Així intenta aturar Mataró el negoci de les ocupacions

L’esquema del negoci de les màfies de les ocupacions, que operen molt activament a ciutats com Mataró, és força simple. Detectar pisos buits (més de 3.000 a la capital del Maresme segons un estudi del 2017, molts menys ara perquè bona part estan ocupats il·legalment), entrar-hi, trampejar els subministres, canviar-ne el pany i revendre’n la clau d’entrada per uns milers d’euros. Aquestes organitzacions criminals han creat un sistema d’immobiliàries il·legals que s’aprofiten del gran estoc de pisos buits a la ciutat en mans de grans tenidors que no en tenen cura, així com de la manca d’habitatge accessible i d’una legislació laxa a l’hora de castigar aquestes activitats, per fer-se d’or sense por a pagar-ne les conseqüències. Els compradors d’aquests pisos no denuncien mai qui els l’ha venut per por a represàlies o a perdre el poc que tenen, dificultant moltíssim la detenció dels membres d’aquests grups. I si acaben arrestats, el negoci és tan lucratiu que d’immediat algú altre ocuparà el seu lloc.

Calia buscar fórmules per combatre un fenòmen que causa greus problemes de convivència

Des de l’any 2016, les ocupacions s’ha disparat a Mataró fins al punt que en els darrers anys l’Ajuntament i la Policia Local han reconegut sentir-se “desbordats” pel fenomen. Les xifres registrades han estat escandaloses, amb pics de més de 40 ocupacions consumades mensuals de mitjana, i els efectes en la percepció de seguretat dels mataronins han estat devastadors. Ho saben perfectament els mataronins que durant aquest temps han hagut d’aguantar ocupacions conflictives a les seves comunitats, intents reiterats d’entrar a pisos buits ja sigui tombant portes, escalant façanes o descendint-les des de terrats, o subministres destrossats per fer ponts que alimentin els habitatges. “Nosaltres tenim clar que les víctimes d’aquest fenomen són, en primer lloc, les comunitats de veïns dels pisos ocupats”, explica el sotscap de la Policia Local de Mataró, Xavier Santajuliana.

El gravíssim problema de convivència que s’ha generat a la ciutat, en especial a barris socioeconòmicament ja força deprimits com Rocafonda o Cerdanyola, ha obligat l’Ajuntament de Mataró a buscar vies per intentar fer-hi front. Per una banda, l’estratègia del consistori ha consistit en visibilitzar el conflicte existent per totes les vies possibles, encara que fos pagant el preu de situar mediàticament Mataró a nivell català i espanyol com un focus d’ocupacions. D’aquesta manera, s’ha volgut pressionar i mobilitzar l’administració catalana i estatal, el sistema judicial i els cossos policials per organitzar-se i, cadascú des del seu àmbit, frenar un fenomen totalment descontrolat.

Mataró arrenca el 2023 amb una tendència a la baixa en ocupacions

Poc a poc aquesta estratègia ha aconseguit resultats; avui les ocupacions són un assumpte en boca de tothom i hi ha consens polític en la necessitat de reformar la legislació vigent (quelcom que s’ha de traduir, aviat, en un nou marc legal aprovat pel Congrés dels Diputats que faciliti el desnonament de qui no pugui acreditar un títol de propietat). Aquest full de ruta, però, era irremeiablement a llarg termini, i mentre no dona fruits, calia buscar altres formes d’intervenció més ràpides i resolutives. Aquí és on han entrat en joc altres mecanismes, impulsats des de la Policia Local i la seva Unitat de Civisme i Convivència (UCC), l’eficàcia dels quals comença a veure’s recolzada per dades. Després de molts anys de descontrol, Mataró arrenca el 2023 amb una tendència a la baixa en l’àmbit de les ocupacions. A continuació us expliquem com ha estat possible.

El llarg camí de l’UCC

L’UCC va ser creada l’any 2017 per atendre les ocupacions il·legals d’habitatges. La seva tasca principal consisteix en la identificació dels ocupants i en l’assessorament a veïns i propietaris. Quan el desallotjament immediat no és possible perquè no es pot considerar ocupació flagrant (o bé no s’enxampa els autors in fraganti o no es disposen de prou proves per confirmar que la usurpació s’ha produït en les darreres 24-48 hores), s’opta per una estratègia de pressió constant sobre els ocupes i, en paral·lel, de suport a les comunitats afectades, de cara a contenir, fins allà on es pot els efectes del conflicte. Amb el pas del temps, però, els agents que formen l’UCC han anat implementant altres estratègies no només reactives davant de les ocupacions (intentades o ja consumades), sinó de prevenció de les mateixes

Implicació dels propietaris

El primer pas que va prendre l’UCC va ser començar a identificar els propietaris dels habitatges buits perquè, si no els volien mobilitzar al mercat, com a mínim els protegissin contra les ocupacions. Una tasca durant molts anys ignorada per part de les entitats bancàries com la Sareb o altres fons d’inversió, propietaris de centenars d’habitatges del tot desatesos i veritables caramels per a les màfies ocupes. L’UCC els ha convençut per instal·lar portes de seguretat antiocupes i, sobretot, alarmes a la majoria d’aquests pisos.

