Què podem fer per pal·liar la inflació

Segons l'informe elaborat per Adecco, el salari mitjà a l'Estat espanyol és de 1.751 euros mensuals, un 6,6% més alt que el de l'any anterior, i màxim històric. Aquest fet, avisen, s'ha d'analitzar amb cautela. El 2020, amb la pandèmia i el confinament domiciliari, va arribar a haver-hi més de tres milions d'assalariats en situació d'ERTO que es consideraven “ocupades”, encara que en rigor el “salari” que percebien (que és, normalment, el 70% del seu sou brut) era una prestació per desocupació. Així, l'efecte ERTO és el que explica els atípics moviments de 2020 i 2021.

No obstant això, aquesta pujada del salari mitjà no és real. Per veure el veritable valor del salari, cal descomptar la variació dels preus al consum. Tal com esmenta l'estudi, en el període 2017-2019, es van produir pujades moderades i, el 2020 hi va haver una lleugera reculada que va donar pas a un increment creixent al llarg del 2021, que continua també el 2022.

Què podem fer?

Segons Pau Cortadas Guasch, professor d'Economia i l'Empresa de la UOC, “el problema més gran de la inflació actual és, d'una banda, que ha estat causada per factors externs al mateix funcionament de l'economia i, de l'altra, que la situació d'incertesa actual fa que mesures contractives que podrien ajudar a controlar la inflació no siguin efectives, sinó fins i tot perilloses”

Per a ell, “el lockdown viscut i la posterior recuperació amb força considerable va fer que la gent es llancés a consumir. Per la part de l'oferta, factors com la manca d'aprovisionaments fa que no es pugui produir tant com es vulgui i, per tant, que augmentin els preus per compensar aquesta quantitat menor oferta.”

D'aquesta manera, tant la inflació com la pujada de l'IPC "generen tres grans problemes: la depreciació de l'estalvi no remunerat, la pèrdua de poder adquisitiu i incertesa”. “Probablement, els dos darrers són els que es notin a més curt termini. És clar que si no existeix una actualització dels salaris en relació amb l'IPC, la pujada de preus fa que hi hagi pèrdua de poder adquisitiu” explica. “D'altra banda, hi ha la depreciació de l'estalvi; tenir els nostres diners sense invertir quan la inflació és positiva fa que aquest perdi valor pel simple fet del pas del temps” afegeix.

Un pas que ha de donar Europa

Sobre les mesures que caldria aplicar, explica que “la resposta del Banc Central Europeu i dels governs en general va ser de caràcter expansiu. Aquestes mesures són bones per ajudar a sortir de la crisi, però tenen el hàndicap de ser generadores d'inflació”. Així, “el problema és saber en quin moment estem. Hi ha molts senyals que ens diuen que no hem sortit del tot dels perills d'una recessió i, per tant, canviar aquestes polítiques monetàries expansives per unes restrictives podrien frenar la reactivació ‟d'una economia encara feble i provocar que caigués definitivament”.

Respecte a les diferències existents a la nostra societat, tant a escala individual com als sectors o les diferents activitats, el professor Cortadas considera que “una inflació com l'actual sol afectar tothom, rics i pobres, però és clar que els marges que tenen uns o altres són diferents”. Per això, les mesures de l'Estat han d'anar encaminades a reduir el cost dels béns bàsics i evitar situacions límits. "Cal atacar el problema d'arrel: el cost de l'energia i les primeres matèries que tenen efectes expansius en els preus de tots aquests productes."