Desfeta inapel·lable de l’Assolim CNM a la F4 de Champions

Sinistre total de l’Assolim CN Mataró a les semifinals de la Final Four de la Champions de Waterpolo. A l’hora de la veritat, després d’esperar-ho tot un any, quasi tots els fusibles de l’equip s’han fos alhora. Que les gregues eren temibles se sabia. Que si els deixes la mà t’agafen fins a l’altre braç i el cap i tot, també. Però en una segona meitat horrible resulta que han xuclat l’esperit de l’Assolim com el qui degluteix el cap d’una gamba. Quina apagada. Quina decepció aquest 16-12 cruel.

El KO a la Nova Escullera barcelonina ha estat com ho són tots els d’una Final Four, sec i dràstic. Un cop d’aquells que et deixen veient les estrelles. L’artifici de l’equip se n’ha anat en orris de cop, sobretot en defensa on de cop i volta l’encert (i la molta qualitat) d’Olympiacos ès com si hagi trobat un tobogan per deixar-se anar directes a la final. Ho ha intentat del dret i del revés l’Assolim, però el partit de les gregues és catedralici. I un mal Mataró no hi ha pogut fer res en un tercer i un darrer quart que ja són com una llegenda negra per l’equip. La desconnexió forçada de cap ha estat conseqüència d’haver-se quedat en coma a dins de l’aigua. A l’Assolim no li hauria sortit ni fer el mort. Totalment enfonsades.

Les cares llargues són més que justificades perquè a més a més abans de la gran apagada no s’ha estat ni murri ni clarivident. No és fàcil jugar un partit com aquest, per més que les jugadores de l’Assolim hi comencin a tenir el cul pelat. El primer quart ha estat d’una misericòrdia inaudita envers un animal que sempre que pot pica com és sempre un equip grec. Fins a tres superioritats i dos jugades clares davant de portera ha fallat el Mataró. Era més desencert que desconcert, per sort. El pla s’executava però la pòlvora era molla. Dos cops s’han avançat les gregues, que si una cosa tenen és que mai desaprofitaran una possibilitat de fer gatzara. I amb un penal i un gol impossible i preciós, mig d’esquena, el doblet de Simone Van de Kraats era un salvavides. Anàvem empatant un quart en el que tot el joc era maresmenc. Mal menor, havia de ser.

El segon quart ha estat un miratge durant el qual l’Assolim CN Mataró sí que hi ha estat, sí que ha connectat. Durant un quart la Laura Aarts ha demostrat perquè se la va anar a buscar als Països Baixos bàsicament per partits com aquests amb una col·lecció d’aturades que després no ha acabat valent de res. Cris Nogué, el pal de paller de l’equip la propera dècada, ha estirat d’entrada i després la defensa enganxifosa de Cambray o la irredempció lluitadora de la Queralt Beltran (de les millors) han convertit el partit en cosa de voler-hi i anar-hi. A la causa hi pots sumar la Rita Kezstely perquè la resta de gols de les neerlandeses han arribat quan ja no hi havia partit.

La gran apagada

El tercer quart ha estat un desastre. Convertit en una mena d’exercici suïcida i accelerat per tots dos equips, a l’Assolim CNM li ha començat a fer bola i les noies del país del formatge feta han vist oberta la possibilitat de convertir el partit en una amanida. Nikoleta Eleftheriadou s’ha posat capa d’heroïna, la Laura Aarts s’ha desfet sota pals i llavors ha aparegut el pitjor enemic de sempre d’aquest equip. Ara sí, el desconcert. Se sentien més 30 grecs que els centenars de mataronins. Un darrer quart que comença amb tres gols per sota és sinònim de probemes. Esportius, mentals, coronaris. Acabar el partit amb 16-12 i havent llençat bona part del darrer parcial és molt mala senyal. S’han abaixat els braços, una rendició d’impotència, de desfeta. 

La derrota assenyala una plantilla encomiable i un projecte dissenyat a fi i efecte que no hi hagi dies com aquest dissabte. Una combinada  que molt probablement sigui irrepetible. El somni ha estat malson, el cop és mes que dur. Les gregues són molt gregues, s’han cobrat la venjança dels quarts de l’any passat i shan cruspit les mataronines al tomba i tomba. La Copa i la Lliga (amb rivals temibles) són la taula de salvació de la temporada.