detall
Notícies relacionades
detall

Sílvia Ruiz

Descobrint els secrets del Conjunt dels Dolors

Les visites guiades són l'única manera de visitar el conjunt patrimonial. Participem en una d'elles per conèixer de la mà d'experts la història i la riquesa del conjunt

Les visites a la Capella dels Dolors de Santa Maria permeten conèixer més a fons els secrets d’una de les joies més importants del barroc català. Un recorregut per la seva llarga història passant per la col·locació de la primera pedra, les posteriors èpoques de guerra, la curosa feina del pintorAntoni Viladomat i les futures reestructuracions fins a arribar a la última finalitzada enguany.

Conèixer la història del Conjunt dels Dolors suposa situar-nos en el 1694, l’any en què s’aconsegueix el vistiplau per a poder construir una capella per als servites. Un temps més tard es compren els terrenys i l’any 1698 és el moment on es data la col·locació de la primera pedra i, per tant, l’inici de l’edificació de la capella. Segons els estudis, la construcció de la capella s’estén durant uns 10 anys aproximadament. Uns anys que coincideixen amb l’etapa de la Guerra de Successió i amb la conseqüent paralització de les obres. “Tothom estava en guerra, es feien petites coses manuals a la capella però no les grans obres que vindran més tard un cop acabada la guerra”, afirmen des del Museu Arxiu de Santa Maria. Acabat aquest període la ciutat de Mataró comença a enriquir-se considerablement, especialment els comerciants amb l’exportació de productes com el vi. És precisament durant aquests anys quan s’entra en contacte amb el gran pintor català de la primera meitat del segle XVIII, Antoni Viladomat. “La Congregació de Nostra Senyora dels Dolors li encarrega a Viladomat la producció mural, parets i el sostre, la sèrie de dibuixos enganxats a tota la capella i la Corona Dolorosa”, expliquen. La seva feina a la capella es data entre el 1726 i el 1730.

Els detalls de l’obra de Viladomat

Observar el Conjunt dels Dolors suposa gaudir de cada centímetre del conjunt pictòric fet de la mà de Viladomat, unes pintures que ara llueixen amb tota la seva esplendor. Cap dels detalls decoratius està fet per casualitat i en conjunt amaguen petits secrets i significats que val la pena conèixer. Per exemple, pel que fa a les pintures murals de les parets, a banda i banda dels quadres hi ha unes columnes pintades que simularien els marcs dels quadres. O, per altra banda, al llarg de tot l’entramat del sostre, Viladomat va pintar una arquitectura fingida seguint la tècnica d’augment de volum, és a dir, fent aquesta pintura volia donar la sensació de què la capella era més gran.

Cap dels detalls decoratius està fet per casualitat i en conjunt amaguen petits secrets i significats que val la pena conèixer

Si passem al sostre, a les voltes que el conformen es pot contemplar una escena on es representa a Déu i a l’Esperit Sant, així com també àngels en diferents situacions. De fet, els àngels són un dels elements decoratius més presents en tota la capella. Un altre aspecte imprescindible de saber és que les parets laterals estan formades per uns quadres, el conjunt dels quals conformen estacions del Via Crucis. “Es va fer per l’ordre dels Caputxins que hi havia a Mataró i, a més, si ens fixem, la túnica que du el Crist és de color marró”, comenten des del Museu Arxiu de Santa Maria explicant que “tots els quadres representen un Via Crucis fins a la crucifixió juntament amb la Mare de Déu dels Dolors”. Per altra banda, al retaule del presbiteri hi ha la Corona Dolorosa, juntament amb la imatge de la Mare de Déu.

Com a curiositat, al Conjunt dels Dolors hi ha alguns elements intercanviables. El quadre de Viladomat que forma el frontal de l’altar dels Dolors ho és i darrere hi ha amagada una col·lecció de frontals diferents que es poden anar canviant segons l’època de l’any i les celebracions litúrgiques.

Les futures repintades

Durant la Guerra Civil, la Capella dels Dolors no es va malmetre tant com altres relíquies de l’època. Un grup d’anònims van despenjar, transportar i resguardar les teles dels Dolors i, a més, com es tractava d’un recinte aïllat de la resta de la basílica, les autoritats van poder precintar el seu accés. Un cop acabada la guerra es va contractar a Josep Puig i Cadafalch perquè fes una restauració que es data entre els anys 1945 i 1950.  Va ser durant els anys 60 quan va tenir lloc la gran restauració fins a l’actual. Un pintor barceloní va aplicar una sèrie de vernissos per fixar la pintura però ho va fer sense treure abans tota la brutícia que hi havia a sobre. Això va fer que durant molts anys la pintura no lluís com calia. “Aquests vernissos són bons sobretot si treus la brutícia que hi ha sobre la pintura, però no es va fer, i això va suposar que durant molts anys la pintura quedés negra i tot es veiés molt fosc”, lamenten. Precisament això és el que s’ha fet durant aquesta última restauració començada al juliol de l’any passat i que ha durat un any. Hi ha zones que s’han fet molt bé, com el sostre que ha guanyat molt i ha quedat més viu, i hi ha d’altres que no s’han pogut salvar tant”, expliquen des del Museu Arxiu. Tot plegat s’ha fet amb una cura especial, pel fet de tractar-se d’una obra realitzada al tremp de cola sobre guix, i amb l’objectiu de recuperar la qualitat pictòrica i original d’unes pintures amb 300 anys d’història.

 

 

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive