Capgròs
En períodes d'alta inflació, alguns productes redueixen la seva quantitat en lloc d'incrementar el seu preu de venda, la qual cosa resulta en que el consumidor rep menys pel mateix preu. Aquesta pràctica, tot i que legal, és una manera, en ocasions no del tot transparent, de mantenir el marge de benefici del productor. Els experts l'han batejada amb una etiqueta sorprenent: reduflació.
El concepte es deu a l'economista estatunidenca d'origen britànic Philippa 'Pippa' Malmgren, una experta en geopolítica i economia tecnològica que en el seu moment va assessorar presidents com George W. Bush o Barack Obama, i va anomenar-ho 'shrinkflation', una combinació de les paraules "inflació" amb el verb "shrink" (contraure). A Espanya, en un primer moment es va intentar traduir com "inflació per contracció", però el terme que finalment s'ha popularitzat és reduflació i s'utilitza freqüentment en la premsa i en estudis acadèmics.
¿Què significa la reduflació?
Els analistes es referixen a aquest fenomen com "la inflació invisible". Bàsicament, consisteix a reduir la quantitat de producte venuda al consumidor mantenint (o fins i tot incrementant, en alguns casos) el preu. Aquesta pràctica ha estat present durant dècades, però s'ha sistematitzat i sofisticat en els últims anys.
En el seu llibre 'Signals: How Everyday Signs Can Help Us Navigate the World’s Turbulent Economy' (‘Senyals: Com els senyals quotidians ens poden ajudar a navegar en l'economia turbulenta del món'), Malmgren ho va definir de manera senzilla i intuitiva: "Estem parlant de reduflació quan un producte redueix la seva mida, la seva quantitat o el nombre d'unitats venudes en un mateix envàs sense que aquesta reducció es tradueixi en una baixada de preu". És donar menys pel mateix.
En els últims anys, l'economista, que és molt activa a les xarxes socials, ha parlat del concepte de manera humorística: "La reduflació és l'estrany cas del producte minvant". Com sol dir-se del colesterol, "un assassí silenciós". I la seva principal víctima és l'economia de molts llars, ja que afecta els ingressos familiars i les finances personals, i sobretot als productes de consum molt freqüents, com els aliments envasats.
Aquesta pràctica de "contracció" interessada del volum de producte venut s'ha tornat molt comuna en períodes d'alta inflació. La investigació acadèmica ha demostrat que els consumidors són molt reticents a acceptar augments de preus explícits, però, en canvi, tendeixen a assumir de manera passiva les reduccions de volum, mida o quantitat que no impliquen un canvi de preu, fins i tot quan són perceptibles a simple vista.
Alguns experts parlen de reduflació tàctica o subtil en els casos en què aquesta merma interessada passa desapercebuda. Normalment, això succeeix quan la reducció es situa en la franja entre el 5% i el 10% del volum total del producte.
Alguns exemples: pastes Gallo ha passat els paquets de 500 grams a 450; Danone ven els iogurts a 120 grams enlloc de 125.
Per la seva banda, Carrefour (que ha engegat una campanya contra la reduflació a França) ha identificat 26 productes que s'han encongit sense que els preus hagin vist canvis, d'empreses com Nestlé, PepsiCo i Unilever. Carrefour diu que la llet infantil Guigoz de Nestlé, per exemple, s'havia reduït de 900g a 830g. Una ampolla de te gelat Lipton sense sucre amb gust de préssec -feta per PepsiCo- va passar d'1,5 a 1,25 litres, segons ha informat la cadena de supermercats francesa.
França pren la iniciativa i prohibeix la reduflació
El Govern de França ha pres mesures per intentar posar fi a la reduflació. Aquest març de 2023 va arribar a un acord amb els grups de distribució, que van acceptar reduir els seus marges en una cistella de productes alimentaris i de primera necessitat al preu més baix possible. Aquesta mesura va ser coneguda com el 'trimestre antiinflació', però la pressió dels preus ha obligat el país gal a ampliar aquesta mesura i prendre una altra per frenar la reduflació. És a dir, preu d'una banda i quantitat de l'altra.
"La prohibirem. Des de novembre, tots els productes sotmesos a canvis de quantitat hauran de senyalar-ho a les etiquetes per no enganyar més el consumidor", va anunciar la primera ministra francesa, Élisabeth Borne, en una entrevista publicada al diari Le Parisien.
A més, la principal cadena de distribució del país gal, Carrefour, ha col·locat una pancarta en gairebé una trentena de productes que, segons el supermercat, han reduït la quantitat de producte als seus envasos però no el preu. "L'objectiu de destigmatitzar aquests productes és poder demanar als fabricants que reavaluïn la seva política de preus", va explicar Stefen Bompais, director de comunicació amb el client de Carrefour, en declaracions recollides per la BBC britànica.
Com protegir-se de la reducció de mida
Si una dotzena d'ous es converteix en deu, mantenint el preu inicial, només cal que a l'envàs s'indiqui adequadament que el que s'està comprant és una desena. La responsabilitat de comprovar quanta quantitat d'ous s'està comprant i quan es paga per això recaurà en el consumidor.
No obstant això, la reduflació pot esdevenir una arma de doble tall. D'una banda, pot proporcionar beneficis econòmics a curt termini, en períodes d'alta inflació en què tant l'augment de preus com el canvi de composició o d'ingredients del producte resulten estratègies difícils d'implementar o contraproduents. No obstant això, quan el consumidor percep que s'ha fet servir aquest recurs, pot sentir-se enganyat, perdre confiança en la marca i buscar alternatives.
Comentaris