Un jutge tomba l'exigència de contracte de lloguer o propietat per empadronar-se a Premià de Mar

El Jutjat Contenciós Administratiu número 17 de Barcelona ha anul·lat l'enduriment de la normativa del padró de l'Ajuntament de Premià de Mar, que des de l'any 2020 exigia títol de propietat o lloguer per poder empadronar-se al domicili. El jutge considera que la normativa és "discriminatòria i injusta" perquè vulnera drets fonamentals a col·lectius com ara estrangers no legalitzats, persones en exclusió social, amb problemes residencials, pobres o refugiats. El magistrat acusa el consistori de voler aplicar una "neteja residencial" de "persones indesitjables". Així ho ha informat en un comunicat Crida Premianenca i En Comú Podem, que van presentar, amb el suport de Premià Acull i la Xarxa d'Habitatge del Baix Maresme, un recurs contra la moció aprovada el setembre de 2020 que enduria la normativa.

El magistrat, en la seva sentència, es mostra molt dur contra l'Ajuntament de Premià, governat per Junts i PSC, a qui recorda que no té cap competència per modificar la normativa de l'empadronament ni per introduir limitacions o restriccions a un dret bàsic com aquest. En exigir contracte de propietat o de lloguer a les persones que es volguessin empadronar, segons el jutge, l'Ajuntament de Premià se saltava la normativa estatal, que estableix que tota persona està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el que resideixi habitualment, independentment de la seva situació administrativa i també del tipus d’habitatge en el que visqui, del seu estat o de la vinculació que hi tingui.

L'Ajuntament va aprovar la normativa per lluitar contra les ocupacions il·legals

Estar empadronat és un pas imprescindible per a poder gaudir de drets bàsics, com ara disposar de targeta sanitària o procedir a l'escolarització. La regulació restrictiva aprovada l'any 2020 pel consistori premianenc va generar una gran polèmica i va rebre la reprovació d’organitzacions com Amnistia Internacional, SOS Racisme, la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya i el Síndic de Greuges, però el consistori va seguir endavant, després de fer serva una proposta de la Coordinadora d'Associacions de Veïns de Premià de Mar, que ho demanava per frenar les ocupacions il·legals de pisos. 

Les claus

• La moció es va aprovar l'any 2020 per lluitar contra les ocupacions, però va rebre moltes crítiques d'organismes com SOS Racisme o el Síndic de Greuges
• Crida Premianenca i En Comú Podem van presentar un recurs en contra de la moció
• El jutge afirma que l'Ajuntament no té cap dret de modificar aquesta normativa ni introduir limitacions a un dret bàsic
• La normativa general estableix que no és necessari acreditar propietat o lloguer per tramitar el padró
• El magistrat es pregunta què passaria amb els col·lectius vulnerables si tots els Ajuntaments fessin com l'Ajuntament de Premià de Mar

En la seva sentència, el magistrat indica que el consistori premianenc anava més enllà de fer front a les ocupacions. Segons la sentència, amb l'enduriment de la normativa, l'Ajuntament pretenia "solucionar per una via indirecta una sèrie de problemes com la que originen els okupes o altres persones desitjables". En aquest sentit, acusa l'administració municipal de perseguir una "neteja residencial" amb pràctiques d'empadronament amb biaix racista i classista, ja que s'impedia l'empadronament a persones que no poden aconseguir els documents requerits, com ara "estrangers no legalitzats, persones en exclusió social, persones amb problemes residencials, pobres o refugiats". 

La norma és "discriminatòria, injusta i contrària als principis de la nostra societat" segons el jutge

El magistrat va més enllà i assegura que l'Ajuntament premianenc tenia intenció d'aconseguir "un mon feliç o perfecte" en el seu terme municipal, sense la presència d'aquests col·lectius abans mencionats. "Aquesta pretensió és absolutament reprovable, discriminatòria, injusta i contrària als principis que regeixen la nostra societat", afegeix, per reblar: "Ens preguntem què passaria al nostre país si tots els Ajuntaments adoptessin aquestes mesures, al final no hi hauria una altra solució que situar a tals persones indesitjables en una illa enmig de l'oceà". 

Segons el comunicat de Crida Premianenca i En Comú Podem, es crea així un precedent que pot servir per denunciar aquesta situació a altres municipis. Crida Premianenca i En Comú Podem asseguren que "tenir dret al padró no és una simple reclamació, és un dret que han de fer possible els Ajuntaments, complint la llei, i no restringint els aspectes fonamentals del seu ús i de les seves conseqüències".