Acte de presentació de les conclusions de l’Agenda 2030. Foto: Ajuntament/R.Gallofré
Notícies relacionades
Acte de presentació de les conclusions de l’Agenda 2030. Foto: Ajuntament/R.Gallofré

Aquests són els 28 projectes que definiran el futur de Mataró

El Pla d'Acció de l'Agenda Urbana Mataró 2030 estableix les iniciatives per aconseguir una ciutat més pròspera, inclusiva, resilient, ecològica, saludable, intel·ligent i connectada

Amb l’horitzó fixat en l'any 2030, Mataró ha identificat un total de 28 projectes que han de servir per afrontar els grans reptes de futur i assolir una ciutat més pròspera, inclusiva, resilient, ecològica, saludable, intel·ligent i connectada. Iniciatives que van des de la rehabilitació integral dels barris de Rocafonda i Cerdanyola fins a l’estratègia Mataró Circular, passant per la renaturalització de l’espai urbà, la millora de la salut mental o un hub d’economia blava.

“Ens cal una nova manera de fer per afrontar els reptes que tenim” va dir Bote

L’Auditori del TecnoCampus va acollir ahir dijous, dia 15, l’acte de presentació del Pla d’Acció Local de l’Agenda Urbana Mataró 2030, presidit per l’alcalde, David Bote, i que va servir per donar a conèixer la relació de projectes sorgits com a conclusió del procés de reflexió col·lectiva dut a terme enguany a la ciutat per definir com ha de ser el Mataró del futur. “Ens cal una nova manera de fer per afrontar els reptes que tenim”, va assenyalar Bote davant del prop de 300 persones que es van reunir a l’acte, “hem de canviar la nostra relació amb el planeta, la manera com consumim, com ens cuidem i ens protegim, la relació amb la tecnologia i els vincles entre generacions”.

Acte de presentació de les conclusions de l’Agenda 2030. Foto: Ajuntament/R.Gallofré

Acte de presentació de les conclusions de l’Agenda 2030. Foto: Ajuntament/R.Gallofré

El procés per arribar-hi

Els 28 projectes que es van donar a conèixer ahir són el fruit d’haver identificat els principals reptes globals de Mataró, a partir d’un treball previ amb els anomenats “Comissionats de l’Agenda Urbana”, experts en diversos àmbits que van identificar els principals riscos, reptes i oportunitats que afronta la ciutat. A partir d’aquí, durant aquest 2022 s’ha desenvolupat un procés participatiu amb diferents fòrums que han recollit tota mena de propostes i visions que han acabat desembocant en els projectes que conformen el Pla d’Acció de l’Agenda Urbana de Mataró.

L’alcalde va assenyalar que el futur passa per apostes com ara transformar el model productiu diversificant el sector empresarial i econòmic, però també per reduir la desigualtat, lluitar contra la segregació urbana per enfortir la convivència, adaptar la ciutat als efectes del canvi climàtic, fer l’habitatge més accessible i més verds els espais públics, promoure la mobilitat sostenible o fomentar la participació pública en la presa de decisions. “Una ciutat pròspera no és possible sense igualtat i justícia”, va reblar en la conclusió de la jornada.

Acte de presentació de les conclusions de l’Agenda 2030. Foto: Ajuntament/R.Gallofré

Públic assistent a l'acte. Foto: Ajuntament/R.Gallofré

“Mataró té un full de ruta clar, realista i profund", segons Raquel Sánchez

L’acte també va comptar amb la participació, a través de vídeo, de la ministra de Ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, que va assegurar que amb aquest Pla d’Acció Mataró presenta “un full de ruta clar, realista i profund per construir el futur del que gaudiran les properes generacions”. Una estratègia que parteix, segons la Ministra, del caràcter “innovador i pioner, que sempre ha sabut obrir-se camí”, citant exemples com ara el primer tren de la península, la primera obra de Gaudí o, ja en el present, un TecnoCampus que és “enveja de molts”. A la jornada també s’hi va celebrar un debat on, a banda de Bote, també hi van participar els alcaldes de Viladecans, Carles Ruiz (PSC), i de Barakaldo, Amaia del Campo (PNV), que van exposar l’experiència dels seus respectius municipis en el projecte Agenda Urbana 2030.


