Més de 87.000 mataronins, cridats a votar

Un total de 87.292 mataronins i mataronines estan cridats a votar el proper diumenge, 28 d’abril, per les eleccions Generals a l’Estat espanyol. Són poc més de mil electors més que ara fa tres anys, quan es van celebrar els darrers comicis a nivell estatal. A la capital del Maresme hi ha un total de 116 meses distribuïdes en 75 seccions electorals i localitzades en 21 edificis diferents. Com és habitual, es podrà votar des de les nou del matí i fins a les 20h. Cadascun dels mataronins i mataronines han d’haver rebut al domicili on es troben empadronats una carta censal amb el seu lloc de votació. L’ajuntament ofereix un servei d’acompanyament per persones amb problemes de mobilitat. es pot demanar des del 010 fins divendres, dia 26 a les 19h.

Al portal mataro.cat es pot consultar on s’ha de votar seguint tres passos senzills: escollint primer el carrer on es viu, posant el NIF i, com a últim pas, escollint quin tipus d’eleccions es vol consultar, ja que enguany es viuran tres comicis diferents: eleccions generals, europees i municipals.

Són les primeres Eleccions Generals que es realitzen a un mes de les municipals 

Es tracta d’uns comicis inèdits, en el sentit que mai s’havia donat des de la restauració de la democràcia unes eleccions generals tan properes amb les municipals, un fet que segurament tindrà un efecte en la pugna per l’alcaldia del mes de maig. Caldrà veure com afecten els deu mesos de govern socialista, que semblen haver impulsat a Pedro Sánchez a una forquilla de vots superior a la de fa tres anys, i l’ascens de l’extrema dreta que podria tenir representació a Mataró després d’aquests últims mesos de creixement imparable. També serà interessant saber qui dominarà en l’espectre sobiranista.

A les municipals, CiU ha estat el partit hegemònic entre els nacionalistes a Mataró, però també és cert que en les darreres Generals va ser ERC el partit més votat d’entre els independentistes amb un 14,48% dels sufragis. De fet, en les eleccions al Congrés de 2016 el vencedor a Mataró va ser Podem (23,66%), seguit del PSOE (18,08%) i de l’esmentada ERC. Per darrera, PP amb un 14,48%, Ciutadans amb un 12,57% i CDC amb un 11,83% van tancar la votació. 

Casado, Sánchez o Abascal poden tenir molt a veure amb el que passi als comicis al consistori 

El més sorprenent són les xifres de Podem amb més de 13.400 vots a les generals d’ara fa tres anys, unes dades que en unes municipals li permetrien governar la ciutat. Però ja se sap que a Mataró, les dinàmiques locals i estatals no acostumen a encaixar. I enguany falta saber l’efecte de tantes novetats sobre el paper: Pablo Casado com a nou líder popular, Pedro Sánchez encarant les eleccions com a president, Podem remant contracorrent sense l’efervescència dels darrers comicis i la consolidació de Ciutadans. Tot plegat, a més, amb el dubte de com respondrà l’electorat independentista davant els seus partits en les primeres eleccions després de l’1 d’Octubre, l’encallament del procés i les diferències evidents entre ells.

Un altre dels factors que genera incògnita és Vox. El partit d’extrema dreta va aparèixer amb força a Andalusia en treure 400.000 vots, i caldrà veure si l’ascens i presència que li donen la majoria d’enquestes (per sobre del 10% de vots totals) té un impacte a la capital del Maresme i com afecta això als partits conservadors, sobretot al PP. L’única referència més o menys homologable que hi ha fins ara són els 2.572 votants de Plataforma per Catalunya de les municipals de 2015. La seva líder, Mònica Lora, ara és la coordinadora de Vox al Maresme.