Capgròs
Analitzar amb detall la nòmina és essencial per evitar sorpreses desagradables. Sovint només mirem l'import final que entra al banc, sense prestar atenció als diferents conceptes desglossats. És important entendre tots els components per tenir una visió clara de la nostra situació laboral i econòmica. A continuació, es detallen els elements clau d'una nòmina i alguns consells per evitar errors.
La nòmina és un document que l'empresa està obligada a lliurar a l'assalariat, on es recull la situació laboral i les incidències durant el període de treball. Inclou el salari brut i net per la feina realitzada. Serveix com a rebut del sou i justificant dels pagaments efectuats a la Seguretat Social i les retencions de l'IRPF.
A la part superior de la nòmina es troben les dades identificatives de l'empresa i el treballador. Per l'empresa, s'inclouen la denominació social, l'adreça, el CIF i el número d'inscripció a la Seguretat Social. Per al treballador, s'inclouen el nom complet, el NIF, el número d'afiliació a la Seguretat Social, la categoria professional i l'antiguitat a l'empresa. També s'indica el període de liquidació, que no pot ser superior a un mes.
És crucial comprovar que l'antiguitat reconeguda sigui correcta, especialment en casos de successions d'empreses o subrogacions, per assegurar-se que tots els drets laborals es mantenen intactes fins a la jubilació.
El sou base és la retribució bruta per la feina feta durant el mes, d'acord amb el conveni col·lectiu o el contracte laboral. A aquest sou base es poden afegir complements salarials, que poden ser de caràcter personal (com antiguitat o coneixements específics) o relacionats amb el lloc de treball (com nocturnitat o perillositat).
Si l'empresa paga per sobre del salari mínim fixat per conveni, ho pot reflectir amb el concepte de "millora voluntària". Aquest import, sumat al sou base, constitueix el salari brut. És important saber que aquesta millora pot no actualitzar-se amb l'IPC ni amb les pagues extres, depenent de l'empleador. Alguns convenis impedeixen que una millora voluntària es redueixi per compensar altres increments salarials.
Les pagues extres
Les pagues extres tradicionals són dues gratificacions anuals, una a l'estiu i una altra per Nadal. No obstant això, algunes empreses opten per prorratejar-les, afegint-les a les dotze mensualitats. Això ha de constar a la nòmina i és legal sempre que el conveni no ho prohibeixi.
Deduccions: Seguretat Social i IRPF
Les deduccions són les quantitats que es resten del salari brut per pagar la Seguretat Social i les retencions de l'IRPF. Aquestes deduccions varien segons el salari i la situació personal i familiar del treballador. És essencial revisar aquestes deduccions per assegurar-se que són correctes i evitar sorpreses a l'hora de fer la declaració de la renda.
El líquid a percebre és l'import final que el treballador rep després de restar totes les deduccions del salari brut. És l'import que es transfereix al compte bancari.
A més del salari del treballador, l'empresa fa una aportació a la Seguretat Social que no es reflecteix directament a la nòmina del treballador, però és important tenir-ho en compte ja que forma part del cost laboral total.
Hores extres
Les hores extres han de ser remunerades per sobre de l'hora ordinària, segons el conveni col·lectiu. Legalment, es poden fer fins a 80 hores extres remunerades anuals. Si es compensen amb descans, no hi ha un límit establert. No obstant això, sovint les hores extres es camuflen sota altres conceptes com incentius o plusos de producció.
Entendre tots els elements de la nòmina és essencial per evitar sorpreses i garantir que es reben tots els drets laborals. És recomanable revisar periòdicament la nòmina i estar alerta a qualsevol canvi o error que pugui afectar el salari o les cotitzacions socials.
Font: ccma.cat/324
Comentaris