Una important llei contra la discriminació

Hi ha algunes lleis que en el moment d’aprovar-se, i malgrat ser de gran importància i rellevància, passen incomprensiblement desapercebudes per a la majoria de mitjans de comunicació i, per tant, també per a l’opinió pública. Aquest és el cas de la recent Llei 15/2022, de 12 de juliol, anomenada per a la igualtat de tracte i la no discriminació.

Mireia Garcia, advocada i sòcia del Col·lectiu Ronda, destca que és una llei molt ambiciosa que incorpora a l’ordenament jurídic diferents mesures aprovades per Europa que encara no formaven part de la legislació espanyola i recopila i amplia les disposicions contra la discriminació que ja estaven contingudes a altres lleis i normativa diversa, incloent-hi la pròpia Constitució.

Com dèiem, és una llei amplia i transversal que pretén prevenir i reparar els danys causats per conductes discriminatòries en àmbits molt diversos com ara, per exemple, l’educació, el transport, els espectacles públics, la sanitat i, per suposat, el treball. Serà en aquests dos darrers àmbits, els que tenen a veure amb la salut i la feina , els que avui centraran la nostra atenció, doncs les novetats introduïdes per la Llei 15/2022 poden arribar a ser d’enorme transcendència pel món laboral.

Finalment, la salut com a causa de discriminació

Des del punt de vista del Dret Laboral, sens dubte la novetat més important és que ara sí, i de forma molt explícita i detallada, s’inclou la malaltia i qualsevol condició relacionada amb la salut (estat serològic, predisposició genètica a patir una determinada patologia...) com a causa de discriminació. I això suposa un radical canvi de paradigma respecte la situació actual.

A l’Estat espanyol existeix una sòlida jurisprudència que afirma que en el supòsit d‘acomiadament del treballador en situació d´incapacitat temporal no és possible defensar que és una causa de discriminació de la persona acomiadada, i la qualificació jurídica és la improcedència, i no la nul·litat. O el que és el mateix, no hi ha res que impedeixi acomiadar una persona en situació de baixa mèdica. Una afirmació que els tribunals s’han vist obligats a anar matisant i moderant per adaptar-se a la doctrina comunitària en determinats casos, quan s' acredita que el motiu real de l' acomiadament són les seves dolences, patologies o estat de salut.

• Més informació sobre el Col·lectiu Ronda i tot el que poden fer per tu

Així, per exemple, s’han declarat nuls acomiadaments de persones en situació d’incapacitat temporal quan es considera que les lesions o la malaltia són greus, es preveu una baixa de llarga durada i resulta incerta la perspectiva de plena recuperació. En aquests casos especialment greus els tribunals han optat per equiparar al concepte de discapacitat la malaltia que es produeix en situació d´incapacitat temporal i instar la nul·litat de l’acomiadament sense altra causa. Però es tracta d’un supòsit molt concret i en la majoria de casos, els acomiadaments en situació de baixa mèdica de la persona han estat considerats simplement improcedents, però no pas nuls, doncs la nul·litat ha quedat reservada només als supòsits en què el treballador acredita que el motiu real de l´extinció de la relació laboral és el seus estat físic o psíquic.

És possible instar ara la nul·litat?

Doncs caldrà veure com s’acaba desplegant la norma i quina interpretació es farà als jutjats, però atenent al contingut de la nova Llei 15/2022, considerem que és factible i lògic reclamar la nul·litat dels acomiadaments sense causa objectiva que afectin persones en situació de baixa mèdica o malaltes. En absència d’aquesta causa objectiva que faria que l’acomiadament fos procedent, cal entendre que la veritable causa per a l’extinció és la condició de salut de la persona i aquesta seria, atenent a la recent llei, una pràctica discriminatòria i, per tant, nul·la, tal i com des de molts sectors dedicats a la defensa de les persones treballadores hem vingut reclamant durant dècades. Fins ara, de forma infructuosa. Qui sap si de futur, amb l’empara d’aquesta nova llei.