Conversant amb un amic vinculat al món de l’associacionisme, em traslladava la tristor i decepció que li produïa veure com la nostra ciutat ha entrat en una dinàmica de franca recessió en molts sentits. Optimista de mena, vaig a encomanar-lo a animar-se tractant de fer-li veure tot el què és avui Mataró i a imaginar-se tot allò que pot arribar a ser. Tanmateix, i ja havent-nos acomiadat, pensava en quan sovint últimament escoltem aquesta reflexió entre tants mataronins i mataronines.

La primera feina que hem treballat amb l’equip, a l’hora de preparar el projecte de JuntsXMataró, és tenir una bona diagnosi de l’estat de la ciutat. I fent una ullada als últims anys, francament, es troba a faltar un segon mandat de l’Alcalde Mora. Cert és que ens trobem en un context marcat per la ressaca de la crisi econòmica, de reestructuració del tèxtil social i l’esclat de la bombolla immobiliària acompanyada de la desfeta de la Caixa Laietana. Tanmateix, no són les úniques causes que ens han portat a trobar-nos en un escenari de fragmentació i polarització territorial i social a la ciutat. Aquí també hi tenen a veure decisions preses en etapes polítiques diferents, i sovint contradictòries. Un exemple n’és el que va passar amb la Festa del Cel. Agradi o no, quan planteges un esdeveniment així, demostra que tens molt clar el model estratègic que vols per la ciutat.

Ara el repte és enorme. Comerç, via pública, convivència, urbanisme, ocupació, seguretat... la llista és llarga. En urbanisme, per exemple, després de les grans operacions com la de la Via Europa s’ha esgotat el model de creixement i de grans projectes en un terme municipal que ja no dona per més. Ara és el temps de definir els usos que han de projectar el front marítim que la ciutat es mereix. I temps, també, per connectar barris als que aquestes grans operacions van donar l’esquena, com Cirera, o la Llàntia on, malgrat la planificació que s’hi va fer al voltant, no es va evitar que sovint quedessin aïllats del seu entorn.   

Pel que fa a comerç és evident que no han estat suficients les mesures preses des de promoció de ciutat o des de l’oferiment d’incentius fiscals. És imperatiu prendre decisions, cal reactivar el consens del Pacte pel Comerç i ser capaços de revertir el procés de desertització comercial del nucli urbà. Hem d’encaminar-nos, tots, a afavorir un model de ciutat compacta en la qual la presència d’activitats econòmiques al centre afavoreixi l’activitat comercial, industrial i de serveis de proximitat. Prou complexes! Hem de parlar de tot, del Corte Inglés i de Mataró Parc i, sobretot, d’aportar una solució a Can Cruzate (més enllà de la proposta anecdòtica dels lavabos públics).

Hi ha més. Ocupació, convivència, seguretat... podria parlar de molts altres àmbits i de les idees que sorgeixen amb totes les persones que s’apropen a participar a JuntsXMataró, un projecte amb vocació de connectar i que neix amb intenció de ser el més transversal possible per arribar al màxim de mataronins i mataronines. La base de la nostra feina passa per entendre que, més enllà del discurs (tan en voga últimament) de parlar de Mataró com un tot, el repte és passar als fets i treballar per aquest Mataró real en que un problema de convivència a Cerdanyola no és aliè a un problema de seguretat a Rocafonda ni tampoc al problema de desertització del Centre. Tot suma i tot resta. Tot està connectat. Tot és Mataró.

A Mataró només des de la coherència d’un plantejament estratègic global ens en sortirem. Nosaltres hi treballem fermament perquè així ho creiem. Ens cal recuperar la il·lusió de tots els mataronins i mataronines i fer d’aquesta ciutat un referent del país.