Una colla canyera, inclusiva i pionera que busca saba nova

Sant Vicenç de Montalt coneix perfectament i aclama els seus gegants i capgrossos. Fins aquí hi ha poca notícia: a cada municipi les figures pròpies desperten la fal·lera de la canalla i segurament no hi ha municipi català que pugui entendre les seves festes més especials sense el desfilar de les figures i gegants. A Sant Vicenç, a més, es pot afirmar que es compta amb dues peculiaritats afegides en aquest àmbit de la cultura popular: l’una, que la colla que els fa ballar és especialment activa i les seves passen per ser unes de les figures més actives i amb més sortides de la comarca. L’altra, que a les dues figures clàssiques: en Bòbul i la Margaridassa, s’hi va afegir una tercera d’especial: en Toni Sors, en homenatge a l’alpinista de la localitat. El primer català que va arribar als 8.848 metres de l’Everest.

En Marc Martí és el cap de colla dels geganters de Sant Vicenç i ens explica que “ara estem en un moment d’impàs en el que ens agradaria tenir més gent. Som una colla amb una temporada molt activa amb 15 o 20 sortides, ens agrada tant sortir a les festes del poble com anar a fora i fins i tot fem sortides fora de Catalunya i a l’estranger”. Martí explica que “els geganters som un grup de persones que ens agrada la cultura, que busquem un calendari ambiciós de sortida i que hem estat a Suïssa o França precisament per això: som una colla petita però canyera”, defineix.

Les tres figures

Els Gegants de Sant Vicenç tenen els seus orígens en els “Bòbuls” i les “Margaridasses”, personatges esperpèntics que eren els encarregats de mantenir vius els festejos, tot empaitant la gent, amagant els útils de treball,per tal que tothom participés a la festa. D’aquest ADN en queda el nom propi dels dos gegants principals i el fet obvi que són sinònim de convit a la festa però visualment són ben diferents: en Bòbul porta els vestits típics dels menestrals de principi del segle XIX, i que tenen el seu origen en els Comtats de Barcelona. La Margaridassa porta el vestit i el coixí típic de les puntaires, que tanta tradició han tingut en el nostre poble al que, amb les seves puntes, han donat a conèixer fins a llocs molt llunyans. En Bòbul te una alçada de 3’45 m i la Margaridassa te una alçada de 3’35 m. Són nats del 1986 però al cap de dues dècades van tenir companyia. I no una de qualsevol. 

El 17 de setembre de 2005, és va fer l’estrena del gegantó Toni Sors, amb una alçada de 2’90 i un pés de 28 Kg.  Aquest representa el santvicentí Toni Sors, que juntament amb el Carles Vallès, Oscar Cadiach, i tres xerpes, formaven part de la primera expedició catalana al sostre del món, l’agost del 1985.

Tot i que el gegantó no sempre pot acompanyar els altres dos, en Toni Sors (figura) encarna una altra característica distintiva d’aquesta colla local: la seva inclusivitat. Marc Martí explica com arran d’en Pedro Curado, membre històric de la colla amb una malaltia visual, van convertir la figura en una pionera de la inclusivitat a nivell de cultura popular: “A través d’ell i de la convicció que també havia de poder formar part de la colla i fer ballar els gegants vam obrir camí, vam començar a col·laborar l’ONCE en una sortida que fem anualment i hem tingut més persones cegues portant les figures amb total normalitat”. A Sant Vicenç, per tant, hi ha el primer gegant inclusiu de Catalunya.

De les sortides que fan cada any, òbviament, les dues més esperades són les de la festa major d’hivern i la d’estiu. És quan la canalla i tot el poble s’acosten a les seves figures i quan la colla fa gala del seu caràcter obert. El seu cap de colla explica com “ens agrada molt que tothom vegi com s’agafen i es porten, les seves interioritats, que siguin curiosos o que la canalla s’emprovi algun dels 8 capgrossos, així obrim més el nostre món i l’acostem a tothom”, remata.