L’economia espanyola creix a l’estiu, però és real?

Entre el juliol i el setembre, l’economia espanyola ha registrat un creixement rècord del 16,7%. Durant el segon trimestre havia experimentat una davallada del 17,8%, en bona part com a conseqüència de la crisi del coronavirus. L’evolució positiva de l’estiu suposa que l’espanyola és la segona economia de l’Eurozona que més ha crescut durant el tercer trimestre. De totes maneres, segons les dades avançades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), aquest augment no ha estat suficient per recuperar els nivells del 2019. En termes interanuals, el PIB ha caigut un 8,7% en el tercer trimestre. La xifra és menor, això sí, que la del trimestre anterior, que va ser del 21,5%.

Esperança o miratge? Aferrant-nos a les xifres de l’estiu, cal dir que han coincidit amb la reobertura de la majoria d'activitats econòmiques després de la primera onada de la Covid-19. La contribució de la demanda domèstica al creixement interanual del PIB és 7,8 punts inferior a la de l'any passat, però 11 punts superior que durant el segon trimestre. D'altra banda, la demanda externa aporta 0,9 punts menys, 1,8 més que l'anterior trimestre, de ple confinament. La despesa de les llars registra una taxa anual del -10,4%, però un augment de 14,8 punts més que en el segon trimestre, mentre que el consum de les administracions públiques creix un 3,7%, sis dècimes més.

Pel que fa a la demanda externa, les exportacions de béns i serveis cauen un 17% en comparació amb el tercer trimestre del 2019, però pugen 21,1 punts respecte al segon trimestre. La recuperació es deu a l'increment en exportacions de béns (del -27,3% al -4,6%), i de les exportacions de serveis (del -61,3% al -42,8%). Dins d'aquest grup, la despesa dels no residents puja 24,9 punts, del -99,2% al -74,3%.

Les importacions disminueixen un 15,7% en comparació amb l'any passat, però sumen 17,8 punts respecte al trimestre anterior. La moderació en la caiguda s'explica per l'augment d'importacions de béns (del -30,7% al -11,%) i d'importacions de serveis (del -45,4% al -34,8%). La despesa dels residents espanyols a la resta del món puja 28 punts interanuals, i passa del -96,3% del trimestre passat al -68,3% d'aquest.

Tot aquest batibull de xifres ve a explicar una cosa que sembla de calaix. Després d’un tancament gairebé total de l’activitat econòmica abans de l’estiu, és normal que el tema millori durant els mesos de juliol-setembre un cop es va donar per acabava la primera onada del coronavirus. Caldrà veure com afecta a l’economia aquesta segona onada, però l’expert Daniel Lacalle ja alertava a El Español que la cosa no pinta massa bé: “Espanya, en aquest 2020, ni creix ni crea ocupació, més aviat decreix i destrueix llocs de treball. Això (les dades explicades al principi) no és "créixer", és un rebot per efecte base que mostra que després de mesos de reobertura la devastació econòmica és enorme i no té precedents en la nostra democràcia. El meu estimat Marc Vidal ho explicava perfectament: Si partim de 100 i vam baixar un 18%: 82. Si pugem de 82 un 16,7%: 95,7. No és créixer. No només el PIB del tercer trimestre mostra una caiguda interanual sense precedents, sinó que les estimacions de les cases d'anàlisi per al quart trimestre són de tornar a taxes negatives.” Així doncs, tot sembla més un miratge que una esperança mínimament fonamentada.