La primera torre de 9 de la història dels Capgrossos, el dia de Tots Sants 2010
La primera torre de 9 de la història dels Capgrossos, el dia de Tots Sants 2010

10 anys del dia més important de la història dels Capgrossos

Per Tots Sants del 2010, la colla mataronina descarregava la torre de 9 amb folre i manilles, el seu primer castell de gamma extra

Als castellers d’arreu, en plena pandèmia de Covid-19, tan sols els queden els records. L’activitat de les colles està plenament suspesa i no sembla que ens els propers mesos pugui recuperar-se una activitat que implica contacte físic i cap distància: una activitat condemnada a esperar que s’acabi la pandèmia per tornar. És l’exemple dels Capgrossos de Mataró, que ja fa un any que no actuen i que no saben quan podran tornar a treure la camisa blava i la faixa de l’armari. Sense present i amb el futur ple d’incògnites, queda el passat i aquest diumenge, l’efemèride no és una qualsevol: fa 10 anys el que probablement sigui el dia més important de la història dels Capgrossos.

Aquest diumenge, diada de Tots Sants, a les 3 i 3 minuts per fer-ho més exacte farà una dècada exacta de la descarregada de la torre de 9 amb folre i manilles, el primer castell de gamma extra de la colla castellera local i una fita històrica no només pels mataronins sinó també per tot el món casteller. La imatge de la torre blava és present a no poques llars amb passat capgròs i, de fet, tot i que descolorida és la lona monumental que decora el cub d’assaig del local de la colla, ben visible des dels Jardins de l’Escorxador. Han passat 10 anys des d’aquell castell, quan la colla es va fer gran de cop i va aconseguir traspassar una frontera (la que separa els castells de 9 dels de la gamma extra) que fins llavors semblava restringida a tan sols 4 colles. Una fita, la primera torre de 9, que la colla va dedicar a la Mariona Galindo Lora, morta 4 anys abans.

La històrica torre de 9 dels Capgrossos de l'1 de novembre del 2010

La importància d’aquella diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès es fa evident quan alguns dels protagonistes d’aquella torre la recorden. És el cas de l’Elena Serrano, que va ser-ne l’anxaneta i que recorda que “des que em vaig llevar tenir el mal de panxa dels nervis de fer castells però aquell dia quan mirava la gent de la colla tenia una sensació diferent als altres intents, no sé com explicar-ho”. Els blaus intenten aquell dia la torre de 9 després d’haver-ho fet, el mateix 2010 però sense èxit, per Santes i el Concurs. A Vilafranca fan la torre i la descarreguen en una seqüència que Serrano culmina fent l’aleta en el que és, per sorprenent que pugui semblar, el seu primer castell de 9 al pom de dalt.

“Recordo pujar i baixar, ràpida i fina però sobretot recordo just després, quan tothom ho celebrava, tota la colla plorava i s’abraçava i a mi no em sortien les llàgrimes dels nervis, només podia cridar”, recorda Serrano que afegeix que “en aquell moment sabia que era un repte important però fins algun temps després no vaig ser conscient de la importància d’aquella torre de 9”.

Elena Serrano, anxaneta de la torre, celebrant-la a plaça

Elena Serrano, anxaneta de la torre, celebrant-la a plaça

La tercera és la vençuda

Els Capgrossos assoleixen la torre de 9 com el tercer castell d’aquell dia, després del 3 i el 4 de 9. El cap de colla dels Capgrossos era el premianenc Lluís Feliu que recorda que “aquell any havíem fet amb assiduïtat els dos castells de 9 sabíem que aquella era la última oportunitat amb la torre”. Recorda com just el dia abans, que hi havia actuació a Girona, encara els faltava algun integrant del folre que van acabar buscant a última hora i també que, curiosament, la de Vilafranca era la torre que a assaig havia arribat menys lluny dels 3 intents: “vam saber aprofitar l’experiència de les llenyes i fer alguns canvis que, juntament amb la sort que ens havia mancat ens els dos anteriors, ens va ajudar a descarregar-la”, raona una dècada més tard.

Feliu explica la transcendència que va tenir aquell objectiu casteller: “Vam trencar un sostre de vidre per a tot el món casteller. Nosaltres som la cinquena colla que fem castells de gamma extra i fem de punta de llança d’altres colles els anys posteriors és a dir que vam contribuir a l’enriquiment i millora del món casteller en general”. El però d’aquella fita, que va acabar per suposar el final d’etapa per a molts membres de Capgrossos: “Hi va haver molta gent a qui en lloc d’esperonar-los a continuar i superar-se, aquella torre va ser un assoliment i un punt final amb els castells”.

lluis feliu

Lluís Feliu era el cap de colla dels Capgrossos el 2010

 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive