Millores substancials en el treball a temps parcial i la seva cotització

Des de l’1 d’octubre de 2023 s’equipara el treball a temps parcial i el treball a jornada completa a efectes de còmput dels períodes de cotització necessaris pel reconeixement de les pensions de jubilació, incapacitat permanent i temporal, naixement, cura del menor, mort i supervivència. La modificació introduïda pel RDL 2/2023 en el redactat de l’article 247 de la Llei General de la Seguretat Social suposa la definitiva adaptació de la legislació vigent al principi d’equiparació del treball a temps parcial amb el treball a jornada completa pel que fa al càlcul dels períodes de cotització en matèria de Seguretat Social. O el que és el mateix, s’acaba amb la situació de discriminació i greuge que afectava les persones que treballen a temps parcial a l’hora d’accedir a l’acció protectora de la Seguretat Social. Unes persones que, no ho oblidem, són dones en 3 de cada 4 casos. Gairebé el 25% de les dones ocupades treballen mitjançant un contracte a temps parcial mentre que entre els homes, la taxa de temporalitat se situa només lleugerament per sobre del 7%.

Un dia treballat, un dia cotitzat

La reforma introduïda a la regulació del règim de Seguretat Social es resumeix, molt bàsicament, en el fet que d’ara en endavant, cada dia d’alta a la Seguretat Social es considerarà un dia cotitzat a efectes d’accés a prestacions, al marge de quin sigui el percentatge treballat de la jornada. Fins ara, el càlcul per determinar els anys cotitzats per una persona i establir, per exemple, quina havia de ser la base reguladora a l’hora de calcular l’import d’una pensió d’incapacitat permanent es feia aplicant als anys naturals cotitzats el que s'anomenava el coeficient global de parcialitat. Això és, per a una persona contractada al 50% de la jornada, el nombre d'anys cotitzats es reduïa en la mateixa proporció i, per tant, si hagués cotitzat al llarg de 20 anys, passarien a ser 10 anys de cotització. Una vegada obtinguda aquesta xifra, es procedia a aplicar un coeficient de 1.5 per obtenir, el nombre d'anys que es prenien en consideració com a cotitzats a l'hora de calcular i establir la base reguladora. Quin és el problema? si prenem els 20 anys cotitzats de la persona de l'exemple, els dividim pel 50% i apliquem al resultat un coeficient de 1.5 obtenim que només se li comptabilitzaran 15 dels 20 anys que aquesta persona va treballar a temps parcial.

Una reforma forçada judicialment per corregir la precarietat de gènere

Tot i la valoració positiva que cal fer d’aquesta acció legislativa i la conseqüència que se’n deriva de facilitar l’accés de milions de persones a les pensions i prestacions de la Seguretat Social, no podem ignorar que aquesta reforma ha estat imposada per les nombroses sentències dictades tant pels Tribunals nacionals com pel propi Tribunal de Justícia de la Unió Europea als darrers anys, que han condemnat el caràcter discriminatori vers les persones treballadores a temps parcial de l’anterior sistema de càlcul del període de cotització.

Contacta amb Col·lectiu Ronda per a rebre assessorament sobre aquest i altres temes que puguin ser del teu interès

La reforma introduïda ha de contribuir decisivament a posar punt i final a la situació de permanent de vulneració del principi de no discriminació que ha de regir en l’accés a la protecció de la Seguretat Social segons la legislació comunitària i la pròpia Constitució espanyola. Fins ara, el mètode de càlcul tant dels anys cotitzats com de la base reguladora infringia aquest principi doblement. D’una banda, discriminava les persones empleades a temps parcial respecte les que treballen a jornada completa pel fet de no prendre en consideració la totalitat dels seus anys cotitzats, com sí que passa amb aquest segon col·lectiu. Però a més a més, representa un cas evident de discriminació per raó de gènere. Són les dones qui de forma predominant pateixen en major percentatge les diferents formes de precarietat existents en el nostre entorn laboral: temporalitat,  parcialitat i desocupació. Un escenari al qual cal sumar la persistència d’una evident bretxa de gènere pel que fa a les quanties salarials i la preeminència de les dones en els sectors econòmics de menor reconeixement econòmic i social. Tot plegat, juntament amb el fet que moltes dones tenen carreres de cotització més curtes derivades de l’abandonament del món laboral com a conseqüència de l’obligació de fer-se càrrec de la cura de fills i familiars o de la desigual distribució de les càrregues domèstiques, han contribuït en el passat i continuen fent-ho avui a una clara feminització de la pobresa. Situació perllongada en el moment d’accedir a les prestacions de la Seguretat Social, llastrades per aquests salaris més baixos i menor temps de cotització.