Les eleccions generals del passat diumenge ens deixen dos titulars principals: "Vox augmenta molt significativament el seu suport" i "els blocs es mantenen similars i continua el bloqueig". La presentació per sorpresa el passat dimarts del pacte de govern de coalició PSOE-Unidas Podemos per part de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, comença a clarificar el panorama de la investidura, però encara falten alguns suports per poder iniciar la legislatura i desbloquejar la situació política. El paper d’ERC, sense dubte, serà determinant. Haurem d’esperar als propers dies i setmanes per veure què acaba passant, però sembla que la possibilitat d’un govern de progrés amb membres d’un partit a l’esquerra del PSOE està més a prop que mai, una cosa que no passava des dels temps de la Segona República. L’auge de l’extrema dreta, indubtablement, ha precipitat els esdeveniments i la pluralitat de les esquerres sembla que són conscients de l’excepcionalitat del moment. Sembla que, ara sí, un govern “a la mataronina” és possible també a Espanya. Dimarts a la nit, a la seu d’En Comú Podem Mataró va córrer el cava i els militants més veterans no podien ocultar la seva emoció i alegria, que comparaven a la que van sentir quan es va legalitzar el PCE i el PSUC l’any 1977, o quan el 2003 PSC, ERC i ICV-EUiA van pactar governar plegats la Generalitat després de vint-i-tres anys de governs de dretes.

Si ens fixem en els resultats a Mataró, el titular és que "el PSC torna a guanyar". De fet, els socialistes són la força més votada a tots els barris de la ciutat, a excepció, com era d'esperar, del Centre i l'Eixample, on guanya ERC. El PSC obté un 23,08%, seguit per ERC (20,40%), En Comú Podem (13,83%), JxC (11,39%), Vox (8,02%), PP (7,67%), C's (6,57%) i CUP (5,42%). La resta de forces no arriben entre totes al 3%. Si atenem als blocs, les esquerres aconsegueixen un 65,65% dels vots, mentre que les dretes sumen un 33,65%. Pel que fa a l'eix identitari, l'independentisme aconsegueix un 37,21% dels vots. Un cop més, queda clar que l'independentisme és clarament minoritari a Mataró, com també ho és a tota Catalunya elecció rere elecció, sigui del tipus que sigui.

Si fem política ficció, i sabent que els resultats d'unes eleccions generals no es poden extrapolar a un hipotètic Ajuntament de Mataró, podem calcular els resultats en unes municipals, força diferents als que es van produir el passat mes de maig a la nostra ciutat. Amb la llei d'Hondt a la mà, i comptant els vots del passat diumenge, obtindríem els següents resultats en unes municipals a Mataró: el PSC aconseguiria 7 regidors, ERC 6, En Comú Podem 4, Junts per Catalunya 3, Vox 2, PP 2, C's 2 i la CUP 1. M'atreveixo a suggerir que a la nostra ciutat es va produir el passat mes de maig un "efecte Bote" molt clar: gent que no vota en altres comicis al PSC va decidir apostar per la candidatura de l'alcalde. És molt probable que els 6 regidors de diferència (en les municipals els socialistes van obtenir 13 regidors) es reparteixin pràcticament a parts iguals entre persones que el passat diumenge van votar En Comú Podem, C's, PP o Vox. Pel que fa al bloc independentista, sembla clar que els 2 regidors que "perdria" ERC anirien a parar, a parts iguals, a JxC i la CUP. El gran tema és el resultat de Vox, també a Mataró, on aconsegueix el suport de 5.019 votants, pràcticament el mateix nombre de votants de PxC en les municipals de 2011 (4.684). Aquesta és la gran qüestió: molts veïns i veïnes aposten per l'ultradreta a la nostra ciutat. Totes aquestes persones són feixistes? Si us plau, fugim del simplisme perquè òbviament no ho són, i aquest és el gran tema: què passa per què tanta gent, a Mataró, a Catalunya, a Espanya, a Europa i al món, decideixi votar l'extrema dreta? Per què no confien en qui teòricament hauria de defensar els seus interessos? Per què l'identitarisme passa a ser prioritari i la pulsió nacionalista és protagonista? Temps complicats, també a la nostra ciutat. Prenguem nota.