El tramvia Mataró-Argentona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

El tramvia Mataró-Argentona és un dels trenta elements singulars del patrimoni ferroviari català que la Generalitat ha declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. El tramvia va connectar les dues poblacions entre els anys 1928 i 1966, arribant a assolir una gran popularitat i deixant un important llegat històric i cultural. Dos dels cotxes emprats es poden veure a la plaça Granollers de Mataró i a la plaça Nova d'Argentona, respectivament. El protegit com a Be Cultural, però, és el que es troba al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú. 

Entre els elements catalogats, n'hi ha un altre de maresmenc, com és el cotxe del tramvia Montgat-Tiana, un dels pocs representants del material mòbil dels tramvies rurals que van existir a Catalunya durant el segle XX i l’únic a la regió metropolitana de Barcelona.

Aquesta distinció s’inclou dins el projecte de protecció dels exemplars més singulars del transport vial del país nascut al 2015 de la mà de Jordi Sasplugas. L’any 2018 es va reprendre el projecte amb la incorporació de dos enginyers industrials i al 2020 es va presentar la llista de quaranta-u béns mobles que calia protegir. En el marc d’aquest reconeixement, el Govern ja va declarar BCIN quatre elements ferroviaris inscrits dins al Catàleg del Patrimoni Cultural de béns mobles de Catalunya.

Entre els elements protegits seleccionats hi ha una locomotora de vapor, que pertany a l’Ajuntament de Blanes, i que és característica per ser l’única de l’estat en no tenir carbonera d’aigua per abastar la caldera i generar el vapor per poder-la accionar.

La locomotora de vapor, el cotxe de viatgers de segona classe A-2 i la placa giratòria, propietat de l’Ajuntament de Salou, també estan entre els elements protegits. La locomotora de vapor va ser construïda el 1887 per donar servei al carrilet que feia el recorregut entre la ciutat de Reus i Salou. El cotxe de viatgers, del 1886, és un exemplar de vagó de viatgers de segona classe i la plataforma giratòria és una instal·lació fixa situada a l’extrem de la via principal que s’utilitzava per maniobrar vagons de mercaderies i situar-los als molls de càrrega.

Un altre dels elements seleccionats és la locomotora de vapor del cremallera MM4, propietat del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) i construïda el 1892, i adquirida posteriorment pel cremallera de Montserrat. I també el tren de Capdella, propietat d’Endesa, d’ús singular perquè va començar com un tren d’obra de tracció animal.

Han estat protegits també dotze elements ferroviaris que són propietat de la Fundació Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) com el tramvia de cavalls TB2, el tramvia elèctric TB 867, el tramvia elèctric del Tibidabo núm. 2-5-6-7-8-10-129, el tren automotor elèctric GMB M1-M6-M8, l’automotor elèctric FMT 126 i el tramvia elèctric 1 Mataró-Argentona. I també l’automotor elèctric FCC 18, la locomotora de vapor 030T CGFC 31 i la locomotora elèctrica CGFC 304, tots tres elements propietat de l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona (AAFCB).

Vuit elements ferroviaris propietat de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que pertanyen al fons de patrimoni històric de la companyia han estat també seleccionats. Entre ells hi ha l’automotor elèctric FCC 409-809-507 (conegut popularment com el Tren Granota), l’automotor elèctric FCC grua 1, el cotxe de viatgeres CGFC C-36, la vagoneta d’obres FCC 1, el cotxe de viatgers MM A-1, la locomotora elèctrica de cremallera RN E.3, el cotxe de viatgers RN A51 i el vagó de vores CGFC U-269. Ferrocarrils manté preservats aquests vehicles a l’Espai de la Via Mètrica de Martorell, a La Cotxera de Rubí, a La Nau del tren històric del Vallès (al Centre Operatiu de Rubí) i a les exposicions del cremallera de Núria i de la Pobla de Lillet. Aquests elements coincideixen amb l’Estratègia de Patrimoni d’FGC que la companyia ha desplegat amb l’obejctiu de preservar el patrimoni històric.