Capgròs
Es pot mesurar la felicitat d'un país? Sembla que sí i, a més, hi ha un clar guanyador des de fa més de sis anys. Finlàndia és oficialment el país més feliç del món, segons el World Happiness Report 2023, seguit de Dinamarca i Islàndia. Una nació amb més de 5,5 milions d'habitants que no es pot entendre sense la seva aposta per la internacionalització, la innovació, l'educació i la multinacional que ho ha revolucionat tot: Nokia. A continuació, una incursió per descobrir com és l'economia del país més feliç del món, amb la contribució de catalans que hi han viscut, finlandesos sobre el terreny, experts en la matèria i una mirada sincera des de Catalunya.
Quin és el secret de la felicitat finlandesa? A grans trets poc tenim a envejar d'un país amb una població similar a la nostra, amb dos idiomes oficials i una climatologia que a l'hivern es converteix en el país on sempre és de nit. Però sí que destaca el "pragmatisme i la naturalesa" com a elements diferencials, segons Markku Lehtonen, finlandès investigador del Departament d'Humanitats de la UPF, que fa més de quatre anys que viu a Catalunya.
Les claus de la felicitat (i alguna sorpresa)
Extreballadors de Nokia, que prefereixen no revelar la identitat, expliquen que el benestar finlandès té a veure amb la socialdemocràcia nòrdica i "la poca diferència entre els nivells d'ingressos de la població", juntament amb una forma de pensar bastant similar, fet que ha propiciat que les diferències entre les agendes dels partits tradicionals siguin petites, excepte els nous partits d'extrema dreta.
Un altre element interessant té a veure amb el baix nivell de corrupció del país i la confiança que té la població amb les institucions. De fet, l’antic primer ministre Matti Vanhanen va patir un gran escàndol de corrupció quan la premsa va publicar que una empresa de construcció li va donar fusta per valor de 1.000 euros. També és interessant la manca de classes d’elit i la transparència salarial dels càrrecs públics. O, com a curiositat, l’import de les multes poden variar segons el poder adquisitiu de cadascú.
Gran part del benestar consisteix en els alts impostos que paguen i que financen els serveis públics, l'educació, la sanitat, les infraestructures i les xarxes de seguretat social. Un fet que determina l'alta qualitat de vida i que els ciutadans ho veuen "retornat a la societat". No es pot obviar, tampoc, l'èmfasi en la conciliació de la vida laboral i familiar, amb jornades flexibles (molts d'ells finalitzen la jornada laboral a les 16 h), àmplies vacances i polítiques de permís parental sòlides.
I, finalment, la qualitat ambiental: els països nòrdics són coneguts pel seu compromís amb la sostenibilitat ambiental i els seus entorns nets i verds. L'accés a la natura, l'aire i l'aigua neta poden contribuir a la felicitat i el benestar.
Unes dades per tenir en compte. No fa falta ser el país amb el PIB més alt del món per ser feliç i, en el cas finlandès, tan sols ocupa la posició 47, mentre que Espanya la 16. Pel que fa al deute públic és del 72% del PIB i al nostre país és de més del 113%, segons Xavier Ferrer, president de la Comissió d’Economia Internacional i Unió Europea del Col·legi d’Economistes de Catalunya. I un canvi de tendència als rànquings, segons Ferrer: “cada vegada valorem més la vida de les persones i no només un índex econòmic”.
Comentaris