“Per Nadal cada ovella al seu corral”, aquesta dita nadalenca que es diu a Catalunya, indica que les festes de Nadal són un temps propici per acostar els familiars i amics i retrobar-los al voltant de la taula que hi ha a cada llar i cantar les tradicionals nadales amb pessebre o sense. Aquest any hi ha “ovelles” que no podran retrobar-se a la pleta, amb els seus, a causa d’una situació irracional, injusta que els hi està aplicant una justícia que es venja en aquestes “ovelles” del que han fet per al bé del seu ramat.

Perquè no es tracta de complir una condemna, si no de patir una pena que pressuposa que són culpables per pensar d’una manera determinada, que no plau a qui ostenta el poder a les institucions de l’estat espanyol, que apliquen una presó preventiva a polítics innocents “mentre no es demostri lo contrari” amb l’únic afany de castigar el seu patriotisme. Perquè és clar per a ells, que a Espanya de patriotisme només ni pot haver un.

L’any passat el 21 de desembre en les eleccions convocades irregularment i inconstitucional pel president de l’estat espanyol –quan qui tenia el poder exclusiu de fer-ho era el president de la Generalitat de Catalunya– és va manifestar una vegada més la voluntat de la majoria del poble català a ratificar el vot sobiranista. Per Nadal ho vam celebrar, tot i que pintaven bastos.

Tanmateix, tot l’any 2018 ha estat molt dur i alhora molt alliçonador, sobre la rigidesa i la incapacitat d’establir una mesa de negociació que permetés trobar una sortida política a un qüestió política, com és el dret del poble català a autodeterminar-se. Una qüestió que des dels successius governs de Madrid han denominat el “problema catalán” i que ve de lluny, no és tracta d’una moda passatgera, és tracta d’un poble ocupat que no ha deixat de sentir-se oprimit des de 1.714, i que intenta alliberar-se.

Com a conseqüència de tot plegat, aquest any pel Nadal tenim un govern legítim cessat i empresonat, una presidenta del Parlament també empresonada, centenars de càrrecs electes imputats per la justícia espanyola. Un Tribunal Constitucional que no respon a les demandes interposades pels presoners polítics i que ha provocat que quatre d’aquests presos –en Jordi Sanchez, en Jordi Turull, en Joaquim Forn i en Josep Rull– s’hagin declarat, amb gran valentia, en vaga de fam. De ben segur que serem molts els catalans que no podrem seure a la taula de Nadal amb la serenor i alegria que ho fèiem els altres anys.

Si a aquesta desfeta hi afegim el president i els consellers exiliats, podem ben dir que el Nadal català, enguany perd força i empeny a un reclam de llibertat i d’horitzons diferents. Que l’esperit de Nadal, que desitja pau als homes de bona voluntat, remogui les consciències d’aquells que estan fent possible o consentint tanta ignomínia.