Els 28 projectes de Mataró Agenda Urbana 2030


Ciutat pròspera

MATARÓ CIRCULAR 2030 - L’estratègia Mataró Circular 2030 és un projecte amb l’objectiu d’accelerar la transformació cap a una ciutat més circular, canviant els actuals patrons de producció i consum amb la finalitat de generar benestar (valor) fent un millor ús dels recursos comptant amb tot el teixit socioeconòmic i la ciutadania.

DESENVOLUPAMENT DE LES CINC SÉNIES COM L’ESPAI AGRARI DE LA CIUTAT - Impuls de diferents mesures tendents al desenvolupament i millora de l’espai agrari de la ciutat, donant suport al sector i contribuint a que la seva activitat aporti valor al llarg de la cadena alimentària. Així mateix, el projecte ha de posar en relleu elements paisatgístics i de connexió amb la ciutadania. Projectes del Pla d’Acció Relació dels 28 projectes estratègics del Pla d’Acció amb una breu descripció dels mateixos.

Vista de Mataró des de les Cinc Sènies. La ciutat es juga el futur en l'economia verda. Foto: R.Gallofré

Vista de Mataró des de les Cinc Sènies. La ciutat es juga el futur en l'economia verda. Foto: R.Gallofré

HUB DEL CONEIXEMENT I INNOVACIÓ BLAU - Creació d’un pol de coneixement i innovació blau que abordi temes dis[1]ruptius, tant els vinculats amb l’àmbit productiu com aquells relacionats amb la transformació ecosistèmica prevista als litorals pels efectes del canvi climàtic esdevenint un nucli d’emprenedoria blava i generació de talent.

 INCUBADORA DE TECNOLOGIES DE FABRICACIÓ ADDITIVA - Impuls de nous projectes d’emprenedoria i innovació per a micropimes i pimes a través de l’adopció de tecnologies de fabricació additiva (impressió 3D) que afavoreixen un teixit empresarial més competitiu, sostenible, digital i resilient que generi impacte socioeconòmic positiu a la ciutat i el seu entorn, donant cobertura a tots els sectors però en especial al sector salut.

LA FORMACIÓ DEL FUTUR - Coordinació de l’especialització singular a Mataró de programes formatius dins dels tres sistemes (reglada, ocupacional i continua) al voltant de tres eixos: economia circular i energies renovables, economia blava -viure més de cara al mar- i economia de les cures i de l’àmbit sociosanitari.

El Tecnocampus acull el debat sobre el futur de la joventut catalana

El Tecnocampus és, evidentment, clau en el futur de Mataró, també a nivell formatiu

MAPA DE TALENT DE MATARÓ - Inventari del coneixement i capacitats de la ciutat i el seu entorn a nivell individual, d’empreses i d’institucions que hi resideixen, treballen o hi tenen lligams, amb la identificació d’interrelacions en xarxa, i a partir dels quals dissenyar estratègies i actuacions per a l’atracció, captació i retenció de talent.

MATARÓ 5 ESTRELLES - Preservació del patrimoni històric local i la seva posada en valor a partir d’un nou model de turisme cultural, social i sostenible que afavoreixi el desenvolupament local i la qualitat urbana. Inclou actuacions per articular el patrimoni arquitectònic i donar-lo a conèixer a través dels monuments principals imprescindibles de Mataró (les 5 estrelles).


Ciutat Inclusiva

SENSORITZACIÓ DE LES LLARS - EL projecte de ‘Sensorització de les llars’ cerca ampliar, amb una nova gama d’usos, el servei de teleassistència actual. Per fer-ho, l’Ajuntament escollirà llars pilot per posar sensors que analitzin la mobilitat i hàbits de la persona amb l’objectiu de detectar situacions anòmales i incidències.

CURES A LA COMUNITAT: EL FAR - Posada en marxa d’un sistema d’intervenció integrat de resposta ràpida en situacions de fragilitat, vulnerabilitat o exclusió social, que permeti l’activació dels interventors necessaris a cada situació, així com el seu seguiment posterior; incorporant a la comunitat com a detectors d’aquestes situacions.

