Els Capgrossos arriben a la torre promesa

De moments emocionants en 14 anys d’història de la colla castellera Capgrossos de Mataró n’hi ha hagut uns quants. Cada graó que es puja és una fita assolida gràcies al treball i l’esforç als assaigs, i com a tal cal celebrar-ho. Però el que va viure l’entitat dilluns a Vilafranca del Penedès està en un altre pla. Si alguns dels castells que fins ara havien coronat els de la camisa blau marí es troben a l’abast de poques colles, el que van carregar i descarregar per Tots Sants, aquest 2 o torre de 9 amb folre i manilles, suposa entrar a l’Olimp del món casteller. Només els Minyons de Terrassa, la Vella i la Joves de Valls, i els Castellers de Vilafranca l’havien alçat. Cap colla que no fos aquestes quatre no ho aconseguia des del 1995. Ara els Capgrossos han arribat, i per la porta gran, al club selecte dels anomenats castells de Gamma Extra.

En una jornada històrica, i en aquest cas el mot no és gens gratuït, al voltant de 400 camises de color blau van posar-ho tot i més per demostrar que la torre de 9 no era una utopia. Segurament més tranquils i relaxats que a Les Santes i al Concurs de Tarragona – les dues altres ocasions en que els maresmencs havien intentat la construcció -, però no per això menys concentrats ni ambiciosos, els Capgrossos van muntar la soca, va començar a pujar folre i manilles, i les gralles van sonar millor que mai. A diferència de les altres vegades, res es movia per baix, ningú es queixava, i en un tres i no res la plaça de la Vila esclatava en aplaudiments perquè l’enxaneta ja feia l’aleta. La descarregada va ser una barreja d’estar pendents de no espifiar-la a l’últim moment i d’emocions cada vegada menys dissimulades. Llàgrimes, abraçades a tord i a dret, i una llarga celebració amb càntics, canalla a dalt les espatlles, i crits victoriosos. Una pancarta es desplegava en un dels balcons de la plaça de Vilafranca: “Ja som de Gamma Extra!”.

El castell desitjat era el colofó a una actuació, un cap de setmana, i quasi també a una temporada, que han estat rodons. Comencem per l’actuació. Abans del Gamma Extra, els Capgrossos de Mataró van resoldre amb gran solvència el 3 i el 4 de 9 amb folre. El 3 el tenen tan segur que l’únic que fa patir és que no pequin de confiats, i el 4 sempre és més treballat, però enguany ja en van sis, tots descarregats. Al costat, els Capgrossos hi tenien la màquina verda dels Castellers de Vilafranca, que van realitzar la segona millor actuació de tota la història castellera: 4 i 3 de 9 amb folre i agulla, pilar de 8 amb folre i manilles, i sobretot el 2 de 8 sense folre, que no s’havia descarregat mai. Els verds es troben en aquests moments en un nivell molt superior a totes les altres colles, o més ben dit, en el nivell més alt que no ha tingut mai cap colla. Els Castellers de Sants també van tenir una brillant actuació, descarregant per primera vegada en el seu historial el 4 de 9 amb folre.

Tripleta màgica a Girona
Les bones sensacions per als Capgrossos ja havien començat el dia abans, el diumenge 31 d’octubre a la plaça del Vi de Girona. Lluny de fer cap plantejament conservador pel viatge al cap de 24 hores a Vilafranca, els mataronins van oferir a Sant Narcís un trio com el que tot just 15 dies enrere havien deixat als veïns de Sants: 3 i 4 de 9 amb folre i 5 de 8. L’anomenada “tripleta màgica”. Es dóna la circumstància que amb aquesta actuació els Capgrossos es convertien en la primera colla en fer, en una mateixa temporada, castells de 9 a les quatre capitals catalanes, i a més a més dos en cadascuna. Compartint jornada, a destacar l’actuació dels Minyons de Terrassa, que, en una plaça que per a ells és talismà, van apuntar-se el Gamma Extra que precisament el dia següent havien d’assolir els mataronins.

La millor temporada dels Capgrossos arribarà a la seva fi diumenge vinent a la plaça de Santa Anna de Mataró, amb motiu de la Diada de la colla, on difícilment es repetirà una actuació com la d’aquest dilluns passat però de ben segur que no hi faltaran alguns castells de 9 i, sobretot, ambient de gran festa per tot el que s’ha assolit.