Capgròs
Lluís Bassat (Barcelona, 1941) ha mantingut vincles amb Mataró i el Maresme des de la infantesa, però va ser fa sis anys quan va aterrar definitivament a la ciutat per exhibir-hi de forma permanent la seva col·lecció d’art català contemporani. Sis exposicions a la Nau Gaudí després, i mostres com la que protagonitza actualment a la Fundació Tecla-Sala de l’Hospitalet, és hora de fer balanç de l’aposta que va fer per la ciutat. Però el publicista i col·leccionista, amb una trajectòria que inclou la presidència de l’agència Bassat Ogilvy, l’organització de les cerimònies dels JJOO de Barcelona o la candidatura a la presidència del Barça, no es limita al camp de l’art. Bassat també aporta les seves idees per ajudar Mataró a desenvolupar els seus potencials i sortir de la crisi.
Sis anys de Museu d’Art Contemporani a la Nau Gaudí basat en la seva col·lecció d’art a la ciutat. Què creu que ha aportat a la ciutat?
Més enllà de la qualitat de les exposicions que hem fet, de les quals n’estic contentíssim, em satisfà sobretot la difusió que hem tingut, i que ha fet que Mataró aparegués en positiu a les televisions i diaris generalistes. Que es parli bé de la ciutat arreu és una aportació que hem pogut fer i de la qual em sento orgullós.
Quina és l’exposició que més l’ha satisfet?
La que vam realitzar dedicada a l’art inconformista rús, una de les millors que s’han pogut veure al món. Però també ‘Tempus Fugit’, que em va fer descobrir artistes excel·lents de Mataró, alguns dels quals he incorporat a la meva col·lecció. Una col·lecció que és modesta, però que quan la veus exhibida a un lloc tan extraordinari com la Nau Gaudí és com si fossis al MOMA.
I quins són els plans de futur?
Hem arribat fins a l’art dels anys 80, queda una segona exposició dedicada a aquesta dècada, després els 90 i l’actualitat. Continuem comprant obra, o sigui que ja veurem quantes exposicions més queden en aquesta línia cronològica. Adquirim dins de les nostres possibilitats; la meva assessora financera ja m’ha avisat que no puc comprar més quadres si abans no en venc algun. Però em costa molt desprendre’m de quadres.
Bassat assegura que la continuïtat de la seva col·lecció d’art a Mataró està garantida
I quan s’acabin les dècades?
Podem fer exposicions monogràfiques d’artistes, o per estils i gèneres, o bé una exposició només d’escultura. També en vull fer una d’obres d’art amb elements vinculats al món de la publicitat. Tenim prop de 2.400 quadres i 500 escultures, i a cada exposició exhibim unes 80 peces, o sigui que ens queda material per a 30 anys més com a mínim!
Si tingués el museu desitjat podria exhibir-les gairebé totes de cop.
La Nau Gaudí és extraordinària, però clar, tant de bo tingués 6.000m2 i no 600! Amb el context econòmic actual sembla difícil que el museu previst a la farinera es pugui tirar endavant, però jo segueixo pensant que acabarà sent una realitat. El que no sé és si jo l’arribaré a veure. Però algun dia la situació econòmica millorarà i l’Ajuntament s’animarà a fer-lo realitat. Mentrestant, si no és possible, doncs enlloc de fer un museu en vertical el farem en horitzontal. Pineda s’ha interessat en acollir obra, a Calella i Llavaneres ja n’hem portat, també a Vilassar de Mar... I això sí, passi el que passi la Nau Gaudí no la deixarem mai?
Ha explicat recentment que estaria encantat de cedir la seva obra al MNAC.
Em van consultar si m’interessaria. El seu director? No, des d’un nivell molt més alt, el màxim posssible. Vaig dir que sí, per descomptat. A Catalunya hi ha quatre grans col·leccions privades d’art contemporani: la de la Fundació Vilacasas, la Fundació Suriol, la de Francisco Daurella i la nostra. Les altres tres ja tenen un museu propi, per tant som l’única que es pot moure de lloc. Tant de bo surti aquesta operació i el MNAC pugui ampliar-se cap a l’art contemporani català.
Remodelar la façana marítima i atreure famílies benestants, propostes que fa per per revitalitzar Mataró
Per tant es planteja deixar Mataró?
