segona onada cotitza borsa
segona onada cotitza borsa

AMIC / Jaume Puig

Per què la segona onada no cotitza a borsa?

Jaume Puig, analista, explica per què la borsa no s'està sentint amenaçada per la segona onada.

Pretenc donar resposta a una qüestió certament poc entenedora relacionada amb inversions i empreses: per què les borses no cotitzen la segona onada del virus? Retrocedim al dia 3 de juny, l’índex borsari Eurostoxx-50 tancava al nivell de 3.270 després d’haver pujat un 42% des dels mínims intradiaris de 2.300 del 16 de març. La primera onada del virus estava ja en els seus dies finals i la segona onada no era notícia encara. Han passat més de quatre mesos d’aquella data i l’índex ha tancat el dia 16 d’octubre a 3.245, gairebé el mateix nivell que aleshores tot i que les notícies sobre la segona onada són ara mateix omnipresents. Esbrinem el que està passant a nivell econòmic.

Era previsible que passés

En primer lloc, la possibilitat d’una segona onada a l’hemisferi nord, quan tornés el fred, sempre es va donar per més que probable. En altres paraules, la segona onada del virus no sorprèn a ningú, ni a les autoritats sanitàries ni als mercats.

El focus de la segona onada

En segon lloc, en aquesta segona onada, que ha estat notícia als mitjans ja des del mes de juliol, hi ha una gran diferència respecte a la primera: si bé a la primera onada els mitjans destacaven les morts per la covid i els col·lapses hospitalaris i de les UCI, ara en canvi la notícia està en els casos diagnosticats i en els CAPs. Quan s’analitzen les dades, la segona onada s’observa en la corba de persones infectades però no en la de defuncions, molt més suau que llavors. El mateix succeeix en el conjunt de dades a nivell europeu. El cas té més substància ja que el nombre d’infectats, fonament principal de la segona onada, no és a més homogeni ni pot ser comparable per molt que constantment en veiem els gràfics, ja que a la primera onada es feien tests pràcticament només a les persones greus que entraven als hospitals, mentre que ara es fan tests a gairebé tothom que té cinc dècimes de febre.  En altres paraules, si s’haguessin pogut fer tests a tothom a la primera onada com ara, tal vegada el nombre de casos diagnosticats hagués estat moltíssim més alt que el reportat. La corba de defuncions, per contra, sí que és homogènia. En termes més tècnics, la taxa de mortalitat observada (defuncions dividit entre casos diagnosticats) s’ha enfonsat, passant d’un 7% llavors al 2% actual. Per suposat que la taxa de mortalitat real és encara més baixa que l'observada, ja que existeixen molts asimptomàtics als quals no se’ls fa cap test. L’Organització Mundial de la Salut estima ara que la taxa de mortalitat real voltarà el 0,6%, dada molt inferior a la que estimava a l’abril.

El veritable problema per les economies són els confinaments globals

En tercer lloc, el que fa mal a les economies, als resultats empresarials i a les borses són els confinaments globals. La pregunta que es fa el mercat no és doncs si hi haurà o no una segona onada de virus, sinó si es farà o no un segon confinament global. La resposta sembla ser negativa ara com ara. Per una banda, hi ha l’existència d’una discrepància científica qualificada sobre quina és la millor estratègia a seguir. Així, la recent declaració de Barrington, signada per un grup de científics de Harvard, Oxford i Stanford, amb la signatura de més de 6.000 especialistes en medicina i salut pública de tot el món, no avalen els confinaments globals sinó que defensen el que anomenen “protecció enfocada” als col·lectius de riscs com a estratègia més correcta. D’altra banda, els serveis hospitalaris i d’urgències no han arribat als nivells de saturació que van arribar a l’abril, ni de bon tros. Finalment a ningú se li escapa que un segon confinament global seria, en termes econòmics, molt pitjor que el primer. La capacitat de les empreses cotitzades d’aguantar el primer confinament ha estat molt elevada, en altres paraules, el primer confinament ha danyat poc al teixit empresarial cotitzat. Un segon confinament seria molt pitjor, no ja en termes proporcionals sinó exponencials. Els governants han de prendre decisions tenint en compte la globalitat dels factors.

