50 anys de la bomba que va destrossar el monument als "Caiguts"

Aquest 18 de gener es compleixen cinquanta anys exactes de l'explosió d'un artefacte que va destrossar el monument "Maternitat" que hi havia situat a la llavors (1974) plaça dels Caiguts, l'actual plaça de Les Tereses. El monument, obra de l'esculptor mataroní Manuel Cusachs Xivillé, estava dedicat als Caiguts (només als del bàndol franquista durant la Guerra Civil, s'entén, no als que havien defensat la legalitat democràtica de la República) i havia estat inaugurat l'any 1967 per l'alcalde franquista del Mataró d'aleshores, Pedro Crespo Gil. Aquell 1974 es van produir atemptats a monuments als Caiguts a altres ciutats catalanes, com per exemple Barcelona, Terrassa o Badalona.

Manuel Cusachs Corredor explica a "De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980" que abans d'aquest monument de Cusachs Xivillé, a la mateixa plaça va haver durant els primers anys del franquisme un altre, inaugurat el 29 de juliol de 1945, representat per una figura masculina en posició ferma i amb el braç dret alçat, de clares reminiscències feixistes. Aquest monument, però, es va malmetre a causa de la mala qualitat dels materials de fabricació a finals de 1965, i llavors és quan es va encarregar l'elaboració del nou a Cusachs Xivillé.

La crònica del diari La Vanguardia del 19 de gener de 1974, signada per Pedro Rigau, explicava que "a les 3 hores i 6 minuts de la matinada d'avui divendres s'ha produït una forta explosió, que ha estat escoltada des de diversos sectors de la ciutat i que ha destruït el grup escultòric del monument als Caiguts, obra del mataroní senyor Cusachs Xivillé, situat a la plaça del mateix nom. L'ona expansiva ha causat el trencament de la gairebé totalitat de vidres dels set pisos de l'edifici de la Delegació Comarcal Sindical, ubicada davant d'aquest monument, així com d'un bon nombre d'habitatges que circumden el lloc. A la mateixa plaça, la reixa que envolta el monument presenta un lamentable estat, abatuda per diversos punts a causa del fort impacte de les pedres, algunes grans blocs que han estat desplaçats a diversos metres de distància. Els fanals de l'enllumenat públic que envolten el sector han quedat igualment danyats per l'impacte, i la instal·lació ha quedat totalment a les fosques. El fet ha causat una gran impressió a la ciutat. Escampades per terra hi havia restes de fulles de caràcter subversiu signades per Agrupacions Anarquistes Independents de Barcelona, ​​Mataró i Comarques. Afortunadament no cal registrar desgràcies personals encara que, malgrat l'hora de l'explosió, molt bé hagués pogut passar qualsevol contratemps, atès el lloc summament cèntric en què es troba situada la plaça dels Caiguts".

En la crònica del diari del règim de la nostra ciutat, "Mataró", també s'informava en portada de la destrucció del monument, i es protestava "enèrgicament" contra aquest "criminal atemptat i el seu simbolisme, al ser-ho contra els qui representen l'exemple màxim del sacrifici pels ideals a què vam lliurar els nostres millors desvetllaments". En la crònica, farcida del llenguatge altisonant tan propi del feixisme, es parlava d'indignació, de les "nostres preuades institucions" i de la necessitat de preservar la "tranquilitat i l'ordre, base del benestar i de la pau que gaudim, per la qual van vessar la seva sang tants espanyols". El text finalitzava amb el clàssic "Caídos por Dios y por España. ¡Presentes!".

En l'edició del mateix diari falangista "Mataró" del 22 de gener apareixien en portada uns comunicats de l'Alcalde, llavors Francesc Robert Graupera, i del Consell Local del Movimiento mostrant indignació i repulsa davant de l'atemptat contra el monument als Caiguts. El de l'Alcalde recollia el següent: "Davant el covard i intolerable atemptat sofert pel monument d'aquesta ciutat als Caiguts en la Creuada, la corporació municipal, interpretant el sentir unànime de la població, expressa la seva repulsa i indignació, condemnant-lo amb tota energia, al propi temps que reitera la seva adhesió a la Seva Excel·lència el Cap de l'Estat i als principis fonamentals del Movimiento". Un llenguatge fàcil d'identificar amb el feixisme de l'època.

