La legítima, tot el que cal saber si fem testament

Quan parlem d'herències i successions, el concepte de legítima és un dels més importants i cal conèixer-lo a l’hora de fer el testament per saber quins drets i deures implica. De fet, és un dels que genera més preguntes i dubtes perquè té unes regles que vénen determinades per llei: és el dret reconegut que tenen certes persones a obtenir un valor econòmic de l'herència del causant (el testador o la persona que mor). I en el cas de Catalunya aquest dret es regeix pel Codi Civil català amb unes característiques que difereixen lleugerament de la resta de l’Estat espanyol i d’altres comunitats.  A Catalunya la legítima és un dret de crèdit. Però què vol dir això i què implica?

D’entrada, què és la legítima?

És aquella part de l'herència sobre la qual la persona que fa el testament no pot decidir i que passa obligatòriament a determinades persones que la llei estableix (anomenades legitimaris). Concretament, és una part del valor de l'herència, però no una part dels béns de l'herència, sinó un crèdit contra l'hereu.

Quin és el seu valor i què vol dir que sigui un dret a crèdit

A Catalunya la legítima és una quarta part del valor de l'herència. El legitimari té dret a reclamar la seva part a l'hereu, però res més, i l'hereu està obligat a pagar-la. La legítima és  un dret de crèdit que pot exercitar el legitimari contra l’hereu però no suposa una limitació a la facultat de disposició del testador. En altres paraules, la legítima no impedeix al testador deixar el que vulgui a qui vulgui. Tampoc la paga el testador, la paguen els hereus. Per això, el desheretament no consisteix en privar de l’herència al legitimari, sinó en privar-li del dret de crèdit sobre l’herència que la Llei li reconeix.

En quin cas no hi ha dret a la legítima?

En cas que la persona que ha fet el testament vulgui privar els beneficiaris de la legítima, haurà de provar l'existència d'una causa legal per poder fer-ho. És el que s'anomena en termes jurídics causa de just desheretament o indignitat successòria i inclou comportaments com ara la denegació d'aliments per part del legitimari al testador, el maltractament greu, la suspensió o privació de la potestat parental o l’absència manifesta i continuada de relació familiar.

Qui són els legitimaris a Catalunya?

En el cas de la legítima a Catalunya, els legitimaris per llei són els següents:

En primer lloc, els fills/es del causant a parts iguals i, en cas que algun dels fills hagi mort abans que el causant o hagi estat desheretat, aquesta podrà ser reclamada pels seus descendents, és a dir, els néts del causant, que tindran dret a la mateixa quantia que aquest fill o filla.

En segon lloc, els ascendents seran legitimaris en absència dels descendents (quan no hi hagués fills o néts). En aquest cas, només són legitimaris el  pare i/o mare, per la qual cosa, en absència d'ells, aquest dret no passaria als avis del causant. Els progenitors són legitimaris per meitat. Aquests no tenen dret a legítima si el causant té descendents però han estat desheretats justament o declarats indignes. Si només sobreviu un progenitor o la filiació només està determinada respecte d'un progenitor, li correspon el dret de legítima íntegrament.