Cuidar les persones grans i que no estiguin soles

Cuidar les persones grans i que no estiguin soles, un repte de futur davant l'envelliment progressiu

SALUT MENTAL - Contribuir a la millora de la salut mental de la ciutadania, treballant amb tots els agents implicats en el marc de la Taula de Salut Mental de Mataró per a la millora l’accessibilitat a la informació dels recursos, la sensibilització i el foment de la integració social i laboral de persones amb problemes de salut mental.

ACTIVACIÓ D’ESPAIS - Aprofitament de la xarxa d’espais públics disponibles i en desús a la ciutat per crear equipaments innovadors amb l’objectiu de fer-los més plurals, polivalents, i que contribueixin a generar espais de trobada i d’expressió cultural i social de tots els col·lectius.

ESPAI ESCÈNIC - Dotar Mataró d’un espai cultural de referència del Maresme que permeti crear un ecosistema cultural que fomenti la cohesió i la inclusió, així com la interconnexió amb la resta d’equipaments culturals de la ciutat. L’espai, de caràcter polivalent, prioritzarà les arts escèniques com el teatre, la música i la dansa.

REHABILITACIÓ ENERGÈTICA DE COMUNITATS VULNERABLES - Definició d’Entorns de Rehabilitació Programada en determinades zones de la ciutat, com a processos de transformació en les zones més vulnerables, i que han d’acollir actuacions pilot de rehabilitació energètica liderada des de l’Ajuntament amb conveni amb les comunitats.

Barri del Palau. Foto: R.Gallofré
Actuacions de rehabilitació energètica en les zones més vulnerables. Foto: R.Gallofré

HABITATGE COL·LABORATIU EN LA MOBILITZACIÓ D’HABITATGE DESOCUPAT - Continuïtat i evolució del projecte Lloguem redefinint les polítiques de foment de l’habitatge de lloguer assequible en el mercat, des d’una perspectiva de col·laboració público privada que promogui la mobilització de l’habitatge buit des d’una gestió participada i democràtica.


Ciutat Saludable, Ecològica i Resilient

RENATURALITZACIÓ DE L’ESPAI URBÀ - Projecte centrat en el foment i millora dels espais verds i la biodiversitat urbana mitjançant iniciatives urbanístiques basades en la natura amb l’objectiu d’evitar l’efecte illa de calor a la ciutat. La iniciativa se centra en tres espais marc: els corredors verds urbans, els espais oberts del sòl agrari i els marges periurbans entre el nucli urbà i els espais oberts emmarcats per les rieres de Argentona i Sant Simó, el Front Marítim i Els Turons

FEM SALUT DES DEL DISSENY URBÀ I ESTILS DE VIDA - Projecte transversal centrat en el foment d’estils de vida saludables mitjançant polítiques relacionades amb el disseny urbà i la xarxa relacional a través de la cerca, disseny i implantació de d’actuacions en el propi espai urbà, i també d’accions de promoció i sensibilització enfocades a la millora de la salut i qualitat de vida de les persones.

REGENERACIÓ URBANA INTEGRAL ALS BARRIS DE CERDANYOLA I ROCAFONDA-EL PALAU - Es tracta d’identificar i desplegar un conjunt de línies d´actuació i intervencions en els barris de Cerdanyola i Rocafonda-el Palau destinades a la seva millora en termes de qualitat de vida, distribució més equitativa de la riquesa, la salut, l’educació, inclusió social, l’ocupació, la cultura, l’habitatge, etc.

aprofitar zona del turo cerdanyola. Foto: R.Gallofré
Projectes per rehabilitar integralment barris com Cerdanyola. Foto: R.Gallofré

CIUTAT ESPORTIVA - Projecte per fer de Mataró una ciutat esportiva, que a través de l’ús de l’espai públic promogui un model urbà impulsor d’estils de vida saludables i amb espais cohesionadors i que fomentin la integració social.