Joana Estrada Vila explica en el seu treball de recerca del batxillerat, dedicat a l'obra de Manuel Cusachs Xivillé, un apartat al citat monument "Maternitat", i recupera un testimoni de l'artista mataroní Domènec sobre l'obra: "la proposta d'en Cusachs era completament diferent del monument anterior: sense gran pedestal ni parafernàlia franquista, quasi arran de terra, una gran escultura de granit representant una maternitat, una mare que acull i protegeix el seu fill assegut entre les seves cames. Cada dia em mirava l'escultura". Sobre el seu record de l'atemptat, l'artista mataroní explica que aquell 18 de gener, "en creuar la plaça de les Tereses, entre grups de curiosos i policies, recordo una escultura esberlada i un escampall de trossos de granit. Em vaig ajupir, vaig recollir un fragment i el vaig posar dins la cartera. Un dels temes que més m'han interessat com artista és la iconoclàstia política. El que m'interessa és la relació ambigua entre el monument, les qualitats formals, estètiques, i el discurs polític. El monument sempre és una imposició del poder hegemònic del moment sobre l'espai públic. La plaça queda connotada per la ideologia dominant. Quan hi ha revoltes populars, una de les primeres coses que es fa és un acte de sobirania i d'iconoclàstia: enderrocar els monuments del poder. El cas de l'escultura d'en Cusachs és, però, paradoxal: l'escultura no és atacada pel que significa com a escultura (una maternitat), sinó pel que significa com a monument, és a dir, pel seu significat polític i simbòlic atorgat per les autoritats més enllà de l'obra mateixa". Interessantíssima reflexió.

Manuel Cusachs Corredor explica que a la nostra ciutat, uns deu dies després, explotava un altre artefacte a l'Institut d'Ensenyament Mitjà Alexandre Satorras, i el dia 9 de febrer un altre ho feia a la comissaria de Policia del carrer Llauder. Eren anys d'agitació social i política, i cal recordar que algunes setmanes abans ETA havia assassinat Carrero Blanco, llavors president del govern. Perquè hem de recordar un cop més que el relat segons el qual l'anomenada Transició modèlica va ser una bassa d'oli no se sosté des del punt de vista historiogràfic. El mateix Cusachs Corredor explica a "De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980" que aquell 1974 la celebració de la "Liberación" de Mataró va tenir especial rellevància, i van assistir-hi les més altes jerarquies provincials franquistes: el governador civil Tomás Pelayo Ros, el president de la Diputació de Barcelona, Juan Antonio Samaranch, i el sotscap provincial del Movimiento, Antonio Casas, acompanyats tots ells per l'alcalde i cap local del Movimiento, Francesc Robert Graupera.

El mateix historiador i periodista mataroní explica que el juny de 1974 van ser detinguts quatre estudiants acusats de pertànyer al grup llibertari Organització Lluita Armada (O.LL.A.), depenent del Movimiento Obrero de Liberación (MIL), entre ells, els mataronins Pere Bartrés i Ametller i Robert Safont i Sisa. Se'ls va aplicar un procés sumaríssim de la jurisdicció militar i van ser a la presó fins a la primavera del 1976, quan van obtenir la llibertat al passar al Tribunal d'Ordre Públic (TOP), on van ser processats fins que els va arribar l'indult. Van organitzar protestes a la presó, per la qual cosa van ser durament reprimits. L'advocat Josep Maria (Pep) Manté hi va intervenir fins que va aconseguir l'esmentat indult.

El diari ABC, en la seva edició del 10 d'octubre de 1974, es feia ressò de la detenció de tres militants del grup armat Organització de Lluita Armada (O.LL.A): "el dia 26 de setembre passat van ser posats a disposició de l'autoritat militar tres individus enquadrats en un grup armat de l'Organització de Lluita Armada, a qui se'ls van ocupar abundant armament, material explosiu i l'aparell de propaganda, dos dels quals com a presumptes autors de les accions terroristes dutes a terme a Mataró el Nadal passat i dels perpetrats a principis de l'any en curs, entre les quals figuraven l'incendi de l'Ajuntament de Mataró, la voladura del seu monument als caiguts i el sabotatge a la Comissaria de Policia".

