Un satèl·lit mataroní en òrbita… fet per nanos de 16 anys!

Què fèiem nosaltres, després de classe o els caps de setmana, quan teníem 16 anys? Sí, quan érem a primer de batxillerat. Òbviament cada persona té la seva resposta però de ben segur que ningú tenia plans tan literalment ‘Llunàtics’ com el grup d’alumnes que ha pres aquest nom per batejar un projecte de creació d’un satèl·lit. Sí, tal com sona. Esgarrapen hores després de classe i queden els caps de setmana. Es troben al garatge d’un d’ells, “el nostre cau” en diuen i porten tot el curs treballant-hi. Aquest abril el seu projecte serà un dels que s’enlairarà i durant dos minuts i mig serà en òrbita. Ells l’han dissenyat, de la mida d’una llauna, n’han fet tot l’estudi, de les funcions al paracaigudes. Aquell dia hi seran controlant amb els ordinadors, assistint al compte enrere, esperant que torni del cel. Tot això, convé insistir-hi, amb 16 anyets.

El grup Llunàtics de Mataró està format per cinc estudiants de primer de batxillerat de l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, amb la tutoria de la Marta Mons Genisans. Els membres del grup són Biel Roig, Carles Moreno, Llorenç Vila, Pol Relaño i Yi Shu. Aquest grup participa en un projecte impulsat per l’Agència Espacial Europea (ESA) a través de l’oficina de recursos educatius. El projecte, conegut com a CanSat, consisteix en desenvolupar un dispositiu de les dimensions d’una llauna de refresc que realitzi funcions similars a les d’un satèl·lit, amb un enfocament especial en la promoció del projecte dins de l’entorn proper.

Com una llauna de refresc

El concurs CanSat, impulsat per l’Agència Espacial Europea (ESA), planteja recrear funcions dels satèl·lits artificials reals en un prototip amb les dimensions i pes d’una llauna de refresc. Aquesta recreació no només consisteix en la construcció del dispositiu, sinó també en la difusió del projecte en l’àmbit educatiu i comunitari.

El repte del grup Llunàtics és desenvolupar un satèl·lit d’un màxim de 300 grams que pugui mesurar pressió i temperatura, mostrar la seva posició via GPS i resistir una caiguda d’uns 1.000 metres a una velocitat mínima de 8 m/s, tot amb l’ajuda d’un paracaigudes. A més, com a part de la seva missió secundària, pretenen alimentar el CanSat amb ones microones, per la qual cosa construiran una Rectenna, un tipus d’antena capaç de captar les ones electromagnètiques i transformar-les en electricitat.

Tot això, els Llunàtics, ho expliquen com si fos la cosa més normal d’aquest món. “Vam trobar el projecte mirant per internet i com que ens coneixem des de primer d’ESO ens va venir al cap d’intentar-ho”, diuen. S’han repartit els rols: un ha parit el paracaigudes, l’altre està pendent de la correlació de dades, un més del disseny, l’altre de les relacions públiques. Són uns apassionats de la física “i dins el món de la física, l’espai ho és tot” i a més no descarten encaminar les seves trajectòries d’estudis en aquest àmbit. 

Els Llunàtics, nom escollit tant en el sentit d’anar a la lluna com de cosa esbojarrada, estan a la recerca de fons (busquen espònsors) perquè s’ho estan pagant tot de la butxaca i ultimant el prototip que s’ha d’enlairar, amb la resta de participants, el mes que ve. S’han fet samarretes i tenen web pròpia (llunatics.cat). 

Realment van forts, aquests nanos. Potser no faran carrera espacial però aquest envit i aquest “3,2,1...” d’ara sempre el podran recordar i explicar.