Aquestes són les ciberestafes més habituals

Les estafes digitals en l'entorn bancari a la Unió Europea han experimentat un fort creixement en els últims anys, malgrat les noves eines de protecció. Segons dades publicades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA) les pèrdues econòmiques derivades de fraus bancaris l'any 2020 gairebé es van duplicar respecte a les xifres prepandèmia. Al mateix temps, l'agència calcula que els consumidors víctimes d'estafes perden gairebé 4.200 euros de mitjana i, a més, han de cobrir un 68% de l'import robat. Davant aquesta situació, el comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu aposta per una revisió de la directiva de serveis de pagament que acabi amb aquest greuge. "Calen incentius reals perquè els bancs actuïn", defensen els seus eurodiputats.

És una de les carpetes que quedaran pendents per a la pròxima legislatura, ja que l'Eurocambra encara ha de negociar amb els estats la nova llei. Tot i això, està previst que el ple d'abril doni llum verda a la seva proposta que exigeix als bancs cobrir les pèrdues dels clients si no disposen de "mecanismes adequats de prevenció de fraus" i també que plataformes com WhatsApp s'impliquin en la prevenció de les ciberestafes.

A l'espera que les converses amb les capitals arrenquin després de les eleccions, la vicepresidenta del Comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu i eurodiputada de Ciutadans, Eva Poptcheva, apressa a actuar veient que el nombre de fraus vinculats al sector bancari a la Unió va a l'alça.

"La digitalització ens ha permès ser més ràpids a l'hora de fer una transacció, però també és cert que els delinqüents han perfeccionat els crims que estan perpetrant; per això és important que la legislació també s'adapti a l'avenç de la tecnologia", argumenta en una entrevista a l'ACN.

En la mateixa direcció apunta el cap d'Afers Econòmics i Legals de l'Organització Europea de Consumidors (BEUC, per les seves sigles en anglès), Agustín Reyna, qui parla d'un increment "exponencial" dels fraus bancaris durant els últims anys. "Els nous mecanismes que implementen les organitzacions criminals són tan sofisticades que és molt fàcil fer caure els consumidors en la trampa i que emetin un pagament que no volien", indica.

Les ciberestafes més habituals

Els fraus més comuns són de dos tipus. En primer lloc, existeix el que es coneix com a 'spoofing', una pràctica en què el criminal es fa passar per un treballador de la banca fent servir un número de telèfon oficial de l'entitat o bé 'hackeja' el contacte a les xarxes socials d'una persona propera a l'afectat. En aquests casos, es demana al consumidor que emeti una transferència al compte del criminal sota el precepte "d'assegurar els seus diners" o "per ajudar un amic a fer front a una factura".

"Hem vist missatges de text en nom d'Hisenda o fins i tot l'ús d'intel·ligència artificial on, a través d'un canvi de veu, algú es fa passar per un familiar o conegut de l'afectat; el nivell de sofisticació ha arribat a tal grau que pel consumidor és molt difícil diferenciar què és real i què no", exposa Reyna.

L'altra pràctica fraudulenta més habitual es duu a terme a través d'enllaços, que sovint arriben als afectats a través del correu electrònic o de missatges SMS. Aquest 'links' redirigeixen els usuaris a pàgines web falses -que imiten les dels bancs- on se'ls demana que introdueixin les seves credencials bancàries. "Aquestes pàgines web s'estan professionalitzant cada cop més i són cada vegada més difícils d'identificar; [...] en alguns casos, els criminals fins i tot aconsegueixen copiar dades bancàries quan els consumidors entren en webs de negocis en línia que no són fraudulents", avisen des del BEUC.

En contra del que es pot pensar, el col·lectiu més afectat per aquesta mena de trampes són les persones d'entre 25 i 40 anys. "Sovint es van a buscar persones que poden ser explotades per la seva situació vulnerable; quan es troben sota pressió és quan se les emporta a fer aquest tipus de transaccions", explica Reyna.