Els reptes de David Bote per als propers quatre anys

És l’hora de la veritat per al projecte que David Bote té per a la ciutat de Mataró. Ha sobreviscut a un primer mandat amb una majoria molt frágil –els dos primers anys amb un pacte amb CiU que tampoc els atorgava la majoria absoluta, i després de trencar-se la sociovergència, dos anys més fent equilibris amb tan sols sis dels 27 regidors del consistori- i n’ha sortit reforçadíssim amb una àmplia victoria a les municipals del 26-M. De sis a 13 regidors, i amb un pacte estable amb els comuns que li atorga la majoria necessària perquè el Ple no li pugui tombar cap projecte.

Ha arribat, per tant, l’hora de les concrecions. Tot allò que el govern municipal no va poder tirar endavant durant els darrers quatre anys, ara s’ha de poder fer. A la complexitat política d’un govern en minoría dins d’un Ajuntament hiperfragmentat del mandat anterior, s’hi van sumar la precària situación económica que l’Ajuntament arrossegava dels anys més durs de la crisi. Però avui, sense que encara sigui ideal, l’estat de les arques municipals ha millorat força i, com s’ha pogut veure en els darrers pressupostos, hi ha més capacitat d’inversió.

El govern es va passar el mandat anterior impulsant plans i auditories en molts àmbits, sense dur a terme accions concretes; ara és l'hora d'executar-les

Al govern de Bote se l’ha acusat, sovint amb part de raó, que s’ha passat quatre anys dissenyant plans i encarregant auditories sobre els principals temes candents a la ciutat, sense fer cap aposta concreta ni dur a terme cap actuació per a solucionar-los. Casos com el Port de Mataró actualment en decadència, el Districte TecnoCampus pendent de desenvolupar, el Pla de Mobilitat que s’ha d’aplicar, l’ampliació del Mataró Parc que no es concreta, el futur del solar de Can Fàbregas que és tot un misteri o el Pla d’Impuls del Centre, amb preciosos plànols i cap dotació pressupostària; així com el Pla Estratègic Mataró 2022; tots ells estan pendents de rematar. Ara ha arribat l’hora.

El comerç: triple front

Tres dels principals reptes d’aquest mandat convergeixen en l’àmbit comercial: l’ampliació del Mataró Parc, el futur del solar de Can Fàbregas sense El Corte Inglés, i la revitalització del comerç urbà. En el primer cas, el PSC haurà de lidiar amb el seu nou soci de govern, els Comuns, que no veuen clara l’ampliació. La manera com es plasmarà és clau, ja que les ambicions de l’operadora xoquen amb el temor que un centre comercial que dobli la seva mida pugui acabar aixafant la resta de comerços de la ciutat. El projecte urbanístic també és molt complex i caldrà veure com es deslloriga.

Ampliació del Mataró Parc, revitalització del comerç urbà i el futur del solar de Can Fàbregas

El concurs del Pla d’Impuls del Centre té un guanyador, un projecte ambiciós per al casc antic que ha d’ajudar a revitalitzar-lo i, de passada, dotar de nova vida un comerç urbà en decadència. Però ara cal dotar econòmicament el projecte i fer passos perquè esdevingui una realitat. El consistori va manifestar la seva intenció de fer-ho, però està tot per fer. En aquest sentit també serà clau redefinir què es farà al solar de Can Fàbregas, un cop descartat que s’hi instal·li el Corte Inglés. Es vol que mantingui un important rol comercial, però com, amb qui, i perquè? Res d’això se sap.

El port, un moribund a nivell comercial i urbanístic

Ja acumulem anys de titulars que prometen inversions milionàries per al port i plans urbanístics i comercials per revitalitzar-lo i fer que, d’una vegada per totes, aquest equipament sigui vist per als mataronins com un lloc atractiu per passejar-hi, fer-hi un àpat i anar-hi a comprar. Però res es concreta. L’únic que segueix sent evident és que es tracta d’un espai en decadència, sense atractiu per a aquells que no hi tenen un vaixell amarrat.

Cal concretar un pla que revifi el port com a equipament d’ús ciutadà

La majoria de notícies durant els darrers quatre anys han estat negatives –com ara el cessament del gerent del consorci que el gestiona- i ja és hora que es concreti, amb la Generalitat, què s’hi pensa fer.

El TecnoCampus necessita créixer

El darrer gran projecte de ciutat, el TecnoCampus, ja fa una dècada que funciona. I prou bé, tal i com demostren les xifres que presenta any rere any pel que fa al nombre d’estudiants al seu centre universitari adscrit a la Pompeu Fabra, així com per la quantitat d’empreses que hi estan instal·lades. De fet, no hi ha prou espai per a acollir-les, cada cop són més les firmes que truquen a la porta del parc empresarial i universitari. ç

Moltes empreses truquen a la porta per instal·lar-s’hi i el parc es queda sense espai

Aquest ha de créixer, en forma de districte, abraçant edificis existents o de nova creació als seus entorns. Cal estudiar opcions com ara l’adquisició de l’antiga seu de Bankia al Pla d’en Boet, o la construcció d’una residència universitària, així com el nou institut d’FP integral. No es pot deixar que el projecte mori d’èxit.

El desenvolupament del Front Marítim

Mataró creix a tocar de mar. Malgrat que la crisi econòmica segueix present en molts aspectes, els seus efectes s’han moderat i l’activitat econòmica, especialment al sector de la construcció, ha revifat. Quelcom que es nota especialment als sectors pendents de desenvolupar a la ciutat, concentrats al front marítim: Iveco-Pegaso, Ronda Barceló i Rengle.

Oportunitat per reconfigurar la ciutat gràcies a l’impuls del sector de la construcció

Més enllà de la fal·lera constructiva (amb projectes tan polèmics com la torre de 26 plantes) aquests sectors són importants a nivell urbanístics perquè han de servir per connectar el TecnoCampus amb l’estació de Rodalies i amb el centre urbà, i per donar vida a un espai en decadència plena d’edificis industrials buits. Aquest mandat s’ha d’avançar en aquest sentit.

Moure’s millor dins i fora de la ciutat

Hi ha un Pla de Mobilitat aprovat pendent d’aplicar. Una de les principals fites ha de ser establir una nova xarxa per al Mataró Bus, més eficient i que capti més usuaris que no pas aquells que no disposen de vehicle privat o pateixen problemes de mobilitat. També cal regular l’ús de patinets elèctrics i altres vehicles similars, i establir per fi una xarxa de carrils bici com Déu mana, i plantejar-se qüestions urgents com la reforma de la plaça de les Tereses, o la prioritat per a vianants a la majoria dels carrers del centre.

Aplicar el nou Pla de Mobilitat i avançar en la consecució d’una nova estació de Rodalies

Sobre la taula també queden qüestions com la nova estació de Rodalies que s’està negociant amb Adif, a tocar de l’actual, o bé projectes com una estació d’autobusos, que molts ciutadans reclamen.

Apagar el foc als barris

La situació a barris com Rocafonda i Cerdanyola fa témer que hi pugui haver un esclat, ja que els veïns n’estan farts i cada nou incident amenaça amb encendre una espurna fatal. Els problemes socials, econòmics, urbanístics i de seguretat que pateixen aquestes zones són notables, i la percepció és que van a més.

La situació a barris com Rocafonda i Cerdanyola és greu a molts nivells

La solució no pot passar tan sols per augmentar la pressió policial, sinó que cal una actuació integral que també passi per inversions econòmiques i per la creació d’un equip d’agents i mediadors culturals que treballi a fons en les problemàtiques d’aquests barris. El nou alcalde sap que és un tema que té sobre la taula i que no  pot trigar a despatxar.

Habitatge accessible

A Mataró hi ha més de 3.000 habitatges oficialment buits en mans de propietaris privats (ja siguin grans tenidors, petits propietaris o bancs). Bona part estan ocupats il·legalment, en especial a barris com Rocafonda, El Palau o Cerdanyola, quelcom que sovint genera problemes de seguretat i de convivència veïnal.

El projecte ‘Yes we rent’ ha de donar fruits per facilitar l’accés a l’habitatge

Aquest fenomen es dona, en bona part, perquè el parc d’habitatge social i a preu assequible és molt reduït a Mataró, i moltes famílies no es poden permetre un pis en condicions. Mataró ha impulsat el projecte ‘Yes we rent’ per facilitar que es posin més pisos a lloguer a preus raonables, i durant aquest mandat s’han de plasmar els resultats d’aquesta i altres polítiques. És una qüestió urgent.