Un acte nou i un model organitzatiu de Les Santes en crisi

Les Santes són polèmiques i amaguen a dins seu diferents temàtiques susceptibles de generar-ne de noves, com si fossin unes matriusques russes. Des de la presentació del cartell al programa d’actes, passant per novetats o manca d’elles, tot a Mataró al voltant de la Festa Major és susceptible de generar tinta impresa, tuits encesos o hores de conversa i dissertació. Les del 2023, de Les Santes, es van presentar més tard del que és habitual (tot just un mes abans de la festa) i van venir amb una novetat que ha fet remoure alguns dels actors i col·lectius implicats en la festa. A algú que no sigui molt de la ceba és probable que els motius de l’estira i arronsa a les xarxes li soni a xinès.

Més o menys la cosa ha anat així. Dies abans de la presentació oficial de la programació, el Ball de Diables de Mataró feia oficial que organitzava un segon acte propi dins de la Festa Major, a afegir a l’Encesa. La Carretillada és el nom de la nova criatura i tindrà lloc el dissabte 29 de juliol a les deu de la nit a la Plaça de l’Ajuntament. Jordi Cantallops, president del Ball de Diables de Mataró, explica que “serà un acte molt visual i molt espectacular: farem unes enceses amb molta continuïtat de foc i molta contundència amb les enceses que ens són característiques”.

El relat de l’acte és com una contrapartida del primer acte propi de la colla: “Igual que l’Encesa és l’arribada del Ball de Diables a la ciutat amb ganes de festa, ben valents i xulos, la Carretillada és el contrari: un cop han estat vençuts se’n tornen a l’infern”, relata Cantallops. La Carretillada és un acte que des de l’entitat havien plantejat a l’Ajuntament des de feia anys. La colla, de fet, porta anys demanant major presència als actes de la Festa Major i denunciant que els actes del seguici són tancats més enllà de les figures i colles institucionals, propietat de l’Ajuntament. Aquest any ha pogut ser i neix la Carretillada.

Des de la regidoria de Cultura es defensa el nou acte perquè va en la línia “d’augmentar la participació de la festa per a tothom i possibilitar que més gent formi part de Les Santes, que fa cohesió i comunitat: tot el que sigui sumar és millor per a tothom i la proposta del Ball de Diables va en la línia d’obrir i fer més participatives Les Santes”, defensaven en la presentació tardana de la programació. Però aquest mateix argument del caràcter participatiu de la festa, en la seva organització, els retorna com un boomerang quan les colles institucionals remuguen de com s’ha gestat tota l’organització de Les Santes 2023.

Canvi ‘de facto’ en el model

Cultura Mataró ha consumat aquest darrer any un canvi en el model participatiu d’organització de Les Santes. Per entendre-ho fàcticament, fins aquest any s’havia mantingut un esquema que, tot i que buidat de capacitat decisòria, no deixava de repicar el model de les últimes quatre dècades. Un Plenari obert i comissions sectorials com a òrgans propis del que s’havia conegut com a ‘Comissió de Les Santes’. Preparant les del 2023 no hi ha hagut cap d’aquests elements. Es van convocar unes jornades de debat sobre temes concrets dos dissabtes i la presentació del cartell, sempre concorreguda, però sense format de Plenari. També un altre suposat Plenari en el que l’assistència va ser dirigida -és a dir, a qui Cultura va decidir convocar, tots de colles- però que no es va fer públic.

De fets i de paraules, des de l’Ajuntament s’ha volgut restringir la participació als col·lectius i entitats implicats directament als actes. Una mena de multilateralisme radial, podria dir-se. I d’aquesta manera l’acte nou de torn (en aquest cas La Carretillada) no ha passat per Comissió, segons denuncien les colles institucionals, que reneguen d’aquest canvi de model.