Cal fer esment obligatòriament al fet que uns mesos abans, concretament el 2 de març de 1974, un jove anarquista de vint-i-cinc anys del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), Salvador Puig Antich, va ser ignominiosament assassinat pel règim franquista. Puig Antich, nascut a Barcelona el 1948, havia estat abans militant del sindicat Comissions Obreres, a més d'estudiant als Salesians de Mataró, on va acabar el batxillerat de lletres. A la nostra ciutat va perpetrar també el seu primer atracament a una sucursal bancària, en aquest cas la que tenia al barri de Peramàs l'extinta i nostrada Caixa Laietana, el 20 d'octubre de 1972. Explica Jordi Rabassa en un article publicat al seu blog "Perquè vull" que "tenim constància de funerals a l'església de Santa Anna de Mataró en el que s'improvisà una manifestació pels carrers del barri de Cerdanyola, a Sant Miquel, de Cornellà de Llobregat, a Terrassa i diverses concentracions de reflexió comunitària com la que es donà a l'església de la Puríssima Concepció de Sabadell, a la que seguí una manifestació espontània que durà pocs minuts i que es dispersà després de sentir alguns trets de la policia. No consta que hi hagués detinguts ni ferits. Tant a Mataró com a Sabadell, i a d'altres barris i poblacions catalanes també consten aturades d'escoles, fabriques, despatxos professionals i d'altres actes de solidaritat amb la família i de rebuig de l'assassinat". Explica Cusachs Corredor que, arrel de l'assassinat de Puig Antich, a la nostra ciutat es van fer assemblees i aturades a les facultats d'Enginyers, de Ciències i en acadèmies. A l'institut Damià Campeny es van expedientar vint-i-quatre alumnes per manifestar-se per la mort del jove anarquista. El PSUC editava la mateixa nit unes octavetes que condemnaven l'execució del jove, i es va elaborar també una declaració conjunta sobre el cas Puig Antich i la situació política, signada per representants del PSUC, Comissions Obreres, Joventuts Comunistes de Catalunya, Federació Local de la CNT, Bandera Roja, i la delegació local d'UDC. En l'òrgan del PSUC, "Combat", el partit manifestava el seu desig que aquest fos l'últim crim de la dictadura. Com es pot entendre, és impossible deslligar la detenció de Puig Antich amb l'atemptat de militants de l'O.LL.A. al monument als Caiguts de Mataró, que també va ser un clar acte de protesta davant l'actitud de venjança del règim després de l'assassinat del president del govern, Carrero Blanco.

Retornat al monument als Caiguts protagonista d'aquest article, malgrat alguns intents per fer-ne un de nou o de dedicar-lo a "tots" els Caiguts, aquest no es va arribar a fer. Les obres de l'aparcament i l'enjardinament de la plaça de Les Tereses es van inaugurar el desembre de 1976 i van canviar la seva fesonomia de forma absoluta. L'abril de 1980, la plaça va deixar de ser "de los Caídos" per ser batejada per "de Les Tereses".

Fonts:

• ABC. "Detención de uno de los responsables de la O.LL.A". Diari ABC, 17 d'octubre de 1974, pp. 47-48. Archivo Linz de la Transición.
• CUSACHS CORREDOR, Manuel (2003). De súbdits a ciutadans. Mataró, del 1960 al 1980. Mataró. Patronat Municipal de Cultura de Mataró.
• CUSACHS CORREDOR, Manuel (1997). "La Transició Política a Mataró (1973-1977)". Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.
• ESTRADA VILA, Joana (2019). "Cusachs, un passeig per Mataró. La força de l'artista arrelat a la seva ciutat". Treball de recerca dirigit per Dora Farnós. Institut Alexandre Satorras.
• MATARÓ (1974). "Vandálico atentado al monumento a los Caídos". Diari Mataró, 19 de gener de 1974.
• MATARÓ (1974). "Repulsa e indignación en la Ciudad". Diari Mataró, 22 de gener de 1974.
• PUIG PLA, Josep (2007). "Mataró durant el Franquisme (1939-1977): Creixement de la ciutat, societat, política, cultura". Uns apunts. XIV Sessió d'Estudis Mataronins, Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria.
• RABASSA, Jordi (2014). "8 de Març de 1974. Sant Andreu homenatja Salvador Puig Antich". Blog Perquè vull. Disponible a: http://perquehovull.blogspot.com/2014/03/8-de-marc-de-1974-sant-andreu-homenatja.html
• RIGAU, Pedro (1974). "Mataró: una explosión destruyo el monumento a los Caídos". La Vanguardia, 19 de gener de 1974.