DESPLEGAMENT DE COMUNITATS ENERGÈTIQUES i AUTOCONSUM COMPARTIT - Transició energètica de forma conjunta, ja sigui produint energia, compartint-la, o establint mecanismes de gestió i estalvi energètic. Es tracta de reproduir i fer extensives iniciatives com les d’autoconsum compartit en les que Mataró ja està desplegant una primera experiència.

GESTIÓ DE L’AIGUA CAP A LA RESILIÈNCIA HÍDRICA - En un context de sequera, la resiliència hídrica de Mataró quedarà molt condicionada per la gestió intel·ligent dels recursos propis. Es proposa l’adequació dels diferents recursos al seus usos, potenciant l’ús de l’aigua regenerada i de solucions basades en la natura per augmentar la capacitat del l’aqüífer o integrant-la amb la xarxa de reg.

El nou dipòsit d'aigua de Bellavista, obra clau per assegurar l'aigua a Mataró. Foto: R.Gallofré

El nou dipòsit d'aigua de Bellavista, obra clau per assegurar l'aigua a Mataró. Foto: R.Gallofré

IMPULS I DESPLEGAMENT DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE - Impuls d’actuacions encaminades a assolir la transició cap a un model de mobilitat sostenible, invertint la prioritat en favor dels vianants, el transport públic, la bicicleta i altres mitjans de transport no contaminants


Ciutat Intel·ligent i Connectada

EL CERVELL DE MATARÓ - Mecanismes per a l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva dels actors que actuen, treballen i viuen a la ciutat amb l’objectiu de treballar en la millora de la presa de decisions mitjançant l’agrupació, el tractament i la transferència de les dades que generen aquests actors, especialment la ciutadania.

DIGITALITZACIÓ EN LA GESTIÓ DE L’AIGUA - La digitalització de tot el cicle integral de l’aigua tant a nivell de sensorització, anàlisis, elements de control i elements de lectura a tots nivells, així com la seva gestió integrada amb programari basats en algoritmes d’Intel·ligència Artificial, introdueix la possibilitat de millorar la gestió del recurs i en general incrementar l’eficiència del servei.

OFICINA DE GESTIÓ DE DADES - La gestió municipal i la seva transformació digital requereixen una infraestructura de dades gestionada sota criteris de bona governança de dades. La gestió integrada de la prestació dels serveis públics a partir d’un nucli de dades únic, on la informació és un actiu de primer ordre, permet una nova gamma de serveis avançats a la ciutadania i de sistemes interns de control.

ANTENA TREN LAB - Selecció de projectes emprenedors que aportin idees i solucions innovadores, a partir de convocatòries anuals dins l’àmbit de la mobilitat, transport de viatges i logistica, les quals seran desenvolupades a través d’un programa d’incubació, acceleració i posterior implantació. Es tracta d’un node inicial a Mataró com a prova pilot a nivell estatal de la Xarxa d’Antenes TrenLab amb el suport de RENFE.

trenlab 2 1 634x634

La seu del TrenLab al TecnoCampus

PLATAFORMA DIGITAL COM A BANC DE RECURSOS - Creació d’una plataforma digital que permeti identificar productes i materials en desús i posar-los en contacte amb potencials usuaris receptors. La plataforma permetrà connectar agents públics, privats, tercer sector i ciutadania per tal de donar una segona vida als productes i materials sota diferents fórmules segons el producte i agents implicats (intercanvi, donació, cessió, compra-venda).

LABORATORI D’INNOVACIÓ, PER A LA TRANSFORMACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL - Espais d’innovació i experimentació amb noves metodologies, per connectar iniciatives innovadores i co-crear amb l’ecosistema de la ciutat noves solucions que creïn valor per a l’Ajuntament i per a la ciutat.

ADEQUACIÓ DELS INSTRUMENTS URBANÍSTICS I IMPULS DE PROJECTES DE TRANSFORMACIÓ URBANA - El projecte comprèn la revisió de Pla General d’Ordenació Urbana vigent d’acord als canvis experimentats i els previstos per a les properes dècades, i com a principal instrument per donar resposta a les necessitats i als reptes de ciutat en l’àmbit social, econòmic i ambiental, d’acord al model proposat per la Nova Agenda Urbana

Arxivat a:

Comentaris (18)

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive