Capgròs
“Acabo a les 18 h de la feina i els meus companys em miren malament”, “la meva jornada laboral és de 8 a 17 h, però podríem dir que la duplico”, “he fet una entrevista de feina i m’han dit que no tindré vida personal, però que avançaré molt laboralment” o “envio correus el cap de setmana així es nota que hi estic present”. Aquests són alguns dels comentaris que ha rebut VIA Empresa sobre les hores extres a Catalunya: un tipus de pràctica molt arrelada i recurrent al nostre país des de fa dècades. Les fem, no les cobrem i el pitjor de tot, no les qüestionem.
Com apunta Iván Ciudad-Valls, professor de la UOC i expert en recursos humans, “abans era força habitual a totes les activitats fer un bon sobresou a base d’hores extres, les quals no es declaraven i es pagaven en diners B. Tot això és cosa del passat i tot i que encara hi han activitats que mouen diners no declarats, la vigilància i control de les autoritats competents sobre el sistema ha fet que tot hagi canviat molt i ja no és tan habitual com abans que els empresaris treballin amb diner negre”.
Des de llavors s’ha avançat i, molt, en el mercat laboral. Com a conseqüència el 50% de la contractació del setembre és indefinida, el registre horari compleix tres anys i ben aviat s’aprovarà l’Estatut del becari, que regularà les pràctiques abusives dels més joves. No obstant això, les xifres de l’enquesta de població activa (EPA) han fet saltar les alarmes: el 49% de les hores extres no es paguen a Espanya. És el nivell més alt des del segon trimestre del 2020 i, obviant el període de la covid-19, el percentatge més alt dels últims cinc anys, segons l’Institut Nacional d'Estadística (INE).
Cristina Torre, secretària d'Acció Sindical de CCOO Catalunya, apunta que “hi ha un increment d’activitat econòmica amb la recuperació de la sortida de la covid-19 i tots els elements d’incertesa, de pujada de preus, fa que les empreses no contractin a persones aturades i estiren les hores extres per no contractar. És el que es detecta en qualsevol període de creixement econòmic i més quan hi ha incertesa a causa de la guerra d’Ucraïna”.
“En aquests moments hi ha un augment d’hores extres des de l’últim trimestre del 2021. Fa tres trimestres que s’incrementen les hores extres, tant les pagades i no pagades. I en aquest últim trimestre es produeix un increment més gran de les no pagades, passant d’un 40% a un 49%. D’aquí les xifres alarmants”, continua la sindicalista de CCOO Catalunya.
L’escàndol de les 116.689.865 hores sense retribuir
“Som un país on les empreses fan molt de frau amb les hores extres. L’últim mes es van fer 4 milions d'hores extres i gairebé la meitat, 1,88 milions, no van ser remunerades. Per tant, els treballadors que les van efectuar ni han cobrat ni han rebut el descans pertinent. Les organitzacions, a part de fer un frau, estan estafant a la societat, ja que no es cotitzen i repercuteix en l'estat del benestar i els serveis públics pertinents”, apunta a VIA Empresa Núria Gilgado, secretària de Política Sindical a la UGT de Catalunya.
“Des d’UGT hem fet una estimació amb la pèrdua de cotització de les hores que es fan i no es paguen i el càlcul final és de 116.689.865 hores que no s'han pagat. És important fer el càlcul de quants llocs de treball estem deixant de contractar a causa de la mala praxi i el resultat és de 2.400 llocs de treball perdut a Catalunya”, remarca Gilgado.
Comentaris (1)