Capgròs
Ha arribat l’hora de la veritat per l’Assolim CN Mataró. Aquest cap de setmana, a la piscina de la Nova Escullera del CN Barcelona, l’equip afronta la seva tercera Final Four de la Champions, segona seguida. Comptant que fa dos anys va jugar la de la Copa LEN, és la tercera Final 4 europea consecutiva. És tan gros com sona i diu molt de l’equip, de les jugadores, del projecte que lidera l’entrenador Dani Ballart, de l’aposta del club pel femení. Què fa diferent aquest cop dels anteriors? L’experiència acumulada, per una banda. I la sensació que és un ‘o ara o mai’.
O ara o mai, un eslògan ben fusterià per entomar una Final a 4 apassionant. Pot ser ara, perquè l’equip hi arriba en bon estat. Perquè té una plantilla encomiable, perquè té les jugadores en forma, perquè s’hauria d’haver après la lliçó de la final que va acabar en malson fa un any a Sabadell. I si no és ara pot ser que mai perquè és probable que no tornem a tenir els elements aliniats com ara, que aquest estiu -que hi ha Jocs- diferents trajectòries se separin del Maresme. La finestra d’oportunitat, que està de moda de dir, és oberta de bat a bat per mèrits propis i en una piscina neutral però catalana s’hi ha de veure quin pa s’hi donarà. No cal ser dràstics però és la idea subjacent a la finalíssima a quatre: o ara o mai.
D’entrada, les gregues
Els quatre equips que aspiren a la copa de clubs més important de tot el waterpolo mundial arriben a la Barceloneta amb el mateix bagatge: tot guanyat a la Champions. Tres dels quatre coneixeran la derrota europea per primer cop i serà fatal. Només un equip se n’anirà a casa amb la copa i al CN Mataró hi ha cuques perquè aquest cop la tercera sigui realment la bona. El Sant Andreu s’estrena a l’aparador de les millors d’Europa i se les haurà amb el campió de tot CN Sabadell d’entrada, dissabte a les 12h. A les dues saltaran a l’aigua les noies de l’Assolim CN Mataró amb aquella mirada mig perduda, concentrada, fixa i rabiosa que sempre fa la capitana Clara Cambray com a espolet. Al davant hi tindran un rival temible: l’Olympiacos grec.
Les gregues fan por. Han guanyat dues de les tres darreres Champions, són dures, físiques, tenen la millor combinatòria a la boia dels quatre pretendents al tro i a més se’ls afilaran els ullals a l’haver-se-les amb les noies de l’Assolim. El precedent de l’any passat, en l’eliminatòria de quarts de final, pesa. De fet aquell doble partit, al Pireu i al Sorrall, deu ser la principal obra mestra de l’era Ballart al capdavant de l’equip. Si va poder ser llavors, caldrà repetir-ho ara. Contra quatre cinquenes parts de la selecció grega no s’hi val a concedir ni mig pam d’aigua. Una semifinal sempre és a caixa o faixa; aquesta pot ser una emboscada o una batalla per armar la tropa a l’assalt del quarter enemic.
- Assolim CN Mataró - Olympiacos. Dissabte 20 a les 14h, per Esport3.
I diumenge… les finals
Tot això haurà estat dissabte, el dia que et guanyes el dret a ser al partit que sempre has somiat o la condemna a jugar el que mai ningú vol ni imaginar-se. Una derrota lògicament remetria l’Assolim a una final de consolació (12h) que no es vol ni donar per possible. Guanyar dissabte convertiria el diumenge en la revàlida de l’any passat, en la segona final de Champions, en una opció de pujar al tren de la història carregant-hi tot l’equipament.
Són dos partits en 24 hores per l’Assolim i és llei que no cal escriure per ser acatada sempre que no existeix diumenge sense dissabte, que només cal pensar en gregues i deixar-se estar de catalanes. Passem al condicional, doncs. Si es jugués la final (14h) en el diumenge previ a Sant Jordi, l’Assolim CN Mataró tindria l’opció d’escriure la història en primera persona. Un conte feliç com els de la canalla mataronina al Llibre Gegant. Seria l’oportunitat de desvestir-se de dubtes, seria la passa endavant de les referents de l’arc de l’equip, el valor afegit dels fitxatges fets. Seria en més realitat que dramatisme, el partit més important de la història de l’entitat i també de l’esport mataroní pel que podria arribar-se a trobar al final del camí sinuós a l’èxit.
Podria ser tan maco que val la pena d’imaginar-ho amb els ulls oberts. Primer dissabte i després diumenge. Amb la Mariona, la Sílvia, la Simone, la Mireia, la Vivian, la Rita, la Clara, la Cristina, l’altra Sílvia, la Queralt, l’Anni, la Martina, la Laura, l’Eli, la Laia i la Rita fins on faci alta. Fins la punta de la platja de Sant Sebastià de Barcelona i, si pot ser, fins als anuaris. O ara o mai.
- Final pel 3r i quart lloc. Diumenge 21 a les 12h, per Esport 3.
- Final de la Champions. Diumenge 21 a les 14h, per Esport 3.
Comentaris (1)