Capgròs
En una sentència que estableix doctrina per primera vegada sobre aquest assumpte, el Tribunal Suprem afirma que l'Agència Tributària (AEAT) infla el càlcul de les sancions, cosa que l'obligarà a rebaixar totes les impugnades i reduir les futures; una partida per la qual Hisenda ingressa prop de 300 milions d'euros a l'any i que afecta, almenys, a milers de contribuents.
El Tribunal Suprem estipula que per calcular el percentatge econòmic en l'aplicació de sancions, previst a l'article 187.1.b) de la Llei General Tributària (LGT), cal prendre la quota líquida i no la quota diferencial com fa Hisenda. Què vol dir això? Doncs que s'ha de restar a la quota íntegra l'import de les deduccions, els pagaments fraccionats, les retencions, els ingressos a compte i les quotes, d'acord amb la normativa de cada tribut, de manera que la sanció serà menor i més d'acord amb la "càrrega" real" que suporta el contribuent.
A més, la sentència adverteix que la qüestió plantejada és susceptible d'afectar un gran nombre de situacions, ja que es projecta potencialment sobre qualsevol procediment sancionador en què sigui aplicable criteri de graduació previst. Així passa a l'impost sobre societats, però també a altres tributs, com, per exemple, l'IRPF.
L'Informe Anual del 2022 de l'Agència Tributària assenyala que per aquesta partida va recaptar 279 milions d'euros el 2018; 264 el 2019; 218 el 2020; 280 el 2021, i 282 el 2022, unes quantitats una mica superiors a les que ingressa per interessos de demora.
Aquesta sentència provocarà nombroses anul·lacions parcials de sancions. Es tracta d'un fallo discutit com el dels interessos de demora, que pot originar una reacció de la Direcció General de Tributs. Com ja va passar respecte a la sentència del TS dels interessos de demora, en aquest cas favorable a l'Administració, que es va afanyar a aplicar-la per a la Campanya de la Renda vigent.
Segons l'article 187 de la LGT, un dels criteris de graduació de les sancions tributàries és el perjudici econòmic. Per calcular-lo, la norma estableix que es determinarà pel percentatge existent entre la base de la sanció i la quantia total que s'hagués hagut d'ingressar a l'autoliquidació o per l'adequada declaració del tribut o l'import de la devolució obtinguda. Si el perjudici econòmic oscil·la entre el 10 i el 25%, incrementa la sanció en 10 punts, si oscil·la entre el 26 i el 50% en 15 punts, entre el 51 i el 75% en 20 punts, i quan supera el 75% en 25 punts percentuals.
Interpretació literal de la norma
La solució donada per l'Administració es basa en una interpretació literal de la norma, que no és la volguda pel legislador, adverteix el TS. I així, a l'article 3.1 del Codi Civil es convida a l'intèrpret que, sense ignorar el text de la llei, tingui en compte altres criteris, com ara els antecedents històrics i la realitat del temps de les normes, de manera que la seva aplicació sigui d'acord amb el seu esperit i finalitat, aquest criteri que es constitueix el criteri bàsic en matèria interpretativa.
La interpretació de les normes jurídiques no s'ha de fer atenent fonamentalment la seva literalitat, insisteix el TS, que destaca que el que interessa no és quan defrauda el contribuent sinó quant defrauda.
L'Advocacia de l'Estat va al·legar que no tenia cap justificació que, a l'efecte de graduar la sanció, es prengui en consideració si, en un moment anterior, es van fer o no pagaments fraccionats, l'omissió o els defecte de realització dels quals pot ser sancionat de manera independent. I va subratllar que l'obligació tributària de fer pagaments fraccionats té caràcter autònom respecte de l'obligació tributària principal i el seu no compliment comporta la seva sanció corresponent, diferent de la sanció derivada de l'obligació principal.
A això afegeix el Suprem que la interpretació de la Inspecció implica que en utilitzar com a denominador la quota diferencial, davant d'una mateixa quota líquida, la sanció que s'imposa a qui ha realitzat, per exemple, pagaments fraccionats, és més gran que la d'aquell que no els ha realitzat i si allò que es busca amb la graduació de les sancions és una aplicació raonable del principi de proporcionalitat aquesta no pot ser la intenció del legislador.
"És absurd que a l'hora de calcular les sancions es prescindeixi dels pagaments fraccionats realitzats pels contribuents", insisteix la sentència. Entén que atenent a la finalitat i esperit de la norma, l'expressió el que s'ha de comparar és "la real càrrega impositiva que el subjecte passiu de l'impost ha de suportar amb el descobert lloc de manifest per la Inspecció. Doncs no té sentit entendre quin càlcul del perjudici econòmic es faci en funció que hi hagi més o menys pagaments a compte”.
Segons el parer del TS, la noció de perjudici econòmic, ara des de la seva perspectiva d'agreujant -o criteri de graduació-, no pot ser cap altra que el realment produït a la Hisenda Pública -en el sentit de dany patrimonial efectiu, culpablement causat-, prescindint respecte d'una interpretació aïllada o literalista de les normes penals, i els pagaments fraccionats, a compte, retencions, etc., formen part integrant del deute tributari. "No en va, l'article 187.b) de la LGT, en regular aquesta circumstància agreujant, no distingeix entre quota líquida i diferencial, ni es projecta en específic sobre un impost determinat, sigui el de la renda o el de societats o un altre ", assenyala.
Font: vozpopuli.com/
Comentaris