catalana, espanyola i europea coincideixen: cal saber com es finançarà aquesta via en un futur. Perquè està anunciat i cantat que hi haurà una ‘alternativa’ que en gravarà l’ús. 

La temença lògica de la comarca que ha vist massa vegades com les paraules se les endú el vent i s’ha indignat de veure ampliades i renovades concessions ja amortitzades els darrers lustres és automàtica. Quina serà l’alternativa que ha d’entrar en vigor l’any que ve (2023) i què suposarà? La concreció, de moment, es fa pregar. 

Pacificar l'N-II deixa de ser un eslògan

Durant anys, entitats, moviments i partits han fet ús i abús del verb ‘pacificar’ per referir-se a la Nacional II. Precisament arran del final de la concessió del peatge la comarca i el país semblen posar-se d’acord perquè la pacificació deixi de ser un eslògan. Hi ha l’estudi en marxa de la remodelació, amb carril bici contini entre Montgat i Mataró i, a més, 49 milions d’euros consignats al pressupost de la Generalitat per 2022 a aquesta partida.

LA FIRMA: Una nova mobilitat al Maresme? Molt més que això!

Pau Arona Solé, 
politòleg i activista

El Maresme necessita una nova mobilitat. Necessita més trens: més freqüència, ampliar horaris, més capacitat en hores punta. Necessita més bus: estendre l’Exprés-BCN a més municipis i, sobretot, millorar la xarxa de bus intercomarcal. El transport públic és clau i la seva millora ha d’ocupar un lloc central en l’agenda política comarcal. Avui, per això, em centraré en l’altra cara de la mobilitat sostenible: la mobilitat a peu i en bicicleta que, a més, té una gran incidència en la configuració de l’espai públic. 

L’actual sistema, pensat pel cotxe, contamina massa: les dades de morts prematures vinculades a la contaminació a Mataró són alarmants, aïlla les nostres poblacions per anar-hi a peu i en bicicleta i acapara l’espai públic en una comarca densament poblada.

Aquesta nova mobilitat, que és normalitat a l’Europa més avançada, ha arribat amb força a Barcelona on en els últims anys s’han duplicat els quilòmetres de carril bici i s’han peatonalitzat desenes de carrers i entorns escolars. Però al Maresme, què? 

Aquí anem tard; però aquest 2021 s’han produït novetats rellevants com la construcció de l’anella ciclista de Mataró, un abans i un després, que trenca la barrera que suposava creuar la ciutat en bici i connecta els barris amb el centre, o la pressupostació de 49M€ per a la pacificació de l’N-II i la construcció del carril bici del Baix Maresme el pròxim curs. 

El 2022 és l’any de passar a l’ofensiva. Estendre els quilòmetres de vies ciclables, amb itineraris útils que vertebrin la comarca, i multiplicar els aparcaments per a bicis i patinets, perquè per transformar desplaçaments contaminants en desplaçaments nets necessitem comoditat i seguretat. 

Una nova mobilitat al Maresme és lluitar contra l’emergència climàtica, és moure’s de forma saludable, és recuperar espai públic i fer-lo més agradable, és democratitzar la forma de desplaçar-nos i, per tant, també és justícia social.