La pandèmia dispara la demanda de microcrèdits i els experts alerten d'una onada de sobreendeutament

La pandèmia de Covid-19 ha disparat la demanda de microcrèdits a l'Estat, un producte financer de fàcil accés però amb tipus d'interès molt més elevat que el crèdit convencional i que, sovint, s'utilitza per pagar factures. Segons l''Informe Europeu de Pagaments de Consumidors' de l'any 2020, elaborat per la consultora Intrum, gairebé un de cada tres espanyols –el 31%- reconeixia que a causa de la crisi econòmica generada pel coronavirus no podia arribar a pagar les factures a final de mes, un percentatge que l'exercici anterior era del 25%. Davant la falta d'ingressos i la impossibilitat d'acreditar solvència econòmica, moltes famílies s'han vist obligades a recórrer a aquest tipus de producte. La situació preocupa als experts, que alerten d'una onada de sobreendeutament si la situació es descontrola.

Les dades del Banc d'Espanya confirmen aquesta tendència. Durant el mes de març, coincidint amb l'estat d'alarma, a l'Estat es van concedir crèdits al consum a menys d'un any per 209 MEUR. Si bé és cert que no tots els crèdits al consum són microcrèdits, la gran majoria de microcrèdits tenen un període de devolució inferior a l'any. Amb el confinament total, la xifra va caure als 110 MEUR a l'abril, però al maig va incrementar-se fins als 189 MEUR i al juliol ja fregava els 350 MEUR. La quantitat demandada es va mantenir estable durant els següents mesos fins al novembre, quan l'import dels crèdits al consum a retornar en menys d'un any va ascendir fins als 510 MEUR, el màxim de l'exercici.

Entre març i novembre, doncs, la demanda de crèdits al consum a curt termini s'ha multiplicat per gairebé 2,5 a l'Estat. La situació econòmica derivada de la pandèmia és la causa directa d'una tendència que afecta grups molt determinats de la població i que no ha passat desapercebuda per les entitats que concedeixen aquesta mena de productes financers.

"Les persones que demanen microcrèdits són gent afectada per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) i acomiadaments, que tenen vora els 45 i 50 anys i a qui els és molt complicat poder trobar una feina nova", explica la professora i vicedegana d'EAE Business School, Cristina Tomàs. En la mateixa direcció apunta la presidenta de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin), Patricia Suárez, qui també afegeix el públic més jove com a potencials clients. "Hem notat un increment de la publicitat d'aquests productes en xarxes socials i televisió, especialment als partits de futbol; les entitats busquen tota mena de públic que necessiti trobar una solució econòmica ràpida", comenta. En aquest sentit, Suárez, apunta que la tendència dels últims mesos anirà a més. "Quan acabin els ERTO i els períodes de carència dels ICO, molta gent es trobarà en una situació econòmica encara més complicada i optarà per aquest tipus de préstec", indica.

Deute que no genera ingressos

A diferència d'altres préstecs, els microcrèdits sovint van destinats al pagament de factures en comptes d'activitats productives que generen futurs ingressos. "El normal és demanar préstec per invertir, però ara es demanen per pagar rebuts de l'aigua, la llum i altres necessitats bàsiques; si no generes diners, la situació es va agreujant", apunta Tomàs. En aquest cas, l'experta no només posa el focus en les famílies, sinó també en les conseqüències que pot tenir això per les empreses que ofereixen microcrèdits. "Si s'atorguen crèdits que no es poden pagar, la salut creditícia de les entitats se'n va en orris", subratlla.

És aquí quan apareix l'efecte 'bola de neu', que es produeix quan l'acumulació de deutes fa impossible retornar el préstec inicial. En el cas dels microcrèdits encara és més evident, ja que la facilitat per accedir a aquest tipus de finançament va lligada a uns interessos del deute més elevats. Segons un estudi elaborat per Asufin, per un microcrèdit a l'Estat de 300 euros a retornar en un mes es paguen 96 euros en interessos, de mitjana.