A tot això, el Ball de Diables, afirma que “nosaltres no entrarem en discussions ni baralles.  Mai hem demanat res que perjudiqui a altres colles de la ciutat, ni que en redueixi la seva participació, ni que limiti la seva activitat. Al contrari, hem defensat que la festa és del poble i que hi cabem tots. Gràcies al nostre esforç aquest any altres colles de la ciutat (Diables de la Llàntia i Atabalats de  Cerdanyola) s’incorporaran a l’escapada i ens n’alegrem molt per ells. Per altra banda, fa anys que intentem construir la cultura popular de la ciutat conjuntament amb altres colles”, afirma el seu president Jordi Cantallops.

Reclamen participació, transparència i un model de festa clar

Els darrers dies, els diferents perfils a les xarxes de les colles institucionals (Diablesses, momerotes, dracs, Àliga i Gegants) han anat replicant una mateixa informació en defensa del model festiu i dels seus fonaments. Precisament perquè consideren que l’actual política municipal no el respecta. Portaveus de la comissió que integra les diferents colles es queixen a Capgròs que “el relat segons el qual nosaltres no volem actes nous és una fal·làcia, mai hem dit que no volem un acte nou però diem que la festa s’ha construït al voltant d’un relat i d’un model que s’ha de respectar i que l’Ajuntament sembla que no senti com a propi”. I posen la introducció dels Capgrossos i la diada castellera de Les Santes com a exemple “de treball per fer encaixar actes nous al programa, en benefici de la pròpia festa”. Aquestes colles es queixen de la manca de criteri sobre la Festa Major (els intents de redactar-ne uns criteris o protocols, diversos els últims lustres, han estat tots infructuosos) i de la poca transparència municipal a l’hora de gestionar la festa. I recorden com abans de la pandèmia des de Cultura ja es va proposar canvis substancials per la Festa Major com moure les havaneres del 24 o retallar actes i horaris. I és que la major presència de colles no institucionals en Les Santes a partir d’ara es va anar tramitant, expliquen, reunió a reunió.

“El problema és que el model de la Festa Major, tant de programa a nivell de relat com de participació en base al voluntariat l’Ajuntament no se’l creu i no el defensa i així ens fan passar per dolents i sectaris”, es queixen les portaveus de les colles que insisteixen a dir que “això no és una confrontació entre colles sinó un tema de ciutat, que cal explicar bé la nostra Festa Major i ara no es fa”. Explicar el model Certament, el model de colles institucionals és força paradigmàtic de Mataró. Les figures (comptant també les Diablesses) són de l’Ajuntament i les integren persones voluntàries, sota la responsabilitat municipal. Un detall no menor que l’Ajuntament ha anat limitant en d’altres àmbits relacionats amb la festa com els actes de carrer o les barres de voluntaris com la del rom i la Juliana. Quan les colles defensen explicar el model històric de les darreres quatre dècades de Santes expliquen que “estem parlant d’explicar bé el sentit de cada dia de Santes, fer-ne pedagogia i tenir els espais de participació en els que poder debatre com quan d’un Plenari va sortir la iniciativa del ‘Desvetlla’t bé’”, recorden.

A més posen sobre la taula un acord de Ple Municipal de fa 31 anys segons el qual les decisions respecte la Festa Major s’han de tramitat en una comissió de Les Santes permanent. Aquesta, ‘la permanent’, va ser una comissió que va desaparèixer fa uns 15 anys del model organitzatiu de la Festa Major de Mataró. En definitiva, la polèmica no és tant per La Carretillada sinó per com l’ha tramitat el propi Ajuntament que, a criteri de les colles “té la participació mal entesa i fomenta el benefici del privat en lloc del col·lectiu”. Reivindiquen que ells han de seguir sent “només els peus de les figures” però que cal retornar a un model realment obert i participatiu de comissió i de Festa Major, Ves per on, tanta polèmica, i tothom diu que rema en favor de la participació. Coses de Santes, certament. I d’un model organitzatiu que està en crisi.