Capgròs
Les assegurances estan presents a les nostres vides de forma quotidiana. Molts de nosaltres som titulars d’almenys una assegurança i la tipologia és ben àmplia: de vida, de la llar, de responsabilitat civil, de salut, del vehicle...Precisament, el fet que sigui un producte que la majoria de la gent percep amb la indiferència pròpia d’allò que és absolutament habitual, fa que poques vegades hi parem l’atenció merescuda. O el que és pitjor, que només hi parem esment quan ens trobem amb un problema relacionat, generalment, amb la negativa de la companyia asseguradora a complir amb les seves responsabilitats i respondre amb les cobertures suposadament contractades. I aquesta no és pas una situació estranya ni poc habitual. Ans al contrari, aquest tipus de conflicte relacionats amb les cobertures de les pòlisses i els serveis de les companyies asseguradores són tan habituals com les pròpies assegurances.
Els contractes de les assegurances són complexes i, en molts casos, contenen clàusules que poden ser de difícil comprensió si no es tenen coneixements professionals sobre la matèria. Recentment, un estudi elaborat pel Consell de Mediadors d’Assegurances assenyalava que un percentatge molt significatiu de les pòlisses d’assegurances més habitual de totes, les que cobreixen el risc dels vehicles, resulten incomprensibles en la seva totalitat si no es tenen coneixements de Dret com a conseqüència dels tecnicismes i el llenguatge emprats en la seva redacció. I la situació no tan sols no millora sinó que fins i tot s’agreuja si parlem d’altres tipologies d’assegurances.
Segons la legislació vigent, aquests contractes complexes no són diferents dels contractes que es fan servir, per exemple, per subscriure un producte bancari en el sentit de que la empresa comercialitzadora està obligada a garantir la transparència i la suficiència de la informació facilitada al seu client per tal de garantir que aquest té una plena comprensió d’allò que contracta. I això és especialment important quan ens referim a les clàusules que limiten l’abast de les cobertures que estem contractant. És a dir, les clàusules incorporades al contracte -gairebé sempre per imposició de la pròpia companyia i sense possibilitat real de negociar- que alliberen en determinades circumstàncies de responsabilitat les pròpies companyies en detriment dels interessos de la persona assegurada.
- Contacta amb el col·lectiu Ronda a través d'aquest enllaç
De la mateixa forma que un contracte de préstec hipotecari pot ser considerat nul quan incorpora clàusules abusives (recorden els cas de les clàusules sòl, per exemple?), els contractes d’assegurances també poden ser-ho. Especialment, quan la companyia imposa limitacions artificioses a la seva responsabilitat que poden haver passat inadvertides a la persona que la contracta i que pensa que està protegir front a una determinada contingència -un accident de circulació, una incapacitat, una avaria domèstica...- sense estar-ho, en realitat.
Quan parlem de conflictes amb les asseguradores, la coneguda màxima que diu que «allò signat, signat està» no sempre és certa. Davant la negativa de les companyies a acceptar la seva responsabilitat i oferir els serveis o abonar les prestacions acordades, sempre és necessari revisar amb professionals de la seva confiança el contingut de la pòlissa, doncs aquesta podria no ajustar-se a la legalitat o la pròpia companyia utilitzar arguments que no són vàlids a l’hora de defugir i negar la seva responsabilitat. Malauradament, no és gens estrany que això succeeixi i cal conèixer quins són els nostres drets per poder defensar-los. I des de Col·lectiu Ronda tenen un equip de professionals que us poden ajudar
Comentaris