“És gairebé com si se t’aparegués la verge Maria!”. Susi Navarro encara no se’n sap avenir. Al llarg dels seus més de 20 anys de carrera en el camp de la fotografia submarina en apnea –ha estat vuit vegades campiona d’Espanya i una vegada del món- la mataronina ha vist tota mena d’espècies sota l’aigua. Però mai s’hauria imaginat trobar-se amb una tortuga com la que ella i dos submarinistes més, Toni Salvà i Àlex Terricabras, van albirar dissabte passat, dia 24, a la costa de Mataró. En concret, a la barra rocosa que es coneix com La Boia, situada a una milla davant del Port. Malgrat que no la va poder identificar en el moment que Navarro la va poder fotografiar, al cap d’uns dies ha pogut descobrir que es tracta d’una espècie molt poc comuna i en perill d’extinció. En concret era un exemplar de Lepidochelys Kempii, una espècie pròpia sobretot del Carib que tan sols s’ha vist al Mediterrani en tres ocasions. L’albirament a Mataró se suma ara a la breu llista.

Dissabte passat al matí els tres submarinistes van desplaçar-se en vaixell fins a La Boia, un emplaçament que, per a Navarro, és “gairebé com casa meva, la conec pedra a pedra”. Hi ha anat en centenars d’ocasions, i aquest cop hi eren perquè Salvà, un dels tres expedicionaris, volia preparar la seva participació al Campionat d’Espanya de fotografia submarina en apnea, que tindrà lloc al setembre a Mataró, a la mateixa Boia. La fotògrafa diu que aquesta zona “mai defrauda”, ja que el propi dissabte hi van veure exemplars tan espectaculars com ara un peix bisbe. Un dels seus companys la va avisar que hi havia una tortuga al fons marí; com que Navarro era l’única que duia càmera, s’hi va aproximar. Era un exemplar molt gran, de gairebé un metre. La tortuga romania del tot quieta, i es temien que era morta, però quan Navarro era a tan sols 60 centímetres seu, va obrir els ulls i es va començar a moure de manera mansa. La van seguir una bona estona, des de la distància, fins que la van deixar prosseguir la seva marxa direcció garbí.

La tortuga ha hagut de nedar milers de milles nàutiques a través de l’Atlàntic des de la costa americana i entrar al Mediterrani per l’estret de Gibraltar

Què hi feia una tortuga com aquesta, de mars tan llunyans, al litoral de la capital maresmenca? Això és el que es pregunta la pròpia Navarro. De fet encara ningú no li ha sabut donar resposta exacta. Quan va publicar la foto als seus comptes de xarxes socials, ràpidament diversos dels seus coneguts en l’àmbit de la biologia marina s’hi van posar en contacte per alertar-la que aquell no era un albirament qualsevol. “En altres ocasions he vist tortugues, però em vaig adonar que aquesta no era una espècie autòctona, la forma del cos i de la closca, la manera com es movia... tot era molt diferent”, explica la fotògrafa. Finalment un expert en vertebrats marins de la Universitat de Barcelona va ser qui, analitzant la foto feta per la mataronina, va identificar l’espècie, en base als dibuixos i formes que presenta a la closca i el cap.

DSC 0159

La Lepidochelys Kempii, també coneguda com a tortuga bastarda, és una espècie de tortuga marina americana de la família Cheloniidae en perill d'extinció. La seva presència s’estén a la costa americana de l’Atlàntic, entre Terranova i Veneçuela, però és especialment habitual a les aigües calentes del Carib i del Golf de Mèxic. L’única manera per la qual ha pogut arribar fins al litoral català és nedant milers de milles nàutiques a través de l’Atlàntic i entrant al Mediterrani a través de l’estret de Gibraltar. “Les tortugues marines poden arribar a fer migracions al·lucinants, recorrent mig món”, constata Navarro. Que sigui un dels escassíssims albiraments d’aquesta espècie al Mediterrani, però, denota com d’extraordinari és el fet.

“En altres ocasions he vist tortugues, però em vaig adonar que aquesta no era una espècie autòctona", afirma Navarro

Aquesta troballa renova l’idil·li recent que manté Mataró amb les tortugues, després que l’estiu passat es visqués com un gran esdeveniment l’arribada, en plena matinada, d’una tortuga babaua que va posar més de 170 ous a la sorra. Malgrat que no té una explicació sobre la presència d’una espècie provinent del Carib, Navarro sí que creu que l’albirament de tortugues es tornarà més comú en els propers anys al litoral català. “L’espècie autòctona s’està recuperant, com també passa amb d’altres: avui és força habitual veure dofins o balenes rorquals a pocs kilòmetres del Maresme, i fa 30 anys era impossible”. Fets que aporten una mica d’optimisme a la dinàmica extremadament negativa en la que han entrat els mars i oceans del món a causa de la contaminació, la pesca abusiva o l’ocupació massiva dels seus marges.