Primer de tot i necessari: no hi ha prou paraules per agrair tant a tothom que està a primera línia, on molta gent no hi pot arribar. Gràcies per posar el cos sense cedir a la repressió, defensant les persones ferides i fent servir l’autodefensa per cuidar de totes.

Segon, contra l’oblit:

De Marlaska a Buch, de Buch a Marlaska. Els defensors de la violència. No oblidem aquella condemna del TEDH a qui avui dirigeix, a nivell estatal, els operatius repressius de Catalunya. Condemnat per ocultar tortures i violacions a les presons, per defensar la policia i les barbaritats que cometen d’amagat i, a poc a poc, a cara descoberta. De jutge garant de la impunitat policial a ministre reaccionari d’un partit terrorista.

Sí, terrorista. Recordem com el PSOE és ferm defensor de la violència d’estat, des de la violència institucional més tapada fins a la direcció dels grupuscles terroristes dels GAL. Assassins que soterraven gent innocent en calç viva, van marxar impunes.

I Buch, rega amb benzina les nits de Barcelona. Li riu les gràcies a l’amo i defensa la barbàrie policial que la BRIMO desferma. Ja que parlen de tensió, podrien dimitir per rebaixar-la.

També el govern de la nostra ciutat, amb Bote al capdavant, ha fet bandera de la violència. Atacs diaris i invisibilitzats pels grans mitjans, però que deixen una gran marca dins la societat. Parlo dels desnonaments constants, les devolucions en calent, la negació racista del dret al padró... Van sumant, inesgotables en la lluita contra els dèbils, contra les classes treballadores. Atacs imperdonables per algú que s’anomeni socialista.

Tercer, autodefensa, cuidem-nos:

Sumem-nos a les manifestacions massives sense excuses, un poble que es mou no pot ser empresonat. Que cada persona arribi fins a on pugui, cuidem-nos les unes a les altres i no criminalitzem l’autodefensa de qui està al davant de tot. Si un contenidor fora de lloc salva un ull, un testicle o una vida, ja serà infinitament més agraït que al seu lloc de sempre. No confonem ni equiparem l’autodefensa popular amb la violència i la brutalitat policial. Per unes vides dignes, contra la repressió i pels nostres drets i llibertats: sortim als carrers.

P.D. També necessària: Gracias también a la Andalucía libre, a la Castilla Comunera y el Madrid del No Pasarán, a Euskal Herria, a la gente resistente de Rojava y a tanta y tanta solidaridad que nos llega de todo el mundo. Por los derechos y la libertad de los pueblos: venceremos!