El poble maresmenc que despavimenta voreres i crea "jardins de pluja"
El poble maresmenc que despavimenta voreres i crea "jardins de pluja"

El poble maresmenc que despavimenta voreres i crea "jardins de pluja"

Amb l'aigua que es recull a Malgrat de Mar, que no és apta per al consum i es destina al reg i neteja, es vol afavorir la recàrrega dels aqüífers

Les àrees de Medi Ambient i Espais Verds de l'Ajuntament de Malgrat de Mar treballen des de fa tot just un any en la despavimentació de voreres i espais cimentats perquè el sòl municipal sigui més "permeable" i, per tant, es faciliti la recàrrega natural dels aqüífers. La fisonomia del poble ha canviat de manera notable i actualment ja hi ha uns 1.000 metres quadrats de "jardins de pluja" allà on abans hi havia ciment. Es tracta d'espais verds amb plantes autòcnotes que no necessiten reg i dissenyats perquè siguin inundables quan plou. D'aquesta manera, l'aigua que s'hi acumula acaba filtrant al subsòl i permet la recarrega dels aqüíifers. L'aigua que s'extreu a través dels pous no és potable i es destina al reg i neteja viària.

"Hem d'intentar que el poble siguiu cada vegada més permeable, amb més espais verds on l'aigua pugui ser captada", explica a l'ACN el responsable tècnic del servei d'Espais Verds de l'Ajuntament de Malgrat de Mar, Carles Garcia. En aquest sentit, per al 2024 es preveu actuar en més espais i generar alments 1.000 metres quadrats més de "jardins de pluja".

Garcia diu que l'objectiu d'accions com aquesta és aconseguir "el màxim recurs hídric infiltrat a l'aqüífer" i evitar que tota l'aigua de la pluja es 'perdi' al mar: "És important que l'aigua arribi on ha d'arribar i el dia que plogui la captació d'aquests espais superarà en molt l'aigua que arribava actualment a l'aqüífer perquè estem augment la superficie d'accés".

En el disseny dels espais verds, els tècnics de Malgrat de Mar també tenen en compte altres aspectes. Els nous jardins tenen forma de bassa per poder-los fer inundables, compten amb espècies autòctones que no requereixen reg i la sorra està totalment coberta amb altres elements, com pedres, per "retenir" la humitat.

El jardí de pluja al poble de Malgrat
El jardí de pluja al poble de Malgrat

Tancar la piscina, vigilància amb drons i temporitzadors a les dutxes


L'impacte de la mesura en el municipi es notarà a llarg termini i ara per ara el consistori haurà d'adoptar altres accions per atendre l'emergència per sequera i obtenir resultats a més curt termini. Malgrat de Mar és un dels municipis més grans a nivell de població de la regió metropolitana que sobrepassa el consum màxim fixat per l'Agència Catalna de l'Aigua (ACA).

Si la línia vermella està en situació d'emergència en els 200 litres per habitant i dia, les darreres xifres oficials del mes de desembre situen Malgrat de Mar amb uns consums mitjans de 231 litres diaris per habitant. "Hem de ser-ne conscients i tocar de peus a terra", avisa l'alcaldessa, Sònia Viñolas (PSC).

Les principals mesures passen ara per replicar actuacions ja engegades l'any passat, com el tancament de la piscina municipal durant els mesos d'estiu o la vigilància amb drons de les finques particulars per comprovar si hiha veïns que omplen les piscines quan s'apropa l'estiu: "Hi va haver moltes crítiques, però és moment de fer apostes valentes", replica Viñolas.

L'alcaldessa també explica que s'està valorant fer una inversió als equipaments municipals per instal·lar temporitzadors a les dutxes, així com un sistema per poder reduir la pressió en l'abastament d'aigua, ja que l'estat actual de la xarxa no ho permet: "Moltes vegades ens perdem en la foto i moltes coses útils s'han deixat de banda", reflexiona.

Viñolas recorda que la sequera de 2008 ja va servir per començar a "veure les orelles al llop" al canvi climàtic, però que malauradament s'ha "perdut el temps" durant aquest anys, fet que provoca que molt municipis no tinguin ara eines per fer front a les exigències que imposa l'ACA per fer front a l’emergència.

Comentaris (2)

Laura Fa 15 dies
Perquè no prenem exemple d'aquest municipi? Potser l ajuntament s'hauria de plantejar una solució similar en lloc d'omplir els carrers de ciment a tort i a dret. Tindríem una ciutat una mica més sostenible i verda
Mataroní Empipat Fa 11 dies
Perque el Sr. Bote no hi creu en el canvi climatic sino en el ciment i la totxana!.
Laura Fa 15 dies
Perquè no prenem exemple d'aquest municipi? Potser l ajuntament s 'hauria de plantejar una solució similar en lloc de posar ciment a tort i a dret Tindríem una ciutat més sostenible i més verda

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive