Els neobancs, la revolució de les finances

Una de les tendències que creix més en els darrers anys i que té relació directa amb internet i amb la potència dels telèfons mòbils actuals és la proliferació de neobancs, és a dir, entitats 100% digitals que ofereixen determinats serveis bancaris. Un dels factors que els ha anat a favor és la deixadesa de funcions que els bancs tradicionals han practicat en els últims anys, amb un tancament d'oficines massiu i un progressiu menyspreu al client, tant pel que fa a serveis com pel cobrament, del tot exagerat, de despeses i comissions. Avui dia, buscar oficines bancàries de determinades entitats suposa tota una gimcana desagradable pels carrers de qualsevol ciutat. El desdeny que els bancs han demostrat cap als seus clients esdevé terreny adobat per a la proliferació i desenvolupament dels neobancs. Amb possibilitat d'oferir comptes corrents, dipòsits i préstecs, cobreixen la majoria de les necessitats que pot tenir un client convencional i això s'està notant en les seves xifres de creixement.

Probablement, un dels que més forat ha fet dins l'imaginari col·lectiu pel que fa a aquestes noves entitats és Revolut, que té seu a Londres (Regne Unit) i que va ser fundat el 2015 per dos emprenedors de l'est d'Europa, el rus Nikolay Storonsky i l'ucraïnès Vlad Yatsenko. Ara mateix ofereixen tota mena de comptes corrents i d'estalvi, préstecs, targetes de pagament i operativa en mercats (renda variable, matèries primeres i criptodivises). L'any 2022 van aconseguir superar els 1.000 milions de dòlars en ingressos, amb uns trenta milions de clients i 6.000 treballadors. Són dipositaris de 15.500 milions de dòlars dels seus clients. Un altre dels neobancs més coneguts és N26, d'origen alemany i seu a Berlín.
 
Va ser fundat el 2013 per Valentin Stalf i Maximilian Tayenthal, dos amics íntims van fer néixer el seu projecte dins de la incubadora Rocket Internet, engegada per la família Samwer. Al mercat espanyol estan oferint comptes corrents i d'estalvi, així com mitjans de pagament. A escala mundial, han obtingut quatre milions de clients i uns ingressos de més de 300 milions d'euros. Un altre dels grans és MyInvestor, una fintech espanyola amb accionistes molt importants, ni més ni menys que El Corte Inglés, l'asseguradora AXA i la divisió espanyola del banc andorrà AndBank. Ofereixen comptes, dipòsits, tota classe de productes d'estalvi i préstecs hipotecaris. Amb un perfil diferent dels neobancs que acabem de veure hi ha Wise, una entitat enfocada en les transferències internacionals en diferents divises, no debades, el seu eslògan és diners sense fronteres.

Prometen poder fer transferències en quaranta divises diferents a 160 països, amb un estalvi important en els costos. Els fundadors (2011) van ser els estonians Kristo Käärmann i Taavet Hinrikus. Les possibilitats que ofereix ser propietari d'un banc sense invertir en estructura física ha empès a dues empreses sense relació amb les finances a crear els seus propis bancs, és el cas de la companyia de telecomunicacions Orange i de l'automobilística Renault. Els primers ofereixen serveis financers als seus clients de telefonia (que a l'Estat també són els de la marca Jazztel), bàsicament comptes corrents, d'estalvi i mitjans de pagament.
Pel que fa a Renault -que es promocionen amb el curiós eslògan la banca dels nou-rics- se centren en comptes corrents i dipòsits d'estalvi. Cal dir que tots els comptes corrents que hem vist fins ara tenen el gran avantatge de no tenir despeses i d'oferir rendibilitat positiva per als diners allà dipositats. No sembla existir límit per al creixement d'aquest tipus d'entitats, sobretot quan els bancs tradicionals continuen amb la seva proposta insòlita de maltractar als seus clients habituals per mitjà d'un servei cada cop pitjor.