‘Diferents però iguals’, com potenciar la diversitat dels equips a les empreses

La FAGEM impulsa la campanya ‘Diferents però iguals’, un projecte de la seva Àrea d’Igualtat on es volen fomentar les bones pràctiques perquè l’empresariat del territori adopti una cultura diversa i pro igualtat, evitant així discriminacions per qüestions de sexe, raça, orientació sexual o qualsevol altra condició. El projecte té com a principal objectiu visibilitzar exemples de com equips humans diversos i plurals aporten un plus competitiu, sobretot sempre que hi hagi igualtat de condicions.

La diversitat permet multiplicar la creativitat i innovació de les persones, amb el valor afegit que suposen les seves experiències i habilitats diverses. En canvi, les actituds discriminatòries són un obstacle evident per gestionar aquesta diversitat.

Aquests són sis casos de persones treballadores que la FAGEM ha entrevistat i que mostren beneficis de la diversitat dins de les empreses.

El desconeixement de les realitats no binàries

• Per Eni Soriano, docent a la UAB i a la UOC

“El desconeixement de les realitats no binàries comporta una escassa empatia en el dia a dia i reticència a fer canvis per no reconèixer la nostra identitat, com l’ús del nostre nom sentit o pronom quan és neutre; a les empreses cal impulsar formacions, sobretot en el directiu, per prendre consciència sobre la diversitat sexual, afectiva, de gènere... i les dificultats associades. Molts no són conscients dels privilegis que tenen pel fet de ser normatius; en aquest sentit, falta més pedagogia.

Els companys necessiten oferir més respecte i empatia, ja que incloure la diversitat suposa sortir de la zona de confort i afrontar que, a vegades, participem de discursos excloents. Cal veure la diversitat com una oportunitat i sobretot, una obligació ètica i moral envers la resta de col·lectius”.

Les dificultats de trobar feina per les persones amb renda garantida

 

• Per Anna Caballé, comerciant

“La gent que es troba en risc d’exclusió social, com pot passar amb els que tenen la renda garantida, tenim sobretot ganes per tornar a treballar i sentir-nos realitzats a nivell personal i professional; crec que les empreses haurien de fer programes com els que es fan en el Centre de Formació i Prevenció per assegurar la inserció laboral de tothom.

Cal fer veure que tots som iguals i que només volem treballar; per sort, las societat va canviant a millor, però encara queda una part que pensa que qui rebem una ajuda som persones que no volem treballar”.

Els trastorns de salut mental en el treball

 

• Per Miquel Saldón, treballador amb diagnosis sobre salut mental

“Tenir un diagnòstic de salut mental limita les ofertes a les que es poden accedir; no poder conduir, per exemple, provoca que en descartis si el transport és limitat. Als companys de feina a vegades això els costa d’entendre les teves limitacions, i a les entrevistes de feina et pots trobar de tot, des qui t’ho posa molt fàcil fins que d’altres ja saps que no t’agafaran pel tipus de preguntes.

La nostra presència al món laboral milloraria amb una manera més amable de dir les coses, tenir respecte i oferir les mateixes oportunitats és un primer pas per aconseguir-ho. Entre els companys de feina, crec que l’empatia i entendre les limitacions del teu company és imprescindible. Posar-se en la pell de l’altra; i per això falta pedagogia dins de les empreses”.

Crear espais segurs per a totes les orientacions sexuals

 

• Per Xevi Noya, llibreter i vicepresident de l’Associació Mataró LGTBI+

“Bona part del col·lectiu LGTBI+ torna a l’armari quan està en el lloc de treball per evitar acudits, comentaris... Quan treballava als magatzems de la llibreria La Central vaig optar per no mostrar-me com a gai per evitar incomoditats. Estàs moltes hores a la feina, i haver d’estar amagant la nostra identitat és frustrant i cansat. Crec que els processos de selecció han de ser espais amables per a tothom: les estadístiques diuen que un 80% del col·lectiu LGTBI+ amaga la seva orientació perquè no saben si és un espai segur. En persones trans la cosa és molt pitjor.

Per mi, és bàsic que les empreses creïn espais de treballs lliures de masclisme i homofòbia, amb plans de formació en diversitat i amb pedagogia, que és bàsica per tenir una societat més tolerant. Als companys de feina cal demanar-li que no tinguin por de qüestionar-se els valors, que pensin abans de fer una broma i que si ens acostem amb empatia, ens entendrem millor i es podran enriquir".

El paper de les empreses per fer entendre la realitat trans

 

• Per Andrea Fuertes, peixatera a Mataró

“Tot i que companys i majoria de clientes em tracten sense problema i em respecten amb la meva identitat, hi ha clients, que per poc que siguin sempre són massa, que quan senten el meu to de veu canvien al masculí i que, inclús sabent la història, em tracten com a home; és frustrant. Les persones trans haurien de viure processos de selecció a les empreses molt més neutres, ja que el que ha de prevaldre és els coneixements, mèrits, no si ets home, dona, trans o el que sigui. Per gestionar millor la diversitat a les empreses, crec que falta molta feina i pedagogia, i això comença a les escoles, quan som petits.

No es tracta només de respectar, sinó també lluitar per aquells amb els que passes gran part del teu temps i, quan un client es dirigeix a tu amb un gènere que no pertoca, que ells també els rectifiquin. No escollim ser com som, hem de normalitzar aquesta realitat i acabar amb els judicis previs. És un primer pas per fer costat i ajudar en tots els àmbits, com el de la feina".

Cal conèixer què és la discapacitat intel·lectual i deixar enrere els prejudicis

 

• Per Carla Martínez, netejadora a la Residència Laia de Mataró

“A vegades, en algunes feines m’ha costat més la relació amb els companys i companyes que la feina en sí. En alguns moments he notat que em tracten diferents, i com que tinc certes dificultats a la feina no volen que faci algunes tasques o no estan còmodes. Si prenc la iniciativa, no ho tenen massa en compte i si en algun cas m’exigeixen més del que puc fer i tinc dificultats, ho passo malament. Crec que en els processos de selecció hi ha omlts prejudicis, que si ets discapacitat no sabràs fer la feina. Segurament cal que les empreses tinguin més informació del que és la discapacitat intel·lectual, entendre les dificultats que podem tenir però sobretot, valorar què sabem fer. Falta escoltar-nos més.

Als companys de feina els hi demanaria més paciència i comprensió, amb ajuda podem aprendre i tenir autonomia; per tot això falta pedagogia de ben petits, a l’Institut és on més vaig notar la discriminació. Calen més xerrades sobre diversitat i més educació en igualtat, diversitat i respecte”.