Comencem a veure una mica de llum després d'unes setmanes en que la situació generada per la pandèmia de la Covid-19 ens ha obligat a estar confinats a casa i a adaptar les nostres formes de relació i treballa la nova realitat. Una realitat dura, que ha posat en evidència la necessitat d'uns serveis públics forts i de qualitat, especialment en els àmbits de la sanitat i l'educació.

De cop i volta, totes aquelles persones que tenim infants a casa hem sigut més conscients que mai de la tasca que desenvolupen els i les professionals de l'escola pública per tal de reduir les desigualtats de la nostra societat a partir de garantir una educació que redueixi aquesta bretxa i garanteixi la igualtat d'oportunitats. Hem hagut d'assumir aquest paper com a pares i mares amb els mitjans i coneixements de cada casa, i amb una escola que, en general, no estava preparada per a aquest nou entorn virtual.

També hem vist com els herois i heroïnes de la sanitat pública, després d'anys de retallades, han hagut d'estar aprimera línia sense tots els mitjans necessaris i en unes condicions de risc, donant tot el que han pogut per cuidar-nos, malgrat que mai els hem reconegut prou la seva tasca. Ara falta que tinguem prou memòria per tal que aquest reconeixement vagi més enllà dels merescuts aplaudiments d'aquests dies, i que també s'ampliï a tanta gent que treballa en l'àmbit de les cures a les residències, als serveis d'atenció domiciliària, i que tan poc reconeixement els hem donat quan són una peça clau per garantir la qualitat de vida de tots i totes, especialment dels i les més vulnerables.

Però aquesta crisi també ha posat al descobert la importància de la POLÍTICA en majúscules, de com podem afrontar la crisi econòmica i social pensant en els i les més febles, i des de la unitat, per tal de no deixar ningú enrere. Més enllà del soroll de fons per part d'alguns i algunes que han intentat instrumentalitzar de forma barroera novament aquesta situació, hem vist també com el govern d’esquerres de l’Estat ha treballat en la cerca d'acord unint voluntats polítiques i d'acció dels diferents agents socials. Un gran exemple d'això ha estat la mateixa ministra de Treball, Yolanda Díaz, que ha estat capaç de pactar amb sindicats i patronal mesures destinades a protegir els treballadors i treballadores, com mai abans s'havien donat en aquest país, assegurant un subsidi temporal per a totes les persones afectades, que garanteixi la continuïtat de les empreses i els llocs de treball, i a més ho ha fet posant l'accent i afavorint les empreses que contribueixin amb els seus impostos al manteniment del nostre estat de benestar. Imaginem només per un moment, com s’hagués gestionat aquesta crisi amb un govern liderat per Casado, Rivera i Abascal, amb Fátima Báñez com a ministra de Treball. D’aquesta crisi no es pot sortir repetint els errors del 2008, sinó protegint les majories socials i avançant cap a una reconstrucció verda, social i feminista.

A Mataró, fa uns dies signàvem un acord institucional per a la reconstrucció social i econòmica de la ciutat conjuntament amb tots els grups polítics i els agents socials de la ciutat, als quals hem d’agrair la seva predisposició. Hem de ser clars: l'impacte en l'activitat econòmica i el treball, així com la velocitat en què sortim de la crisi, serà determinant per recuperar unacerta normalitat. Segons les darreres dades del mes d'abril, a Mataró el nombre d'aturats s'eleva a 9.960 persones, i a més tenim un total de 10.015 persones afectades per un ERTO, principalment dels sector del comerç i la restauració. Caldrà estar atents per veure quantes d'aquestes persones aconsegueixen mantenir la seva feina i quantes acaben finalment a l'atur per la dificultat de les seves empreses de tirar endavant. Però fàcilment ens anirem a un nou escenari amb un atur per sobre del 20%. Davant d'aquesta situació, el més important és desenvolupar mesures per facilitar la continuïtat de les empreses i autònoms, per protegir l'economia social, i per estar al costat de les persones que perdin la feina. Hem pres moltes mesures a nivell local a Mataró, pensant en les persones i en les empreses, però el més important del que hem fet i del que vindrà en el futur, és que ho fem mantenint la unitat política i social, incorporant tots els punts de vista per tal que les accions tinguin el major impacte possible amb el menor cost possible per a la ciutat, en una situació en què les finances municipals també es veuran molt afectades. Podem dir que Mataró novament torna a estar a l'alçada de la situació, deixant de banda les diferències ideològiques que puguem tenir, perquè totes i tots tenim clar que cal sortir d'aquesta situació el més aviat possible.

La sortida d'aquesta crisi pot ser també l'oportunitat de canviar el nostre model productiu, d'apostar clarament per noves formes d'organització més democràtiques, on els treballadors i treballadores tinguin un paper actiu en la pressa de decisions, de fomentar l'economia verda i sostenible, de progressar com a societat, i també és el moment d'apostar per mesures valentes com la creació d'un ingrés mínim vital que no deixi ningú enrere, de polítiques d'habitatge valentes que garanteixin l'accés a tothom i com no, que els més rics paguin més per poder redistribuir la riquesa, que serveixi en definitiva per avançar capa una societat més justa.

No hi ha dubte que treballant plegats, amb acord, cooperació i donant el millor de nosaltres mateixos ens en sortirem.