Octubre és sinònim de castanyes a Mataró

Els xinesos associen els anys a un animal, els mataronins podríem associar els mesos a un negoci, a una escena, a un producte. Setembre és la tornada a l’escola de la mateixa manera que l’octubre és quan s’instal·len les parades de castanyes. Mana la consuetud i és des del pont del Pilar (que aquest any ‘ha caigut’ generosament) quan més de 20 professionals s'han instal·lat als punts habituals i s’hi estaran fins a la Puríssima o fins i tot per Nadal. Cada dia fan foc, torren castanyes, esperen pacientment els clients. Tenen els moniatos fets al punt, duran les mans plenes de sutge i fan números i càlculs. Si fa calor venen menys, si refresca més millor per ells.

Les castanyeres són persones d’ofici i tradició, que es coneixen les castanyes i que de fet rere l’estètica sovint rupestre de les seves parades amaguen un engranatge de negoci que funciona a la perfecció. De la provisió de llenya a l’optimització de l’espai, del càlcul exacte del gènere que cal torrar cada dia, de saber llegir cada jornada per si serà bona o no. També de saber tenir bones castanyes, bons moniatos, de dominar el caliu. O de respondre al pic fervorós de la tarda, vespre i nit de la Castanyada quan les cues i la demanda es disparen sobremanera. 

Qui són les castanyeres?

Rere la flama encesa de cada parada hi ha perfils variats però en la majoria de casos hi ha famílies amb tradició que es dediquen a la castanya des de fa temps de la mateixa manera que durant l’any també feinegen en mercats no sedentaris o en altres produccions. Guanyen una llicència d’ocupació de la via pública i solen cuinar castanyes gairebé idèntiques: no les espereu catalanes perquè la majoria són gallegues i arriben via Mercabarna. Com a bons botiguers que no deixen de ser, no confessen mai quanta castanya venen però es poden moure al voltant dels 50 quilos en una setmana bona. El 31 d’octubre, això sí, dispara tots els índexs. Aquell dia poden vendre prop del 40% del total de la temporada.

En Juan, la María, l’Albert o la Rosa són quatre castanyers que, expliquen, ja han instal·lat les seves parades. La parada, ‘barraca’ segons en Juan, és la de cada any i també la provisió concertada de llenya. Explica que en el càlcul ben bé de què encendre i quant coure hi ha la clau perquè el negoci rutlli. “Ara ja no se’n compren tantes i has de vigilar la quantitat per no enganxar-t’hi els dits”, explica.