No no, en absolut! Estem parlant sempre de préstecs, no donacions, i amb la condició que les obres s’hagin vist abans a la Nau Gaudí. Primer les exposem a Mataró, i després a fora. Ho hem fet així a l’exposició a la Tecla Sala de l’Hospitalet, o a Alcobendas. Mataró és la prioritat. Jo sempre faré tot el que estigui a les meves mans perquè aquesta ciutat, que tant m’estimo, millori.
Més enllà de l’àmbit artístic, què proposa fer perquè Mataró sigui millor?
Tinc mil idees per si m’encarreguessin millorar el “producte Mataró” per després poder-lo anunciar. En primer lloc em centraria en la façana marítima. La compares amb Cannes i Niça i no hi ha color. Clar que nosaltres no tenim els seus hotels de luxe, i la via del tren i la carretera ens fan de barrera, però hi ha possibilitats d’arreglar-la. Més lletja que la de les cases de l’Onyar a Girona no n’hi havia cap, i només pintant-les van quedar extraordinàries, un símbol de ciutat. Allò va ser una acció de l’artista de Maó Enric Ansensa, de qui tenim obra a la nostra col·lecció. Ho he parlat amb ell i estaria encantadíssim de fer el mateix amb els edificis de la façana de Mataró. Agafar quatre o cinc tons i harmonitzar-ho tot.
Som-hi a per més idees.
Aquesta primera era barata i possible. La següent, que trobo fonamental, també és possible, però no tan barata ni immediata. Totes les ciutats importants del món tenen zones de cases d’alt standing, on hi viu la gent de classe alta que després consumeix i dóna vida als negocis del seu entorn. Mataró no ho té, però sí que compta amb l’espai idoni: tot l’arc que va de Vilassar fins a Llavaneres. Quants barcelonins es vendrien el pis i vindrien a viure a una casa situada en aquesta zona? Per què Llavaneres o Sant Vicenç han de tenir-les i nosaltres no?
I en què milloraria la ciutat si vinguessin totes aquestes noves famílies?
El comerç de Mataró es revitalitzaria, avui no dóna més de sí perquè els consumidors tampoc ho fan. I El Corte Inglés llavors no dubtaria ni un segon en venir a la ciutat, i tantes altres botigues que ens fan falta. Mataró és una gran ciutat per a la classe mitja i baixa, però la classe alta marxa als municipis de l’entorn. Per què no podem aspirar que es quedin aquí i hi paguin els seus impostos?
Una altra proposta que sempre ha defensat és l’arribada de la Universitat Europea de Madrid a Mataró.
En vaig ser president. Pertany al grup Laureate, el primer del món en matèria universitària amb una xarxa de centres que arriben a més d’un milió d’alumnes presencials. Van preparar un projecte per a Mataró que tombava d’esquenes, que donaria feina a unes 400 persones entre professors i personal de manteniment, i acolliria uns 5.000 alumnes. Com passa a Madrid, molts serien internacionals Les carreres s’impartirien 100% en anglès, amb un dels quatre anys a l’estranger.
Però no se n’ha parlat més d’aquest tema. Per què?
La Generalitat hi va posar tota mena d’entrebancs perquè deia que feia la competència a les universitats catalanes ja existents.
Ja fa temps que explica aquestes i altres idees als diferents governs de Mataró. Creu que l’escolten? O l’aprofiten massa poc?
És que no m’aprofiten, ni molt ni poc. Estic jubilat, no cobro ni ho he fet mai per donar consells a Mataró, ho faig perquè me l’estimo i perquè m’agradaria veure-la com la ciutat somiada per venir-hi a viure.
Per què creu que a Mataró li costa tant desenvolupar tots els seus potencials?
La crisi ens ha fet més mal que a la majoria de ciutats. Però si volem sortir-ne hem d’anar posant els fonaments. Hi ha coses que no valen diners fer-les, com ara elaborar un nou Pla General. Amb la quantitat de sòl i de terrenys que tenim, mentre a Barcelona és gairebé impossible trobar-ne; fixa’t en tot el sector marítim, des del centre fins al TecnoCampus. Entenc que la crisi ens té lligats de mans, però si ningú fa l’esforç de mirar més enllà, no en sortirem mai. Has de ser creatiu, prendre riscos. Quan et diuen “això no es pot fer”, t’has de preguntar “i si en realitat sí que es pot?”.
A Mataró li falta valentia.
No, jo no diria això, no vull que en cap moment sembli que estic criticant la ciutat. I segur que Mataró està millorant, que s’estan fent coses. Però el que m’agradaria és que millorés molt més ràpid.
Comentaris