Què demanen els pagesos?

Les protestes agrícoles que han col·lapsat França i altres països europeus arriben a Catalunya amb una crida contundent dels pagesos. Els últims 15 dies han estat marcats per tractorades, bloquejos viaris i manifestacions massives que posen de manifest les preocupacions profundes d'aquest col·lectiu. La pregunta que molts es fan és: què demanen exactament els pagesos i per què protesten?

1) Menys burocràcia a les administracions: Els pagesos es queixen de l'excés de burocràcia que envolta la seva feina quotidiana. La Laia de l'Alt Urgell destaca la necessitat de deixar de fer la feina de pagès per convertir-se en gestors, amb tràmits que moltes vegades semblen innecessaris. El Ramon de l'Urgell expressa el cansament dels pagesos, alertant que aviat hi haurà més controls externs que temps per treballar les terres.

2) Que s'escolti als pagesos: Sabina de Lleida recorda a tothom que sense els pagesos no hi ha menjar. La demanda és clara: volen ser escoltats i reconeguts com a actors essencials que proporcionen aliments a la societat. És una crida per valorar la seva feina i comprensió sobre la seva importància vital.

3) Limitar les importacions: La demanda de preus justos i reconeixement com a gestors del territori és una prioritat per als pagesos. Ricard de les Borges destaca la dificultat de competir amb altres països que utilitzen productes fitosanitaris prohibits a Catalunya. A més, la tècnica de camp Cristina posa de relleu la incongruència de prohibicions locals i permisos d'importació contradictoris.

Francesc del Baix Camp utilitza una analogia clara per il·lustrar el seu punt, comparant la situació amb els cotxes elèctrics. La preocupació és que, mentre les restriccions locals poden ser severes, les importacions són menys limitades, creant un desavantatge competitiu per als pagesos.

4) Altres demandes: Diverses veus es manifesten sobre altres qüestions crítiques. Albert del Baix Ebre alerta sobre la manca de relleu generacional, subratllant que la majoria dels pagesos tenen 65 anys o més. Aquesta falta de continuitat posa en perill la producció futura i podria traduir-se en escassetat alimentària als prestatges en els propers anys. Valentí, ramader, destaca la inaplicació de la llei de seguretat alimentària, que permet que petits productors venen els seus productes a preus poc dignes.

Una crida per ser escoltats

Així doncs, les protestes dels pagesos catalans reflecteixen una crida desesperada per ser escoltats, per una reducció de la burocràcia, la limitació de les importacions per mantenir preus justos, i la necessitat de protegir el futur de la pagesia amb polítiques coherents i relleu generacional. Aquest moviment destaca la importància de comprendre i abordar les preocupacions dels pagesos per garantir una agricultura sostenible i una seguretat alimentària continuada.

Font: rac1.cat/el-mon