Millors perspectives mundials

En quart lloc, des de juny fins ara, el Fons Monetari Internacional ha millorat les previsions econòmiques pel món per aquest any 2020. Al mes de juny el Fons Monetari Internacional creia que el PIB mundial tindria un descens del -4,9% l’any 2020. Ara diu que el descens serà menor, del -4,4%. Si analitzem les dades en detall veurem que la millora es produeix especialment als països desenvolupats. Abans deia que aquests tindrien un descens del -8,0% del PIB aquest any, i ara diu que només serà del -5,8%. Millora doncs de les expectatives de tot el món desenvolupat, en països com els EUA, Alemanya, França, Itàlia, Canadà o Japó. Curiosament tot i que hi ha fortes millores també en el conjunt de la Zona Euro, a la qual s’hi estima ara un decreixement del -8,3% del PIB, Espanya en queda al marge, i manté el decreixement ja previst al juny del -12,8%. El cas espanyol es tracta d’una excepció en tota regla, que constitueix sens dubte d’un tema apassionant, l’anàlisi del qual requeriria d’un altre article que no seria pas curt ni plaent.

Els avenços mèdics

En cinquè lloc, els avenços mèdics que hi ha hagut tant pel que fa als tractaments com als tests ràpids. Segons diuen els metges, una mateixa persona en edat de risc, posem per cas de 85 anys, edat a partir de la qual es dona el risc més alt i única franja d’edat que registra una taxa de mortalitat igual a la de la grip espanyola de 1918, té més probabilitats de sobreviure ara que a l’abril. Per una banda, el sistema sanitari està ara molt més preparat i millor dotat de material, i per altra banda és molt més coneixedor no només dels tractaments satisfactoris, sinó també dels contraproduents. Igualment els tests ràpids, com el d’antígens, suposen un gran avenç, no només per què permeten la detecció més rapida dels casos, sinó també pel que poden significar en el procés de normalització econòmica. Sense anar massa lluny, l’Associació Internacional del Transport Aeri, IATA, va posicionar-se molt recentment per tal d’incloure els tests ràpids als mateixos aeroports com alternativa al tancament de fronteres i a les quarantenes a l’entrada. Les proves fetes al respecte han estat satisfactòries.

Països que ja controlen el virus

En sisè lloc, constatar el que passa en els països que ja han controlat el virus. El cas més paradigmàtic es la Xina, on tot va començar. La darrera estimació és que aquest any la Xina tindrà un creixement econòmic positiu del voltant d’un 2%, és a dir que no decreixerà ni tan sols l’any del coronavirus. La recent setmana festiva del “Golden Week” xinesa ha evidenciat com de ràpid torna el turisme una vegada el virus està controlat. Tots hem vist les imatges de la muralla xinesa atapeïda de turistes. Posant-hi números, els xinesos tenen ja una ocupació hotelera superior a la que tenien ara fa un any. La seva borsa, personalitzada en el seu índex més representatiu, el CSI300, puja un 17% en el que portem d’any. En altres paraules, una vegada arrenglerat el virus, la tornada a la normalitat és bastant ràpida. Pel qui es pensi que el cas xinès és diferent, només comentar-li que el que va passar allà s’està reproduint aquí. Per exemple, acabem de conèixer que les matriculacions de cotxes a Europa d’aquest mes de setembre han superat ja a les matriculacions del mateix mes de l’any passat. El mateix va passar a la Xina... només que ja al mes de maig.

La vacuna està més a prop

En setè lloc, la perspectiva molt propera d’una o fins i tot de diverses vacunes. A finals de juliol es varen publicar a la prestigiosa revista mèdica The Lancet, els més que satisfactoris resultats de la primera i segona fase de diverses vacunes. Va ser la primera vegada que el mercat va tenir consciència de què la vacuna arribaria molt abans de qualsevol previsió anterior. Ara mateix hi ha nou vacunes en l’anomenada fase III, la darrera. Això és clar, sense tenir en compte les dues vacunes que ja han estat llicenciades, la russa i una altra de xinesa ja administrada a militars xinesos sense haver completat la fase III, ni les 180 vacunes en total que estan en desenvolupament. Els 15 anys que habitualment es triga en el desenvolupament tradicional d’una nova vacuna, es completaran en un període que anirà des dels 10 mesos fins a un any i mig.  Sense anar més lluny, les dades de la fase III s’estan trametent en temps real a les autoritats sanitàries tant nord-americanes com europees, escurçant-ne molt els temps. La fabricació, per suposat, ja s’està fent abans de què n’arribi l’autorització.

De la mateixa manera que els 10 manaments de la llei de Déu es resumeixen en dos, podríem fer l’exercici de resumir aquestes set raons que hem comentat en una de sola: allò que la borsa ja ha cotitzat és molt pitjor. En altres paraules: és possible que una malaltia, que pot quedar mèdicament resolta abans d’un any des que va sorgir, pugui tenir un impacte permanent en les empreses cotitzades? Molt difícilment, li manca temporalitat.

Comentaris (1)

jordi Fa 26 dies
Home... hem passat de 9000 punts a 6000. Vols dir que queda molt a perdre?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive