Capgròs
Catalunya necessita una inversió de 50.900 milions d'euros fins al 2040 per corregir el dèficit "sistèmic" d'infraestructures, segons càlculs que la Cambra de Comerç de Barcelona ha fet públics aquest dimarts. L'estudi de la corporació amplia el presentat el 2019 que situava en 45.000 milions la inversió necessària després d'uns anys de "cronificació del baix nivell d'inversió" tot i l'increment de les partides pressupostàries, ha detallat Alícia Casart, directora del gabinet d'estudis d'infraestructures de l'ens. D'altra banda, avisa que el corredor mediterrani "quedarà col·lapsat" el 2030 si no s'amplia la capacitat de la via que haurà d'assumir 35 trens de mercaderies més al dia i l'increment de l'oferta d'alta velocitat de passatgers
"L'arrel del problema són els incompliments sistemàtics que hi ha en l'execució d'infraestructures per part de l'Estat espanyol", ha denunciat la presidenta de la Cambra de Comerç, Mònica Roca, que ha detallat que el 80% de les actuacions depenen del govern espanyol.
La xarxa de trens recull gran part de les reivindicacions, començant per una nova planificació per incrementar la capacitat de Rodalies. Més enllà de l'àrea de Barcelona, reclamen impulsar un nou sistema de serveis regionals que connecti les ciutats mitjanes amb el conjunt de la xarxa, sense oblidar els extrems de les corones metropolitanes de Manresa, Igualada i Vic.
Segons les dades del mateix ministeri, el pes de Rodalies ha baixat del 34% al 43% en les últimes dècades, fet que provoca que, per exemple, els trajectes per accedir a Barcelona amb cotxe dupliquin els viatges amb tren. La Cambra ha fet una crida a la Generalitat perquè dissenyi amb visió territorial la "gran assignatura pendent" de la xarxa ferroviària que és el servei regional. "No pot ser que per anar de Lleida a Sabadell tinguis tres trens al dia", ha exemplificat Casart.
El corredor mediterrani, col·lapsat
A més, la Cambra ha enviat un crit d'alerta pel que fa al corredor del Mediterrani, la via ferroviària que ha de transportar mercaderies des de la Península Ibérica a tot Europa i que està prevista que s'acabi el 2026, amb dues dècades de retard.
Segons ha detallat Casart, el compliment dels objectius de descarbonització marcats pel govern espanyol impliquen incrementar la quota ferroviària del 4% al 10% del trànsit terrestre, cosa que implicaria uns 35 trens més que travessarien la frontera amb França. Aquest increment, sumat a l'augment d'oferta per la liberalització de l'alta velocitat amb operadors com Renfe o SNCF pot col·lapsar la capacitat de la via o fer que no es compleixin els objectius de reducció d'emissions.
"Cal pensar-ho ja i des de l'Estat no ho estan fent perquè consideren que ja han complert", ha lamentat la directora del gabinet d'infraestructures de la Cambra, que ha avisat que hi haurà "problemes a tot arreu". Com a primeres actuacions per pal·liar-ho, ha demanat que s'implementi una via segregada d'ample internacional de mercaderies des de Mollet fins a Portbou per separar-la de la de passatgers i que s'abordi la remodelació de la xarxa de Tarragona amb una línia de mercaderies que passi per l'interior. Aquesta segona actuació ja està en fase d'estudi per part del ministeri.
Ampliació de l'aeroport
L'ens que dirigeix Mònica Roca ha tornat a reclamar que es defineixi "amb urgència" el model que permeti a l'aeroport Barcelona incrementar la seva capacitat operativa, i en paral·lel, desenvolupar Girona i Reus i les seves connexions ferroviàries d'alta velocitat.
Preguntada per les declaracions de la ministra de Transports, Raquel Sánchez, que va demanar una actitud menys "victimista" a l'hora de parlar del dèficit d'infraestructures, Roca ha assegurat que continuaran "posant les xifres sobre la taula". "A ella li seria mes fàcil que deixéssim d'exigir-ho però com a Cambra de comerç hem de seguir exigint a totes les administracions que es compleixin les promeses. El dèficit d'infraestructures és una cosa històrica, sistemàtica", ha dit.
Comentaris