Emmirallar-se amb altres països on els resultats acadèmics són millors, és un fet inevitable. De fet, parlem dels països nòrdics com Noruega o Finlàndia, països europeus que són al capdamunt de les proves PISA (Programa d’Avaluació Internacional d’Estudiants, PISA en anglès). No parlarem de totes les claus del seu èxit, però si d’una: les ràtios, dit d’una altra manera, el nombre d’alumnes per mestra/e. El cas de Finlàndia, per posar un exemple, tenen una mitjana de 10 alumnes per docent, i és que a les aules hi ha 20 alumnes però 2 mestres. Si a ells els hi funciona, perquè no ho apliquem aquí? De fet, des de la PEM, un pas acceptable, dirigit en aquesta línia, seria fer una baixada de ràtios gradualment i generalitzada (pública, concertada i privada) a 20 alumnes per aula. Actualment vivim una clara baixada demogràfica que ha de servir per mantenir les mateixes línies a P3 i disminuir el nombre de nens per classe. Per què?

1. Perquè permet individualitzar més l’atenció a l’alumne.
2. Perquè afavoreix la construcció d’una veritable escola inclusiva.
3. Perquè millora el rendiment de cada alumne.
4. Perquè millora el treball docent i la satisfacció professional.
5. Perquè permet l’ús de noves metodologies de treball innovadores.
6. Perquè afavoreix la implicació de les famílies.