S'ha convençut a bancs i altres propietaris d'instal·lar alarmes als pisos

Aquestes últimes són clau per determinar legalment si el delicte d’ocupació és flagrant. “Ens permet obtenir l’avís d’entrada al moment, quelcom que ens decanta la balança”, detalla Santajuliana, ja que això facilita poder procedir al desallotjament immediat per part de la policia enlloc d’entomar el camí judicial. Una alarma, en definitiva, ajuda a foragitar els ocupes que pretenen usurpar el pis per revendre’l, ja que les possibilitats que se’ls expulsi d’immediat són molt més elevades.

Mantenir-ho en la via penal

Si el cas va per la via civil, s'acaba eternitzant

El rol dels propietaris, però, ha d’anar més enllà, i des de la Policia Local també se’ls està convencent perquè, si no es pot dur a terme l’expulsió automàtica dels ocupes, s’impliquin en el procés penal que s’obre per procedir al desallotjament per ordre judicial. Quan des de la policia s’envien diligències al jutge penal encarregat del cas, si no hi ha denúncia del propietari el magistrat ho desvia cap a la via civil, que pot durar molts anys. L’estancament d’aquests processos és clau per a l’èxit del negoci de les màfies de les ocupacions, ja que així poden garantir als seus clients estances llargues als pisos revenuts sense ser molestats. En canvi, si la propietat presenta denúncia, el cas es manté per la via penal, que més d’hora que tard acabarà derivant en una ordre judicial d’expulsió.

Judicis immediats

La via penal s’està demostrant cada cop més efectiva contra les ocupacions gràcies a l’increment dels anomenats judicis ràpids o immediats. Es tracta d’aquells tipus de judicis que ja s’apliquen en àmbits com el trànsit, que es poden realitzar en casos de delictes lleus d’instrucció fàcil amb penes màximes inferiors als tres anys, i si les parts estan citades (és a dir, si s’ha pogut identificar el propietari i implicar-lo en la causa). Si es compleixen aquestes condicions, el contenciós es pot celebrar en qüestió d’una setmana des de la presentació de les diligències. Un canvi de paradigma total respecte al panorama d’enquistament judicial que era habitual fins ara amb aquestes causes.

Després d’uns anys de xifres desfermades, s’està doblegant la corba i ja són més ocupacions frustrades que consumades a Mataró

Un canvi de tendència en les ocupacions a Mataró

“La manera més factible d’acabar amb les màfies d’ocupacions és que es pugui fer fora els ocupes d’immediat, desincentivant així el seu negoci ja que no els surt rentable”, afirma Santajuliana. La implicació dels propietaris permet, per un costat, protegir millors els pisos per evitar les ocupacions o detectar-les de forma immediata, i per l’altra, redoblar la pressió penal sobre les mateixes quan aquestes es consumen. Des de l’Ajuntament i la Policia Local comencen a veure que l’estratègia de desincentivar el mercat il·legal d’habitatges comença a donar resultats. En la Junta Local de Seguretat, celebrada el novembre passat amb la presència del conseller d’Interior de la Generalitat, Joan Ignasi Elena, es va posar de manifest l’inici d’un canvi de tendència en ocupacions a Mataró.

Les ocupacions van baixar un 30% en el segon semestre de 2022

Durant el segon semestre de 2022 les ocupacions van baixar un 30% respecte a la primera meitat de l'any, i actualment hi ha més ocupacions frustrades per la policia que no pas consumades. Un “canvi de paradigma” com ho va definir el regidor de Via Pública, Juan Carlos Jerez, que també va atribuir la causa d’aquest gir a l’escurçament dels terminis entre la identificació dels ocupants i el seu desallotjament, gràcies en bona part la implementació dels judicis ràpids (tot i que aquests no es fan encara en el 100% dels casos). “Quan es feia només per via civil els ocupants sabien que podien viure almenys un o dos anys gratuïtament fins que no hi hagués judici”, va assegurar Jerez, que considera que “estem acabant amb l’efecte crida”, donant a entendre que Mataró ja no és vist com a plaça “fàcil” per ocupar-hi un pis.