La música i el teatre com a escenari

El músic i escenògraf mataroní Marc Salicrú només té 25 anys però la seva trajectòria en el món creatiu ja és ben àmplia. “Vaig iniciar-la quan encara era a l’institut i just quan vaig sortir-ne em van començar a aparèixer oportunitats de feina. Sempre em mantinc actiu amb diversos projectes”, explica. És bateria del grup The Free Fall Band, una banda que ja l’any 2012 van destacar amb el seu LP ‘Elephants Never Forget’, fent que els responsables del Primavera Sound apostessin per ells i apareixent al cartell d’alguns dels principals festivals de l’Estat. Aquest 2018 van ser al Primavera Sound i a altres escenaris acompanyant l’Amaia d’Operación Triunfo. “Ara que ja hem acabat aquesta gira començarem a gravar nou disc de The Free Fall Band en uns mesos”, diu.

Salicrú, a banda de músic, també destaca amb la seva faceta d’escenògraf. Està nominat a dos premis Butaca en les categories d’escenografia i il·luminació per les obres ‘La Calavera de Connemara’ i ‘Esmorza amb mi’. Uns premis on el públic és qui vota els guanyadors. “El nostre objectiu com a creadors teatrals és que la gent vingui al teatre i puguin endinsar-se en les històries que els presentem. Que siguin precisament aquestes persones les que transmetin que la teva feina és una de les destacades de la temporada ja és un èxit. És important que el públic empatitzi i li agradi l’obra perquè sinó no tindria sentit el que fem. És fantàstic”, argumenta.

Què prioritzes més, la teva faceta musical o la teatral?

Tot va molt de la mà. Jo vaig començar en el món de la música quan encara era alumne de secundària, fent concerts i publicant el nostre debut. Tot ha anat prenent forma segons les circumstàncies. Després de girar per Anglaterra ens vam donar un respir. Em van començar a sortir feines i vaig entrar en l’àmbit de l’escenografia. Ara fa un any vam reprendre l’activitat amb el grup i vam començar a preparar el nou disc, però ens va sorgir la possibilitat de col·laborar amb l’Amaia. Aquest any m’he trobat compaginant les facetes de músic i escenògraf, però mai he tingut la sensació d’haver de triar. Crec que els dos àmbits van molt lligats, en escenografia la música és un element imprescindible per imaginar-nos els mons que volem crear a l’escenari.

Creus que és fàcil guanyar-se la vida a Catalunya en l’àmbit cultural o musical?

Depèn. Jo suposo que vaig tenir la sort d’estar en el lloc oportú i en el moment adequat. Va ser sortir de l’institut i no parar de fer coses. Per algunes d’elles no veig ni un duro, per altres si que n’acabo veient algun, hi ha projectes que duus a terme com a inversió de  futur...  Jo ara mateix em puc guanyar la vida. No tinc una vida meravellosa però sí que és la que em ve de gust tenir, no tinc la sensació d’estar tot el dia patint malgrat que no és pas una feina amb la que tens gaire estabilitat. Al final són projectes que duren unes setmanes o uns mesos determinats.

L’obra teatral ‘La calavera de Connemara’ on tu ets escenògraf  està nominada a quatre premis Butaca. Què la fa tan especial?

Crec que aquestes nominacions són un reconeixement a una manera d’entendre i fer teatre. És un espectacle que ha estat dirigit i ideat per l’Iván Morales on s’intenta que l’obra sigui una experiència immersiva per l’espectador, que formi part de la història. També l’Iván té una manera d’escriure i dirigir que interpel·la directament a l’espectador des d’una mentalitat molt contemporània i crec que això és el que més connecta amb moltes franges d’edat.  En la part escenogràfica hem buscat espais que siguin molt envolvents, que donin la sensació que quan entres a la sala ja et transporten a un altre lloc, fent que ja formis part d’allò que es representarà.

En l’àmbit musical, com ha estat la vostra experiència tocant amb l’Amaia?

Ha estat bastant brutal perquè és una gran músic, molt bona cantant i pianista. Nosaltres estàvem començant a gravar disc a principis d’any i vam parar perquè va sorgir aquest projecte i al final va ser un plaer i una responsabilitat estar amb ella a segona línia. Ara ja hem acabat aquesta col·laboració i ens volem centrar de nou en gravar el disc de The Free Fall Band. Esperem tenir-lo publicat l’any que ve.