Capgròs
Les Santes genera orgull de ciutat, estreny llaços veïnals ha ajudat a situar Mataró en el mapa, gràcies al seu creixement en els darrers anys, Però aquest creixement ha vingut acompanyat de contrapartides evidents, fins a punts gairebé paradoxals. Quelcom que ha estat alertat des de diferents moviments polítics i socials de la ciutat, però també per la pròpia Policia Local. Moltes de les mirades es fixen especialment en la nit del 25, que a nivell de seguretat s’ha convertit en un problema gros per a la ciutat. Als actes de la Nit Boja, ja de per si complexos de gestionar, s’hi ha sumat el problema que suposa avui la festa alternativa a la platja del Callao, que ha triplicat el nombre d’assistents des de la seva posada en marxa fa sis anys. Des de la Policia es tem que no hi ha recursos suficients per controlar els dos esdeveniments a la vegada.
La festa es programa des de l’any 2012 amb l’objectiu de descongestionar de públic el centre de la ciutat durant la Nit Boja
Posant-nos en antecedents, l’any 2011 la Nit Boja va viure unes aglomeracions que van fer saltar totes les alarmes. Especialment durant el Desvetllament Bellugós es van viure escenes a La Riera que van fer pensar que la gran nit de Santes podia morir d’èxit, fruit de la seva popularització que cada cop atreia més gent, de dins i de fora de la ciutat. Com que un canvi en la forma dels actes o en els seus emplaçaments es va considerar impossible perquè atemptava contra la pròpia identitat de la Festa Major, a l’any següent es va estrenar l’anomenada “contra programació”. Es tractava d’una festa a la platja del Callao, promoguda per una popular emissora de ràdio (llavors, Flaixbac), que durant tota la nit i la matinada punxaria hits d’aquell estiu acompanyat de tota la parafernàlia sonora i lumínica necessària i les veus més populars de l’emissora. Res especialment pensat per Mataró, només una parada més en el tour estiuenc de Flaixbac, però que havia de servir per atreure molts joves que venien a Mataró la nit del 25 per apuntar-se a l’ambient de festa que es respirava a la ciutat, però sense un interès especial pels actes de la Nit Boja en si com ara el Desvetllament o l’Escapada a Negra Nit.
Les primeres edicions d’aquesta festa alternativa es van considerar un èxit en el sentit que van aconseguir alliberar el nucli antic de la ciutat de la pressió de l’excés d’assistents. L’any 2012 va congregar unes 5.000 persones. Però si avancem 6 anys més tard, es pot comprovar que la festa ha crescut a uns nivells que ningú s’esperava a la ciutat. En l’edició del passat estiu, aquest cop comandada per RAC105 i la seva “Gira Fricandera”, hi van assistir 15.000 persones. Hi havia més gent al Callao que al Desvetllament (a l’hora punta n’hi havia 14.600, segons dades de l’Ajuntament). Pensar que, si no fos per aquesta festa, tots els reunits a la platja serien ballant amb en Robafaves o corrent davant les Diablesses, és avui un disbarat. La del Callao és una Nit Boja en paral·lel, que atreu públic per si mateix, i els dos esdeveniments queden units quan els joves pugen en massa des del front marítim cap al Nou Parc Central per acabar a La Ruixada. Es dona la circumstància que en els darrers anys també ha augmentat molt el nombre de persones ateses durant la festa: el 2018 van ser 64, convertint-se així en el principal focus d’atencions sanitàries de tota la nit del 25. La majoria per excessos etílics: al Callao s’hi viu autèntic ‘macro-botellón’ que atreu joves d’arreu de la comarca i dels entorns de Barcelona.
Durant els darrers anys ha triplicat la seva assistència i aquest 2018 va tenir més públic que el propi Desvetllament
En definitiva, la contra programació que havia d’alliberar Les Santes de la pressió d’una afluència excessiva ha acabat fent que Mataró atregui encara més persones la nit del 25. En la darrera Junta Local de Seguretat es va posar el tema sobre la taula, i la Policia Local va avisar als responsables polítics que la situació distava de ser fàcil de controlar. “Donar un bon servei policial a dos espais plens de gent alhora és molt complicat per la quantitat de recursos necessaris”, resol el regidor de Seguretat, Juan Carlos Jerez. A la Junta Local es va posar de manifest, segons Jerez, que “cal fer un pensament” respecte al que passa durant la Nit Boja a Mataró, tot i que assegura que no s’ha pres cap decisió al respecte. Aquesta, afegeix, s’ha de produir en un marc molt més ampli que inclogui una reflexió sobre el model de festa de Les Santes. L’opinió des del punt de vista policial, en tot cas, va quedar molt clara.
“L’acte ha crescut desmesuradament i ni l’organització ni l’Ajuntament saben minimitzar els efectes nocius” (Restaurant Can Margarit)
El regidor Juan Carlos Jerez apunta que en els darrers anys s’ha millorar el servei de seguretat privada, però malgrat tot segueix sent complicat de gestionar. També es posa sobre la taula la qüestió dels accessos al passeig Marítim, que es fa per passos subterranis que fàcilment poden col·lapsar-se quan l’afluència és massa elevada, així com la presència de les vies del tren, que obliga a posar tanques en paral·lel a tot el seu recorregut, malgrat que de nit no hi hagi trànsit ferroviari.
Queixes dels establiments de la zona
Els negocis de la zona del Callao també fa temps que protesten per les conseqüències d’aquesta “contraprogramació”. Un exemple és el restaurant Can Margarit. El seu responsable, Marcel Margarit, apunta que l’esdeveniment “ha anat creixent de forma descontrolada i ni l’organització ni l’Ajuntament han trobat la manera de minimitzar els efectes nocius que ocasiona”. Des del restaurant, explica, s’han vist obligats a contractar seguretat i vigilància per evitar que aquestes efectes els perjudiquin. Menciona qüestions com la massificació, alt consum d’alcohol, baralles, incivisme i vandalisme. A més, en aquesta darrera edició constata que, per petició de l’Ajuntament, han hagut de desmuntar la terrassa per raons de seguretat, “amb el que això suposa per a un negoci com el nostre, amb 25 persones en plantilla i una alta estacionalitat”.
Comentaris